camins i dreceres

Circular a la Creu Blanca de Pau

2011-07-09T09:20:00.000-07:00

Durada: 2h

Desnivell: 475m
Distància aproximada: 6.8km
Data: 12 de juny del 2011

Accés:
Sortirem del municipi de Pau. Deixarem el cotxe a la plaça Major, on comença l'itinerari i on disposem d'una font.

Comencem a caminar pel carrer del Progrés, a l'esquerra de l'església, en direcció a l'Ajuntament. Continuem pel carrer de Sant Pere, passant pel cantó de les escoles i el centre cívic, girem a l'esquerra pel carrer del Puig Castellar i finalment girem per un carreró a la dreta. Sortim del poble i trobem un cartell que ens indica la direcció que prendrem, cap al monestir de Sant Pere de Rodes i la Creu Blanca.

El camí s'enfila i ens permet tenir bones vistes del golf de Roses i de la plana de l'Empordà. Seguim fins a una bifurcació i prenem el sender de la dreta (el de l'esquerra és el camí per on tornarem), que anirà guanyant en alçada fins arribar a la Creu Blanca. Des d'aquest punt podem veure l'ermita de Sant Onofre i les restes del castell de Sant Salvador, a la carena de la Serra de Rodes. Reprenem el camí que podem seguir o, un xic

més endavant, podem deixar per prendre una drecera a l'esquerra marcada amb pintura groga. Tant si el seguim com si preferim la drecera, anirem a parar a un camí més ample que ens durà fins a la carretera que puja al monestir. Nosaltres l

a seguirem uns metres de baixada, fins que trobarem un cartell al peu d'un arbre que ens marcarà un corriol de baixada cap a Pau. Cal parar atenció i prendre el corriol que surt del peu de l'arbre i del cartell, i no el que queda a sobre de l'arbre i que va en direcció oposada a la que dúiem, és a dir, que segueix paral·lel a la carretera, de pujada. Nosaltres ens allunyem de la carretera i comencem a perdre alçada endinsant-n

os a la Vall de l'Infern, fins que, més avall, el camí girarà cap a l'esquerra i retrobarem la bifurcació del camí de pujada. A partir d'aquest punt, cal refer el camí que hem fet i que ens conduirà de nou al poble de Pau.

Bibliografia:

Pots consultar una altra ressenya d'aquesta ruta a la web del Palau Robert.

Volta al Gra de Fajol

2011-07-09T08:48:00.000-07:00

Durada: 4:30h

Desnivell: 1000m

Distància aproximada: 11km

Data: 8 de juliol del 2011

Accés:
Agafem la carretera que surt de Setcases i que puja cap a Vallter. Deixarem el cotxe en un revolt on hi ha força espai per aparcar (entre els km 4 i 5). En aquest mateix revolt hi ha un cartell gros de fusta al costat d'un camí amb una cadena de ferro.

La ruta té el seu punt d'inici a la pista que s'enfila després de la cadena, marcada amb senyals de GR (blancs i vermells). La seguirem fins a trobar una desviació a l'esquerra, on un rètol ens indica que ens dirigim cap a la Coma de l'Orri. A partir d'aquí deixarem les senyals de GR i ens anirem orientant per les fites que trobarem. Prenem un petit corriol a la dreta i creuem el Ter per un pontet de fusta. Seguim per un corriol que al cap de poc esdevé més ample i anem fent camí fins arribar al Torrent de la Coma de l'Orri. Seguirem paral·lels al riu fins que les fites ens faran creuar-lo i seguir per l'altra banda (durant alguns trams hi ha fites a cantó i cantó, de manera que, per camins més bons o més improvisats es pot anar per una banda i altra del riu). Tot i que potser alguna fita s'allunya del riu, nosaltres seguirem sempre pròxims i paral·lels a aquest, fent camí de pujada. Més endavant, finalitzen la zona més pedregós

a i els murs de pedres, la vall s'obre un xic i podem començar a gaudir d'una perspectiva més àmplia.

Seguim pujant, sempre guiats per les fites i sempre en la mateixa direcció, que no deixarem fins arribar al Coll de la Coma de l'Orri (moment en què haurem recorregut poc més de 4 km i els gairebé 1000m de desnivell que farem des del punt d'inici).

Abans d'arribar a la collada, el camí puja per la banda esquerra d'unes penyes (trobarem una tanca de cordill). Aquest últim tram de pujada ens conduirà al Coll de Coma de l'Orri des d'on ja podrem veure el Pic de l'Infern, el Bastiments... i una part del Coll de la Marrana, cap on ens dirigirem ara.

En aquesta direcció (dreta), i deixant a la dreta la carena que s'enfila cap al Gra de Fajol, prenem un corriol que, amb l'ajuda d'algunes fites, ens durà fins al Coll de la Marrana, punt més alt d'aquesta sortida. Poc abans d'arribar-hi retrobem les marques de GR, que seguirem fins al final de la sortida.

Seguim la ruta de baixada, passem pel costat del refugi d'Ull de Ter i seguim el camí que ens mena fins a la carretera. Les marques de GR ens permetran seguir la nostra ruta per corriol, evitant així haver de resseguir tota la carretera; només n'haurem de fer un tram, que comença a sobre de l'aparcament gran de l'estació d'esquí i va fins pocs metres després de l'hostal Pastuira. Just passat l'hostal, veurem un petit cartell clavat en uns arbres que ens indica el GR fins a Setcases. Prendrem aquest camí que anirà paral·lel al Ter i, sense deixar-lo, ens durà fins a la cadena de ferro i, així, al punt d'inici de la ruta.

Bibliografia:

Pots consultar una altra ressenya d'aquesta ruta, la del Senderisme i Teka, clicant al títol d'aquesta entrada.

El Carlit (2.921) des de l'estany de la Bullosa

2011-06-26T07:51:00.000-07:00

Durada: 5:30h

Desnivell: 916 metres.

Data: 26 de Juny de 2.011

Accés: Al poble de Mont Lluís hem d'agafar la carretera que puja a l'estany de la Bullosa. Als mesos de Juliol i Agost aquesta carretera està tancada al trànsit i hem d'agafar un autobús. El camí per pujar al cim comença uns metres abans de l'hotel Bones Hores (cartell).

Ascensió molt concorreguda on no cal ni mirar la ressenya, tant sols seguir els cartells, les marques de pintura i la gent. La intenció inicial era la de baixar al Coll dels Andorrans i retornar a les Bulloses per la Coma dels Forats, però des de el cim del Carlit es veia una bona congesta de neu sota del coll i ens n'hem desdit. De pujada hem seguit el recorregut curt dels llacs i de baixada el recorregut llarg.

Bibliografia: Massís del Carlit. Pako Sànchez. Editorial Cossetània.

Via ferrada de les gorgues de Salenys

2011-05-29T03:32:00.000-07:00

Durada: via - 1:15h, aproximació - 30m, tornada - 15m.

Data: 28 de maig de 2011

Material: l'habitual, no s'ha de fer cap ràpel.

Via ferrada ideal per iniciar-se.

Accés: prendrem la C-65 (Girona - Sant Feliu de Guíxols) que deixarem a Llagostera, per agafar la sortida en direcció Romanyà de la Selva. De la rotonda a l'aparcament de la ferrada hi ha uns 6 km. Es tracta de la segona pista que surt a mà dreta, després del nucli de Panedes. Deixem el cotxe just a l'entrada, enmig d'uns pins.

Aproximació: prenem la pista principal de baixada fins que trobem un corriol que baixa a la Font de Panedes (cartell). D'allà hem de seguir el camí de pujada fins al cartell que indica les Gorgues de Salenys.

Tornada: la via acaba just després del pont de fusta. Prenem un corriol que surt a l'esquerra i que es va convertint en pista. Arribarem a una pista que seguim a l'esquerra amb marques de GR que anirem seguint fins a sortir just davant del cartell de Font de Panedes que hem trobat a l'anada.

Circular pels veïnats de Castell de la Roca i Briolf

2011-01-23T09:48:00.000-08:00

Sortida tranquil•la que es desenvolupa majoritàriament per pista amb algun tram puntual més interessant. La ruta està senyalitzada amb balises verdes de la Generalitat i amb alguns cartells que fan que l’orientació sigui fàcil.

Durada: 2:30h
Desnivell: 330m
Distància aproximada: 9.5km
Data: 23 de gener del 2011

Accés:
Per arribar al punt de partida cal sortir de Banyoles per la carretera GI-524 en direcció a Mieres. Es deixa el trencall a l'esquerra cap a Falgons i, tot seguit, s'ha d'agafar el trencall a la dreta que du a Santa Maria del Collell (amb indicadors de Sant Miquel de Campmajor) per la GIP-5244. Se segueix per aquesta carretera fins que, al cap d'uns 2,5 km, en un revolt a l'esquerra, entre Sant Miquel de Campmajor i l'ermita de Santa Maria del Collell, es pren a la dreta una pista de terra que porta al veïnat de Castell de Roca (indicadors de Veïnat de Roca i Briolf, amb bústies a la dreta). És en aquest punt, a peu de carretera, que cal deixar el cotxe i començar la ruta.

Des del punt d’accés hem de prendre el camí de l’esquerra,seguint sempre la pista principal arribem a un cartell que indica la Font de la Teula,nosaltres no hem estat capaços de trobar-la.
Més endavant deixarem un mas senyalitzat a la nostre esquerra i arribarem al veïnat del Castell de Roca,el deixem a la nostra dreta i continuem per la pista principal fins a creuar el riu Ser. Just creuat el riu agafem un camí a la dreta (cartell “Briolf”). Passem pel costat de l’ermita de la mare de Déu de Loreto (aixopluc).

Més endavant el camí fa una forta baixada i arribem a les restes d’una porta metàl•lica. En aquest punt és recomanable pujar a l’esquerra fins a l’ermita de Sant Esteve de Briolf. Des de la porta metàl•lica continuem baixant per uns prats fins a un riu que cal creuar tot i que ens mullarem els peus.

Teòricament caldria arribar a tocar del Mas Pla però tenen un gos que fa aconsellable acostar-se el mínim al mas. Nosaltres hem optat per pujar el marge que hi ha a la dreta de la pista pel lloc menys embardissat. Anem a sortir a una pista on veiem una valisa verda,que ens confirma que ens trobem a la ruta. Seguint per la pista principal retrobem el cotxe uns 45 minuts més tard.

Bibliografia: aquesta ruta també la pots trobar ressenyada a la pàgina del Palau Robert (Ruta: La vall de Campmajor).

Circular de Begudà a Sant Julià del Mont

2010-12-31T03:14:00.001-08:00

Durada: 4h

Desnivell: 500m (600m, opcional)
Data: 30 de desembre del 2010

Per arribar al punt de sortida de l'excursió cal passar el polígon industrial i seguir la carretera fins al nucli de Begudà, on veurem l'esglèsia.

Iniciem la caminada per una pista asfaltada en direcció a la casa de colònies de la Pinadella. Passarem pel costat d'unes bústies i prendrem la pista de l'esquerra, de baixada. Continuarem per la pista principal fins arribar a la casa de colònies, on pot ser que trobem uns gossos cridaners però molt amigable. Anirem fins a la part del darrera on veurem unes roques que queden a l'esquerra d'un dipòsit de gasoil. La nostra ruta continua per un corriol que neix d'entre aquestes pedres, de pujada. Prendrem sempre el corriol més evident i anirem pujant fins arribar a un collet des d'on podrem veure la carena que puja a Sant Julià del Mont. En aquest punt hem de prendre el camí de l'esquerra, deixant un altre camí que hi ha al mig i que baixa lleugerament.

Seguirem pujant fins arribar a una pista que prendrem cap a la dreta fins arribar a un corriol senyalitzat amb una fita i un cartell que ens indica la direcció cap a Sant Julià. Passarem pel coll de Can Nofre i seguirem pujant fins arribar a una altra bifurcació, on prendrem el camí cap a l'esquerra. Després de pocs metres, deixarem a la dreta una pista forestal i seguirem fins arribar a un cartell d'Itinnerània que hi ha al costat d'una bassa. Prendrem el sender que puja amunt, a l'esquerra fins arribar a Sant Julià.
Per continuar amb la ruta tornarem fins al cartell d'Itinnerània i seguirem cap avall, seguint un corriol marcat amb marques grogues. Anirem alternant pista i corriols, sempre seguint les marques grogues fins arribar a una bifurcació on trobarem un cartell que ens indica el camí per anar a Sant Abdó i Sant Senén. Si no tenim ganes de fer els 100 metres de pujada per accedir a aquests cims podem prendre el corriol de la dreta, que discorre sense guanyar ni perdre massa alçada paral·lel al camí carener i s'hi torna a ajuntar més endavant, al Coll de les Palomeres. Seguirem les marques grogues i prendrem un corriol a la dreta. Passarem pel costat d'unes prats i una casa abandonada i seguirem les marques grogues que giren cap a la dreta just passada la casa. Durant força estona anirem seguint les marques grogues fins arribar a un cartell que ens proposa dues opcions per arribar a Begudà: una de 40 minuts i una d'una hora i deu minuts. Nosaltres prenem la de 40 minuts, a la dreta, i continuem seguint les marques grogues. Passarem per Can Serra d'Escugós i, sempre seguint les marques grogues, arribarem a una pista que abandonarem per creuar diversos tancats i fer un petit tram força brut de vegetació.

Després, arribarem al pont que creua el Turonell i ja arribarem al punt d'inici.

Bibliografia:
A peu per la Garrotxa. Josep Mauri i Portolès. Editorial Cossetània, col·lecció Azimut, número 82.

Circular pel Puig d'en Bullici i el Mont-Roig.

2010-12-17T08:19:00.000-08:00

La sortida proposada ens permet visitar una zona tranquil·la i poc transitada del Ripollès. Com sempre que l’excursió transcorre per carenes gaudirem d’excel·lents vistes que abraçaran des de el Golf de Roses fins al Pedraforca, sense oblidar les muntanyes d’aquesta zona del Pirineu Oriental: Balandrau, Gra de Fàjol, Taga…
Durant bona part de la caminada no hi ha camí, però com que caminem per carenes no costa massa orientar-se. Val a dir que la cota de la sortida fa que puguem trobar neu a les parts més altes de l’excursió. Caldrà, doncs, proveir-se d’un calçat adequat i eventualment d’unes polaines. En temporades de molta innivació es poden utilitzar raquetes . No és necessari l’ús de grampons ni piolet,tingueu en compte que els nostres horaris són sense trobar massa neu.

Data: 7 de febrer del 2010.
Horari: Unes sis hores.
Desnivell: Vora els 900 metres.
Punt de Partida: Vilallonga de Ter.

Comencem a caminar a Vilallonga de Ter. A l’entrada del poble, venint de Camprodon, hi surt el camí que va a l’Abella. Aquest camí està marcat amb senyals grogues i hi trobem un rètol que indica l’inici cap a Vilallonga. Seguint aquestes marques arribem a una cruïlla ben a prop de l’Abella. Sembla ser que si continuéssim seguint les senyals

grogues aniríem en la direcció que ens interessa (Collada Verda). Nosaltres no ho sabíem i hem fet marrada arribant a l’Abella.

Just abans d’entrar al poble de l’Abella hem d’agafar una pista formigonada que s’enfila en direcció a la Collada Verda. Poc després de que s’acabi el formigó retrobem les marques grogues i les seguim cap a l’esquerra. De seguida deixem una pista a l’esquerra i girem cap a la dreta. Al cap d’una estona arribem a un terme.

És el moment de deixar el camí i les marques grogues i entrar al bosc. Ens interessa trobar el següent terme de la mateixa finca, per això intentarem pu

jar en la vertical d’aquest primer terme per dins el bosc. Anirem creuant algunes feixes que en el seu dia devien ser pistes per a l’explotació forestal,el segon terme es troba més amunt d’una pista que si que és transitable.

Del segon terme hem de sortir del bosc girant a l’esquerra per una antiga pista i localitzem el tercer terme. Ara la carena és més clara i resulta fàcil de seguir.

A través d’aquesta carena arribarem a un quart terme, el Puig de Sant Bernabé (terme amb pintada), Collada Fonda (filat) i finalment el Puig d’en Bullici.

D’aquest punt baixem a un coll molt ample on trobem un filat.

Anem seguint el filat pujant per la carena i assolim el Puig de Pèl de Ca (restes de fita cimera). Seguim per la carena i arribem a una porta, la creuem per la dreta. Anem seguint de nou la tanca fins al cim del Mont-roig.

Segons el mapa de l’I.C.C. aquí hi ha un camí que baixa fins a Vilallonga. Nosaltres no l’hem trobat, però el poble es veu i hem anat baixant paral·lels a la carena per la que hem pujat tot entrant al bosc en alguns trams. Hem trobat el camí ja més avall amb un cartell d’Itinerannia (el Port). Baixem per aquest camí que acaba essent una pista i arribem primer al Cros i finalment a Vilallonga.

Circular per la Vall del riu Brugent

2010-12-08T03:09:00.000-08:00

5, 6 i 7 de desembre del 2010

El Brogit de la Vall és una proposta de ruta circular al voltant de la vall del riu Brugent, a les muntanyes de Prades.
La proposta original (que podeu consultar clicant al títol d'aquesta entrada) és de 4 jornades, fent nit a Capafons, Els Cogullons (o Farena, ja que el refugi dels Cogullons està tancat), la Riba i Mont-ral.

Etapa 1:

21,7 km - desnivell: 880m

Etapa2:

18 km - desnivell: 650m

Etapa 3:

16 km - desnivell: 840m

Etapa 4:

12 km - desnivell: 450m

L'itinerari circular i la proximitat entre alguns punts d'aquest permet fer variants. Nosaltres vam decidir fer una variant de la ruta en 3 dies. Vam haver de plantejar-nos fer l'itinerari al revés de com s'explica a la guia per poder tenir lloc als refugis, de manera que vam fer les següents etapes:

Capafons - La Riba / La Riba - Farena / Farena - Capafons

Cal dir que, en alguns trams, el fet de fer la ruta al revés del que s'explica a la ressenya ens va dificultar un xic la orientació però, en general, és de bon fer. Només vam trobar que hi ha una part d'una de les etapes que pot resultar perdedora (tant si es fa del dret com del revés), la de Mont-Ral a Capafons, on durant un tram de carena les pistes conflueixen i es bifurquen diverses vegades. La guia dóna poques indicacions i, tot i que el mapa ens podria servir d'aju

da, nosaltres ens vam trobar amb boira que ens impedia orientar-nos amb els pics circumdants. Parlant amb la gent del refugi ens van dir que, en aquell tram, la boira sol ser freqüent.

En qualsevol dels refugis podeu comprar la guia i el mapa.

Refugi Els Masets (La Riba):

977 876 154 - 699 520 687

Nosaltres vam dormir la nit abans de fer la ruta en aquest refugi, de manera que així al finalitzar la primera etapa hi tornàvem a anar i així podíem deixar-hi coses i no anar tan carregades.

Refugi de Farena:
660 660 721

Entre Osor i Sant Miquel de les Formigues

2010-11-15T02:23:00.000-08:00

Sortida circular, excepte en els 5 km de pujada i baixada al cim, que discorre gairebé tota per pista. Molt recomanable de fer ben entrada la tardor.

Durada: 5:30h
Desnivell: 870m
Distància aproximada: 21km
Data: 13 de novembre del 2010

Deixem el cotxe a Osor i reculem per la carretera en direcció a Anglès fins a trobar a la nostra esquerra un rètol verd i una pista que surt de la dreta. Prenem la pista i anem seguint les senyals de GR (vermelles i blanques). Passarem la casa del Baier i seguirem, en la mateixa direcció, seguint el GR. El camí anirà fent fortes pujades i veurem el cim de Sant Miquel de les formigues a la nostra dreta.
Passarem per la casa dels Gelats i seguirem pujant fins a un revolt on el GR fa un fort gir cap a l'esquerra. Nosaltres seguirem cap a la dreta, on veurem uns arbres amb uns punts de color rosat o fucsia (sembla pintura d'esprai). Anirem seguint els punts sempre en la mateixa direcció, sense prendre cap trencant, fins a trobar-nos rètols que ens indiquen el camí per arribar a Sant Miquel de Solterra o de les Formigues.

Arribarem a un rètol que ens indica que estem a 8 km d'Osor (camí per on baixarem després) però nosaltres seguim cap a Font Sa Guarda. Uns pocs metres abans d'arribar a la font prenem un corriol que puja cap a l'esquerra (rètol que ens indica que ens queda menys d'un quilòmetre pel cim). El camí fins al cim és molt agraït per la bellesa de l'entorn. Des de dalt del cim tenim una panoràmica que ens permet veure el Pedraforca, el Montseny, els Àngels i fins i tot la plana de l'Empordà.
Referem el camí de tornada fins al rètol que ens marca la direcció que hem de prendre per arribar a Osor. Retrobarem les marques de GR i passarem pel costat de tres cases: primer la Riba d'Amunt, més endavant, la Riba d'Avall i, uns 20 minuts abans d'arribar a Osor, passarem pel Ripoll.

Pots consultar la ressenya del Senderisme i Teka clicant al títol.

Circular de Sant Martí d'Ogassa al Taga

2010-11-07T02:22:00.000-08:00

Durada: 3 hores

Desnivell: 710m
Data: 6 de novembre del 2010

Per arribar a Sant Martí d'Ogassa cal agafar el trencant a la dreta que surt cap a Ogassa just després del pont de Sant Joan de les Abadesses. Una vegada al nucli d'Ogassa el creuarem i seguirem, per una pista emporlanada, fins a la parròquia de Sant Martí. Allà deixarem el cotxe.

Seguirem uns metres la pista en la mateixa direcció que portàvem i prendrem una pista que surt a la dreta (rètol). Anirem seguint el camí que puja fort fins a la Portella d'Ogassa (indicador), des d'on ja veurem el cim del Taga (creu blanca). Ens acompanyaran marques circulars blanques amb una taca de color al centre.
Seguirem fins al cim, des d'0n podrem gaudir d'unes vistes espectaculars: el Puig Estela, el Bastiments, el Pedraforca...

Des del cim, mirant en direcció a Sant Joan de les Abadesses podem veure el camí que haurem de seguir de baixada (paral·lel a un filat). Per prendre'l, cal que refem l'últim tram del camí que hem fet per assolir el cim i, a l'alçada del Coll de Comallonga, prendre el corriol que surt a la dreta. La baixada serà pronunciada fins a arribar a la pista emporlanada, a l'alçada del coll del Jou.
Ara ja només ens cal seguir la pista cap a l'esquerra per arribar a Sant Martí d'Ogassa. Passarem pel costat del refugi de Sant Jordi i d'un dipòsit d'aigua. Si ens volem estalviar una mica de volta (i alhora no caminar tanta estona per pista) podem prendre el Camí del Serrat, que transcorre a l'esquerra de la pista i per sobre de la riera d'Ogassa. A poc més d'un quilòmetre del Coll del Jou i poc abans que la pista giri bastant cap a la dreta, podem entreveure el corriol uns metres sota nostre. No hi ha cap marca però des del punt on agafem el camí ja veiem Sant Martí i ens podem orientar fàcilment.
El corriol ens deixarà altra vegada a la pista i acabarem d'arribar a la parròquia.

Bibliografia:
Ruta extreta de la web de Senderisme i Teka. Pots consultar la ressenya clicant al títol d'aquesta entrada.

Circular pel Puig de les Bruixes i el Comanegre

2010-10-04T03:53:00.000-07:00

Excursió curteta que ens permet pujar al Puig de les Bruixes i el Comanegre, des d'on podrem contemplar la Garrotxa i el Vallespir.

Durada: 3 hores.
Desnivell: 460 metres.
Data: 5 de setembre del 2010.

Per arribar al punt de sortida de la ruta prendrem la carretera GIV-5223 a Beget. A uns 5 km de Beget i uns 2 km abans d'arribar a Rocabruna, de la dreta surt una pista que s'enfila (és fàcilment identificable perquè hi ha un dipòsit d'aigua). Com que la pista queda en un revolt pot ser que ens la saltem, de manera que si arribem a Rocabruna ens caldrà recular aquests 2 km.
Important: per arribar al punt d'inici caldrà fer 8 km de pista, que no està en gaire bon estat (passarem per l'Oratori i per una porta de ferro).

Deixem el cotxe a la pista, a l'alçada de la bassa de Monars. Seguirem caminant per la pista fins al final d'aquesta. D'allà en surt un camí en direcció al Puig de les Bruixes, que prendrem. Cal anar seguint les marques blanques i grogues. A la primera bifurcació cal prendre el camí que planeja (el de sota). A estones el camí es perdrà o costarà molt de veure alguna marca però cal anar seguint per qualsevol dels corriols sense ni perdre ni guanyar massa alçada. Veurem els Rasos de Monars i l'ermita de Sant Sebastià cap al fons de la vall mentre anem guanyant alçada. Quan haguem passat per sota del Puig de les Bruixes el camí ens deixarà a la carena i recularem en direcció contrària a la que dúiem fins a assolir el cim tot fent carena.
Seguirem la carena pel corriol que la ressegueix (marques verdes i taronges) fins arribar al Pla de la Serra, que travessem fins al final del prat (seguirem per la carena, sense prendre el camí que baixa cap a on tenim aparcat el cotxe). Entrarem a bosc i sabrem que estem al camí correcte per unes fletxes taronges fetes amb esprai.
Seguirem carenejant fins arribar al cim del Comanegre. Des d'aquí podem baixar directament pels prats que tenim a sota (veiem perfectament la Bassa de Monars i la pista on hem deixat el cotxe) o bé podem seguir els corriols que van fent ziga-zagues fins arribar a la pista (al principi trobarem marques verdes i vermelles).

Podeu consultar una altra ressenya d'aquesta ruta clicant al títol.

Circular entre Hostalets i Falgars

2010-09-27T00:04:00.000-07:00

Circular que combina alguns trams de corriol, amb pista, camins i alguns trams de carretera. La ruta ens permet tenir bones panoràmiques de la Vall d'en Bas i les muntanyes que l'envolten des de la Serra de Sant Miquel.

Durada: 4 hores.
Desnivell: 450 metres.
Data: 26 de setembre del 2010.

Deixem el cotxe a Hostalets d'en Bas i sortim de la plaça dels Hostalets cap a l'esquerra per una carretereta. Seguirem per aquesta carretera fins a travessar el Fluvià, i passar el Molí de l'Aubert. A l'arribar a l'alçada de Ca l'Aubert prendrem un camí que surt d'un revolt tancat a l'esquerra. El camí va en direcció al riu. Passarem per la casa i la cabanya del Molí Vell. Travessarem la riera i prendrem la pista que gira cap a l'esquerra (deixant la que va recta).
Arribarem a la casa de Solans i prendrem el camí que s'enfila cap a la dreta (Camí Ral d'Olot a Vic).
Anirem seguint per aquest camí (passant per alguna portella, pel collet de la Cirera, per una petita placeta anomenada el Pixador dels Matxos...) fins arribar a la font de les Marrades, on podrem fer un glop d'aigua fresca. Encetem, per aquest mateix camí, les marrades del Grau (camí empedrat) fins arribar a la casa.
Passem pel costat de la casa, travessem una portella i arribem a un planer. Nosaltres seguirem el Camí Vic - Olot (indicador) fins arribar al torrent de la Serra, que creuarem pel pont medieval.
Pujarem fins a la carretera i la seguirem en direcció a Falgars (dreta) fins al trencant de Quatrecases (esquerra). En aquest punt tenim dues opcions: la fàcil, que consisteix en seguir la carretera fins a Falgars; i la que passa voreja els cingles. Si escollim al segona opció prenem un camí cap a la dreta, creuem un filat i, a l'alçada d'una torre elèctrica, seguim el camí que baixa paral·lel a l'esquerra del filat. Al cap de poc gira a la dreta, entrant al bosc i allunyant-se de la carretera. Aquí el corriol es perd una mica però hem d'anar baixant fins arribar al torrent de Quatrecases, que creuarem. Caminem per prats i, més endavant, tornem a travessar el torrent. El camí ens porta fins a una roureda (veurem la casa de Pujolriu enlairada a l'esquerra). A l'arribar en una bifurcació on es forma un petit rec (la traça es perd una mica, ho trobarem perquè el rec queda una mica enclotat) optarem pel camí de la dreta que segueix a darrera d'un filat i voreja el cingle. El camí s'anirà perdent però nosaltres hem d'anar vorejant la cinglera fins arribar a la tossa de Pujolriu, des d'on tindrem una bona perspectiva de la Vall d'en Bas (i si el dia és clar veurem el Canigó). Continuarem resseguint la cinglera fins arribar altra vegada als prats. Aquí anirem cap a la dreta, cap a la part més enclotada, fins a trobar la riera. D'allà en surt un camí que mena al Clot de la Portellera (indicador). Cal prendre el camí però de seguida girar a l'esquerra i prendren un que fa pujada. Pel camí trobarem una marca vermella, passarem per sota de la línia d'alta tensió i, just abans d'arribar a una porta de ferro, també trobarem una marca groga.
Passada la porta seguirem la carretera cap a la dreta, travessarem per un pont el torrent de la Faja i, des del cingle, podrem veure el Salt de la Coromina. Seguirem cap a Falgars i continuarem en la mateixa direcció fins a trobar un trencant amb indicadors (esquerra). Nosaltres hem de prendre la pista en direcció a Sant Miquel, seguint les marques de Gr (vermelles i blanques). Deixarem el GR, ja passada l'ermita de Sant Miquel, en trobar un altre indicador. Nosaltres prendrem el camí que baixa, fent ziga-zagues, cap a Hostalets.

Propostes entre la Sierra de Guara i el Somontano

2010-09-16T01:03:00.000-07:00

El parc cultural del Rio Vero està situat entre el Pirineu aragonès i la depressió de l'Ebre. Inclou part de la Sierra de Guara i el Somontano, i té el riu Vero com a eix vertebrador del seu patrimoni cultural i natural.
En aquesta zona es poden visitar pobles tan bonics com Alquézar, provar els vins del Somontano i fer una sèrie de rutes a peu senyalitzades pel parc. Anireu a parar a l'enllaç de les rutes si cliqueu al títol d'aquesta entrada.

Circular per forat Micó i gorgues del riu Ges

2010-09-14T05:50:00.000-07:00

Durada: 3:30h
Desnivell: 463m
Data: 12 de setembre del 2010

Per arribar al punt de partida de la ruta cal arribar a Sant Pere de Torelló i prendre la carretera BV-5224 en direcció a Olot. Un parell de quilòmetres després de creuar el municipi de Sant Pere trobarem un indicador a l'esquerra que, per una pista, ens portarà fins a Can Teuleria. Aparcarem després de creuar el riu i deixar la casa a l'esquerra. Si no volem fer el tram de pista també podem aparcar el cotxe al principi i fer el tram caminant (1 km aprox.).

Tota la primera meitat del recorregut, fins a la cascada del Molí de Salt, ressegueix el sender PR-C 47 (marques grogues i blanques). És un itinerari que combina pista i camí.
El recorregut és planer fins a l'entrada del congost, on s'enfila i es troba una tanca de ferro de color verd, just sobre la presa de Forat Micó. Continuarem per la pista, deixant a la dreta la casa de pagès de la Vall i continuarem per un camí més estret (N). Passarem per la Tosca de Degollats, una roca d'origen calcari per on baixa aigua bona part de l'any. Seguirem el camí, creuarem una tanca de fusta, passarem pel costat d'una barana i arribarem a un revolt d'una pista. Cal seguir cap a l'esquerra (marques de PR).
Arribarem al salt d'aigua de l'antic Molí de Salt de Salgueda, un racó molt bonic on ens podem banyar.
Si ens situem d'esquena a la cascada, les marques de PR surten de la vora esquerra. Seguirem aquest camí fins a trobar un indicador que ens indicarà la direcció que hem de prendre per anar cap a Salgueda i el puig de l'Àguila. Passarem pel costat d'una torre d'alta tensió, assolirem un collet i començarem la baixada. Just al final del descens s'ha de creuar una pista transversal i un torrent i fer la pujada fins a Can Espaulella.
El camí continua passant pel costat del pou d'aigua. Tornarem a passar pel costat d'una torre d'alta tensió i altra vegada farem baixada. Trobarem un munt de ramals que podem prendre ja que tots desemboquen allà mateix. Seguirem baixant i arribarem a una tanca de fusta que creuarem, seguirem caminant i deixarem un camí que marxa cap a la dreta. La baixada ens durà fins al pla de la casa de Can Rabassola, creuarem recte el pla i prendrem la pista cap a la dreta. Creuarem un filat (compte que costa de tancar i ens hi podem enrampar...) i seguirem la pista que ens durà a creuar el riu i ens retornarà a la Teuleria.

Bibliografia:
A peu per l'Alta Garrotxa. Josep Mauri i Portolès. Col·lecció Azimut - 82.

Circular d'Ull de Ter a Núria

2010-06-16T02:39:00.000-07:00

Travessa clàssica de l’excursionisme català, nosaltres hem fet la versió més relaxada. Podem fer-ne versions més potents, per exemple ascendir al Bastiments i continuar la carena del Fresser-Infern en la primera jornada o passar pels Torreneules en la segona jornada. De la mateixa manera també resulta factible realitzar la travessa en una sola etapa.

Primera Etapa: Ull de Ter – Núria.

-Desnivell: + 730 / - 730.
-Durada: 5 hores.
-Senyalització: G.R. 11. També marques grogues d’Itinerànnia.
-Data de la sortida: juny del 2010

Punt de partida: Estació d’esquí de Vall Ter 2000. Aparquem en un revolt a la dreta a sobre de l’hostal Pastuira, d’aquí surt el camí que puja al Refugi d’Ull de Ter.

Pugem paral•lels al riu deixant a l’esquerra les pistes d’esquí, creuem el riu per un rudimentari pont de fusta i fem una petita pujadeta fins al refugi d’Ull de Ter (guardat).

Del refugi anem pujant per les pistes d’esquí, a la nostra esquerra veiem les parets rocoses i les canals del Gra de Fajol. Una últim pujada més pronunciada ens deixa a l’ampli Coll de la Marrana.

Seguim en la direcció que dúiem però baixant lleugerament i arribem a un cartell d’Itinerànnia que ens indica que estem a Pla dels Aigualluts. Alerta amb les senyals de G.R., ja que a la nostra esquerra trobem les marques del G.R. 11-7 que baixen cap a Coma de Vaca i per on arribarem en la segona etapa. Nosaltres hem de seguir el G.R. 11 que puja girant cap a la dreta.

A la nostre dreta ens queda la carena amb els pics de Fresser i Infern. Anem pujant per la vall que forma el torrent de les Barraques i al fons d’aquesta vall hi trobem la Cabana de Tirapits (amb porta però sense cap tipus de mobiliari, 5 places, polsador d’emergències).

Tombem a l’esquerra per una pendent més pronunciada però breu que ens deixa al Coll de Tirapits.

Carenant cap a la dreta arribem al Coll de Carançà on tenim bones vistes dels estanys homònims. En aquest punt trobem un camí marcat amb marques vermelles a l’esquerra que ens deixaria al refugi de Coma de Vaca en aproximadament 1.5 hores.

Continuem carenant, ara amb una pujada més pronunciada fins a les immediacions del Pic de la Fossa del Gegant (piolet metàl•lic a mode de fita cimera). Si no hi ha boira veurem a l’esquerra les nou creus que donen nom al Coll de Noucreus.

Aquí s’acaba la pujada i hem de baixar per l’amplia Conca de les Mulleres. En aquest punt deixem el G.R. que continuava carenant fins al pic de Nou fonts d’on baixava a Núria, més endavant de la baixada el retrobem. En aquest primer tram de descens ens guiarem per les marques grogues de l’Itinerànnia i per la traça (alguna fita).

Després de creuar un pont trobem un camí a l’esquerra amb un cartell que hi diu “camí del bosc”, deixem el sender que baixa cap a Núria i agafem aquest camí que ens deixa a l’Alberg del Pic de l’Àliga, on hem fet nit.

Segona etapa: Núria – Coma de Vaca – Ull de Ter.

- Desnivell: + 800 / - 800.
- Horari: 5 hores.
- Senyalització: G.R. 11-7.

A darrera l’alberg hi trobem una esplanada amb una font i un cartell. El rètol ens indica que cap a l’esquerra anem al Torre Neules i cap a la dreta al Camí dels Enginyers. Les dues opcions són vàlides per arribar a Coma de Vaca, nosaltres escollim la segona que és menys cansada (la gent de l’Alberg ens ha comentat que per dalt –opció del Torre Neules- hi ha molta neu). Per trobar el camí dels enginyers hem de baixar pel vessant de la muntanya tal i com indica el rètol. Baixem sense cap tipus de traça ni fita però si anem amb tendència a l’esquerra acabarem trobant una traça que ens baixa al riu i després de creuar-lo per un pont ens deixa al Camí dels Enginyers. A partir d’ara ja trobem les marques de G.R. 11.7 que seguirem fins al Pla d’Aigualluts.

El Camí dels Enginyers té molt bones vistes i és bastant aeri, els passos més complicats es troben equipats amb cable o esgraons. Hi ha un parell d’aixoplucs, però no sabem en quin estat es troben (un bastant al començament i l’altre al mig). Per aquest camí arribarem al Refugi Manelic o Coma de Vaca, guardat.

Un cop al refugi hem de pujar per la vall de l’esquerra. Creuem el riu per una palanca metàl•lica i arribem a un cartell d’Itinerànnia que ens diu que cal anar a l’esquerra per tornar a Ull de Ter. Anem pujant pel cantó esquerre del Riu Fresser.

Quan arribem a un pluviòmetre, que ens quedarà a l’esquerra, voldrà dir que hem fet la meitat de la pujada entre el refugi i el Coll de la Marrana. La pujada que fins ara era suau es fa més costeruda,creuem el riu i arribem al cartell d’Itinerànnia que ens indica que estem al Pla dels Aigualluts. Tombem a la dreta i pel camí de la jornada anterior retrobem el Coll de la Marrana.

Observacions:

- La ruta transcorre per terreny d’alta muntanya. En cas de realitzar-se a l’hivern caldrà preveure la utilització de piolet i grampons. A l’estiu cal tenir en compte els canvis bruscos de temps i portar vestimenta gruixuda i impermeable a la motxilla.
- Malgrat que la ruta està ben senyalitzada millor dur un mapa i una brúixola, amb boira pot costar de seguir el més fressat dels camins.
- No cal dur massa aigua a sobre ja que constantment es travessen torrents.

Travessa de l'Albera

2010-06-15T13:50:00.000-07:00

- Desnivell: 1700m
- Distància: 40km aprox.
- Durada: 10 + 5 hores.
- Data de la sortida: maig del 2010
- Ruta no circular.

“Des de els caos granítics de la Jonquera fins a les làmines d’esquist del litoral, es te cita amb la diversitat, i les panoràmiques sobre les planes del Rosselló i l’Empordà són sorprenents“.
Guia excursionista transfronterera de l’Albera.

Nosaltres hem dividit la travessa en dues etapes: de la Jonquera al Coll de Banyuls i d’allà a Portbou.

Iniciem la travessa a la Jonquera. Seguim pel carrer principal en direcció a França fins que trobem a mà dreta el Carrer de l’Alzina. Pugem per aquest carrer i a mà esquerra agafem el Carrer de Sant Pere del Pla de l’Arca.

De seguida trobarem, a l’esquerra, una pista pavimentada on veiem les primeres marques grogues. Seguint aquesta senyalització anem a parar al Mas Brugat (font).
Per arribar a aquest mas podem anar seguint tota l’estona una pista pavimentada o bé estar ben atents a les dreceres que tallen aquesta pista, marques grogues.

Arribats a Mas Brugat , i sempre seguint les marques grogues, anirem a sortir a una pista abandonada que hi ha a sobre del mas. Seguim la pista cap a la dreta fins que localitzem un corriol que puja a l’esquerra.

Pugem per aquest corriol i després de superar un pendent amb unes ziga-zagues una mica embardissades, anem a sortir al Roc Lluent. Des d’aquest punt tenim unes bones vistes del Castell de Bellaguarda damunt del Portús.

Flanquejant pel vessant de la muntanya anem a sortir a una pista. La seguim cap a la dreta, sense desviar-nos en cap trencant. Des d’aquesta pista ja veiem a la llunyania el Puig Neulós. Arribem a la Font del Vesc i més endavant arribarem al Mas del Camp del Calze. Just abans d’arribar al mur de pedra seca ens desviem a la dreta. Seguim per pista, primer, i després per corriol fins al Coll de l’Auleda.

Els últims metres del corriol coincideixen amb el G.R. 11 en el seu tram entre la Jonquera i el Castell de Requesens.

- Coll de l’Auleda: Per aquest punt hi passa una pista, nosaltres la seguim a l’esquerra. Fa baixada i hi ha algunes marques grogues. Quan trobem un riu hem de deixar la pista (dreta) i començar a pujar cap a la carena del Puig Neulós.

- Carena del Puig Neulós: Entrem dins un bosc on ens orientem gràcies a les marques grogues, ja que el camí hi és poc evident. Primer creuem un alzinar, sortim a una zona sense vegetació i finalment per unes pinedes arribem al Roc dels Tres Termes.

- Roc dels Tres Termes: Aquí trobem el G.R. 10 que ja no deixarem fins al Puig del Sallfort. Al cap de ben poc trobem un cartell que ens indica que a la dreta baixem cap al Pou de glaç. Tenim dues opcions:

a) Passar pel Pou de Glaç i d’aquí anar flanquejant cap a la Tanyareda.
b) Seguir la carena fins al cim del Puig Neulós i després baixar cap a la Tanyareda. (dreta).

- Tanyareda: Bonica fageda on hi trobem una font i també un refugi lliure. Seguim per una carena que va paral•lela a una pista,ben senyalitzat amb les marques del G.R. A partir d’aquí el G.R. anirà evitant els desnivells de la carena,sovint pel vessant rossellonès. Al Coll de la Massana,trobem un rètol que ens indica la direcció del Sallfort. Baixem per terreny de mala petja i assolim la Font de la Massana.

-Puig de la Carbassera: Identificable per una torre al seu cim.

-Coll del Pal: Aquest hauria de ser identificable per trobar-s’hi la fita fronterera 589,nosaltres no l’hem vist. El que si que hem vist a l’esquerra ha estat la Cabana de Colomates. Si volem fer-hi nit ens hem de desviar-hi per una camí amb marques taronges que tampoc hem vist (mitja hora?). Nosaltres seguim carenant amb les marques de G.R. fins al Pic de Sallfort.

-Pic de Sallfort: ATENCIÓ!!!!. En aquest punt ens ha semblat que hi ha el tram més perdedor de la travessa. Es tracta de deixar les marques de G.R. per seguir les marques grogues, el problema és que durant una bona estona no hi ha cap marca groga, tant sols alguna fita i una miqueta de traça.
El cim no ens va semblar massa clar, però més o menys en arribar al cim hem de veure un pal clavat al terra a la nostre dreta, podria no ser-hi. Pugem uns pocs metres fins al collet on hi ha el pal i de seguida baixem uns altres pocs metres, al vessant sud. Aquí si ens hi fixem podrem veure unes marques de G.R. tapades. Un cop hem baixat aquests metres flanquegem a la dreta travessant un tram rocós. A partir d’ara hem d’anar flanquejant com si volguéssim tornar al Puig Neulós, cal anar perpendiculars al vessant i no baixar muntanya avall. El camí més o menys planeja, pot ser que hi trobem algunes fites. Travessem alguna tartera, també una zona boscosa i un tram de vegetació baixa on el camí es confon amb les traces del bestiar. Si estem de sort trobarem un parell de marques grogues. Perpendiculars al vessant arribarem a la carena del Coll de Banyuls amb una tanca, anem baixant pel costat de la tanca (esquerra). De cop les marques grogues tornen a aparèixer i ens condueixen per la carena fins al Coll de Banyuls.

- Coll de Banyuls: Creuem la carretera i seguim per una pista que esquiva el Puig de les Forques per l’esquerra. Per terreny rocós però sense dificultats assolim el Coll del Llop.

- Coll del Llop: En aquest punt trobem un cartell que ens indica les dues possibilitats per assolir el Coll del Torn:

a) Passant pel cim del Puig de la Calma.
b) Evitant el cim pel vessant esquerra de la muntanya. Nosaltres ho hem fet així, recomanable si anem justos d’aigua doncs si tenim sort trobarem aigua a la font del Torn.

- Coll del Torn: Remuntant pel Sud arribem al cim del Puig d’en Jordà.

- Puig d’en Jordà: Aquest és reconeixible per la seva fita cimera. Una miqueta abans d’arribar-hi hem de vigilar de no prendre les marques grogues que baixen cap a Sant Quirze de Colera (dreta). De seguida baixem fins al Coll del Teixó.

- Coll del Teixó: Cartell. A la dreta ens mostra el camí vers Sant Quirze, nosaltres seguim carenant cap al Querroig. Fa estona que es veu i si tenim bona vista segurament haurem vist el castell que té al cim.

- Coll dels Empedrats: Hi trobem la fita fronterera 595.

- Coll de Tarabaus: Aquí en teoria hi hauria la fita fronterera 596, nosaltres no l’hem vist. Si baixem a la dreta enmig de les bardisses trobarem la Font de Tarabaus (pocs minuts segons l’alpina) i també podem agafar una pista propera que baixa a Portbou, amb algunes dreceres. Crec que és més ràpida la nostra opció de baixada.
Seguim carenant fins al Pla de Ras, reconeixible perquè hi arriba una pista i per una bassa d’extinció d’incendis. Pugem una miqueta i assolim el Coll del Suro.

- Coll del Suro o de Rumpissar: Enmig d’unes ruïnes hi veiem la fita cimera número 597, aquest coll es troba en les immediacions del Querroig. Trobem també un cartell de la ruta Walter Benjamin que ens indica la baixada a Portbou a través d’un sender bastant directe senyalitzat amb marques vermelles. Si ha plogut força darrerament en aquest camí trobarem un parell de recs on podrem agafar aigua. El sender ens deixa en una pista i per aquí arribem a Portbou.

Observacions:

1.Transport: A la Jonquera hi podem arribar amb autobús des de Figueres,podeu consultar els horaris a internet. La companyia que realitza el servei es diu David i Manel (tel. 972 672 853). Per tornar de Portbou a Figueres ho podem fer amb la RENFE.

2. Dormir durant la travessa: Malgrat que és factible realitzar aquesta travessa en una sola jornada,el més habitual és fraccionar-la en dues o tres etapes. Els llocs on podem dormir són:

1)Refugi de la Tanyareda: Molt a prop de la Jonquera si volem fer la travessa en dues jornades però útil si volem fer-la en tres etapes. Al mateix refugi no hi ha aigua però a cinc minuts tenim la font de la Tanyareda, pel moment està obert i en un estat acceptable. Llar de foc, taula i lliteres per 12 persones. Propietat del Club Alpí Francès.

2)Cabana de Colomates: Aquest resulta útil si volem fer la travessa en dues etapes,d’aquesta manera ens queden dues jornades bastant equilibrades, més o menys es troba al mig de la travessa. Nosaltres no hi hem estat però ens consta que està obert i que te aigua a prop, 4-6 places. L’inconvenient d’aquesta opció és que cal desviar-se mitja hora a l’anada i mitja hora a la tornada. Per accedir-hi al Coll del Pal ens hem de desviar segons l’alpina: “ descendemos sin contratiempos hacia el N, bajo las hayas, por una loma que separa dos barrancadas boscosas hasta dar con un sendero transversal (marcas color naranja) que seguimos bajando a la izquierda-W. A los 25 minutos (765 mt.) cruzamos el rio de la Maçana, y por encima de la fuente existente el camino nos aproxima a la Barraca-Refugio de Colomates (6 minutos,800 mt.) . Para volver al itinerario principal invertimos el acceso”. A la guia de l’Albera diu que poc després del Puig dels quatre termes hi ha un corriol a l’esquerra que condueix a la Cabana de Colomates. Després del refugi el camí creua la riera de la Massana tornant així a l’itinerari principal, suposem que a l’alçada del Coll de Pal.

3)Refugi del Coll de Banyuls: Aquí és on hem dormit nosaltres. D’aquesta manera deixem pel darrer dia aproximadament un terç de la travessa. És propietat del Centre Excursionista Empordanès i es troba en molt bon estat. Té llar de foc, taula i bancs i hi poden dormir unes deu persones. L’única pega és que no te aigua,hi ha un dipòsit que recull l’aigua de la pluja però la mànega que la porta al refugi s’ha trencat. Podem seguir mànega i provar sort o bé agafar l’aigua per passar la nit a la Font de la Massana, a un parell d’hores del refugi. L’endemà amb sort trobarem aigua a sota del Puig del Calma. Tingueu en compte que està al costat d’una carretera.

4)Cabana de la Font Jordana: Aquesta es troba al damunt de Sant Quirze de Colera,accessible des de el Coll del Teixó pel camí que mena a St. Quirze o potser abans d’arribar al Puig d’en Jordà,sense camí però es veia factible. Es un aixopluc petit però en molt bon estat,hi deuen cabre tres persones. No se com està el tema d’aigua. De tots els refugis el més tranquil però ja molt a prop de Portbou.

3. Aigua: Mas Brugat, Font del Vesc (segons sequera), Torrent abans de la Carena (bestiar), Tanyareda, Font de la Massana (bestiar), Vessant del Puig de la Calma (segons sequera), Font de Tarabaus (?), dos recs baixant pel camí Walter Benjamín (segons sequera).

4. Senyalització: En general és una ruta perfectament senyalitzada, llevat del tram del Sallfort a la carena de Banyuls. En aquest tram la senyalització es pràcticament inexistent. La senyalització per trams seria:
1. Jonquera - Roc dels tres termes: Grog.
2. Roc tres termes - Sallifort: Grog + G.R.
3. Sallifort - Coll del Suro: Grog.
4. Coll del Suro - Portbou: Vermell.

5. Bibliografia:

1. Guia excursionista transfronterera de l’Albera.
2. Guia Alpina de l’Empordà.

Circular entre Beuda i Mare de Déu del Mont

2010-06-15T13:18:00.000-07:00

Proposta d’ascensió circular a la Mare de Déu del Mont des de Beuda. Alguns trams de la pujada poden ser una xic monòtons però la baixada discorre per un vessant més salvatge on caldrà afinar una miqueta l’orientació per encertar el camí.

-Durada aproximada: 6 hores.
-Desnivell: 794 metres.
-Data de la sortida: Abril 2010.

El punt de partida per fer aquesta sortida és la població de Beuda, a pocs quilometres de Besalú. Aparquem a l’entrada del poble,en una explanada que hi ha davant del Restaurant Can Monserrat i comencem a caminar per la carretera que porta a Maià de Montcal,seguint marques de G.R. i d’Itinerànnia (grogues).

-Drecera: Trobem una drecera a la dreta de la carretera que ens estalvia un parell de revolts per asfalt.

-Pista que no cal prendre: A l’esquerra trobem una pista que no cal agafar (aspes grogues i de G.R.).

- Pista amb senyal d’aparcament: Aquí s’inicia el camí que puja a la Mare de Déu del Mont des de Beuda. Comencem caminant per pista i aviat trobem un camí a l’esquerra,el prenem girant de seguida a la dreta (esquerra a el Castellot,cartell). Tot el camí de pujada que farem a partir d’ara està molt fressat i pintat amb marques grogues i de P.R.

- Carretera: El camí que hem seguit de pujada una bona estona ens deixa a la carretera que puja a la Mare de Déu del Mont,la seguim cap amunt fins a les escales que duen a la Font de Roca Pastora.

- Sant Llorenç de Sous: Passada la Roca Pastora continuem pujant per la carretera fins a Sant Llorenç de Sous,una miqueta més a dalt cal prendre una pista a la dreta. En aquest punt deixem de seguir les marques de pintura.

-Cruïlles de Pistes: Al cap d’una estona d’avançar per la pista ens arribem a dues cruïlles de pistes bastant seguides,en les dues cal seguir la pista de la dreta. En la primera cruïlla la pista de la dreta és la principal però en la segona ens tocarà seguir un tram de pista que es troba una miqueta brut de vegetació, la pista principal puja.

- Final de la pista: Aquest és un punt un xic perdedor,es tracta d’anar a buscar una altra pista que neix uns metres més avall. Nosaltres hem fet un parell de fites però pot ser que ja no hi siguin. La pista acaba en una mena de placeta d’on surt un corriol que segueix la direcció que portàvem durant uns cinc o sis metres i després baixa cap a la dreta, per sota d’unes penyes. Des d’aquí ja es veu la nova pista, un cop hi arribem la seguim cap a l’esquerra.

- Diversos encreuaments: Passarem diversos encreuaments (dos o tres) i sempre haurem de mirar de seguir la pista principal que ens acaba deixant en uns grans prats.

- Prats: Baixant pels prats amb una miqueta de tendència a la dreta trobarem una pista i un xic més avall podem veure Falgàs entre la vegetació, baixem fins a Falgars i seguim la pista a l’esquerra (font).

- Pujada a la Mare de Déu del Mont: A partir d’ara tornem a trobar marques de pintura: grogues i unes de verdes i vermelles,més endavant també les del P.R. Les marques de pintura ens aniran guiant cap al cim de la Mare de Déu del Mont.

- Cim de la Mare de Déu del Mont: De fet no cal acabar de pujar al cim,seguim el P.R. que no acaba de pujar-hi,sota el talús de la carretera comença a baixar. Anirem seguint aquestes marques,compte perquè aquí les senyals estan força separades (algunes fites ens ajuden).

-Coll de Dalt: El reconeixem perquè hi ha com un plafó de plàstic potser per insectes (?). Abans d’arribar a la part mes esclarida del coll cal agafar un corriol a l’esquerra, al començament del qual hi ha un cartell d’ “Àrea privada de caça”. A partir d’ara no hi ha cap tipus de marca de pintura, caldrà afinar l’orientació i seguir algunes fites.

- Senyalització d’ “Àrea privada de caça” : Trencant, baixem avall a la dreta.

- Tartera: La creuem en diagonal descendent i després en clara baixada.

- Corriol-Pista: Anem a sortir a una mena de corriol-pista abandonada que seguim cap a l’esquerra. Anirem a sortir a una antiga pista que seguirem a l’esquerra uns metres fins a trobar una fita a la dreta que ens indica que hem d’agafar aquest corriol de baixada. En aquest tram crec que no hi ha cap trencall. - Mas de Can Tries: D’aquí tornem per pista enquitranada fins a Beuda.

Bibliografia:

“ A peu per l’Alta Garrotxa “ de Nil Jailé. Ed. Cossetania. Excursió numero 17.
Nosaltres hem fet una altra sortida amb aquesta guia i ens ha estat molt útil en els dos casos.

De cala Montgó a Torroella de Montgrí pel GR-92

2010-05-17T03:10:00.000-07:00

Durada: 4 hores
Desnivell: 500 metres
Ruta no és circular.

Ruta molt recomanable per fer durant la primavera, per poder gaudir del paisatge verd i d'un dia de bon temps. Si es vol fer un dia calorós és aconsellable fer-la al revés i així poder fer un bany refrescant al final de l'excursió.

Ruta de la web del Palau Robert: www.gencat.cat/probert

Camino de Santiago - Extensió (de Santiago a Fisterra)

2010-04-07T03:01:00.000-07:00

Etapa 1: de Santiago a Negreira, 22km
Etapa 2: de Negreira a Olveiroa, 33 km
Etapa 3: d'Olveiroa a Fisterra, 35 km

Aquesta ruta es pot allargar fent una quarta etapa de Fisterra a Muxia o bé fent d'Olveiroa a Muxia, i de Muxia a Fisterra.

Enllaços:
http://www.amigosdelcamino.com/
(índex de l'esquerra, pestanya "Caminos", "Prolongación xacobea")
http://caminodesantiago.consumer.es/los-caminos-de-santiago/epilogo-a-fisterra/

Circular de Cucugnan al castell de Quéribus

2010-04-05T12:09:00.000-07:00

Durada: 3h
Desnivell: 350m
Distància: 12 km

Circular que surt del municipi de Cucugnan (departament de l'Aude, Occitània), situat en zona de Càtars i envoltat per un paisatge àrid i feréstec.

La ruta passa per sota del castell de Quéribus, que es pot visitar (5€).

A l'arribar al Cucugnan, voregem el poble i aparquem a davant de l'oficina d'informació. Reculem per la carretera fins a trobar una pista que surt en direcció al castell. Durant tota la sortida seguirem marques grogues i, més endavant, taronges. La majoria de ruta és per pista.

Si cliqueu al títol de la ressenya podreu accedir a un PDF amb una breu informació d'aquesta i altres rutes per les Corberes.

Circular per Vidrà i Bellmunt

2010-03-23T09:56:00.001-07:00

Durada: 3 hores

Desnivell: 550 metres

Per arribar a Vidrà, on comença l'excursió, podem anar-hi des de Sant Privat d'en Bas (per una carretera petita, amb bones vistes però que es pot fer llarga) o bé des de Sant Quirze de Besora.

Aquesta excursió està molt ben ressenyada a la web de Senderisme.tk (cliqueu al títol d'aquesta entrada). En tot cas heu de vigilar, en el punt número 11, d'agafar la pista cap a l'esquerra i no girar cap avall empesos pel soroll de l'aigua. En tot cas, si teniu molta calor i aneu uns metres avall podreu remullar les cames en unes gorgues que estan prou bé. Sinó, també podeu esperar a arribar al Salt del Molí.

I si esteu cansats o se us ha fet tard i voleu escursar una mica la ruta des del punt 12 (corriol) i 14 (Pont de Salgueda) surten unes pistes (com es veu al mapa de la ressenya) que condueixen directament a Vidrà.

Puigsacalm des de Bracons

2010-03-23T09:31:00.000-07:00

Durada: 2:30h
Desnivell: 400 metres
No és circular.

Per arribar al punt d'inici de la ruta cal anar fins a Sant Andreu de la Vola i pujar per la carretera del Coll de Bracons (GIV-5273) fins arribar al coll (quilòmetres 25 - 26).

Si veniu d'Olot i aneu pels túnels de Bracons haureu d'arribar fins a la primera rotonda que anuncia Torelló i recular fins al trencant de Sant Andreu.

Podeu trobar la ressenya a:

http://fermuntanya.blogspot.com/2009/06/puigsacalm-collada-de-bracons.html

http://www.senderisme.tk/index.php/category/bellmunt-puigsacalm/puigsacalm-des-de-bracons/

Circular per la Serra de Finestres des de Santa Pau

2010-03-11T03:13:00.000-08:00

Durada: 3:30h
Desnivell: 560m

Accés: iniciem la sortida des de la plaça de l'Ajuntament de Santa Pau (des d'Olot carretera GI-524).
La ruta comença davant de l'Ajuntament de Santa Pau, des d'on baixem pel carrer major i al primer revolt seguim recte cap a la placeta de Sant Roc. Creuem una arcada i, un cop creuat un petit pont, agafem un camí cap a l'esquerra.
Uns minuts després trobem una bifurcació i seguim cap a l'esquerra. No prendrem la direcció de Can Xel (cartell) i seguirem recte fins a Can Bartrina. Resseguim la finca cap a l'esquerra fins arribar als límits de la propietat. Allà seguim cap a l'esquerra i de seguida prenem un camí que entra a dins de la propietat del Mas Descolls (a la ruta de Palau Robert indica mas Escolls però es tracta del mateix mas).
Creuem la finca i ens enfilem per les feixes en la direcció que portem (sud), cap al turó que tenim al davant. Trobarem una casa en runes i a la dreta d'aquesta trobarem un pastor elèctric que creuarem. Entrem al bosc i anem seguint un corriol. Trobarem una bifurcació i seguirem cap a l'esquerra (la traça que segueix a la dreta és menys evident). Tot i trobar diversos senders nosaltres seguirem sempre en direcció sud sense desviar-nos.
Travessem una pista ascendint per l'esquerra per agafar novament el sender, que puja cap al sud-est. Es passa una tanca i seguim pujant pel sender de l'esquerra. Es passa una segona tanca i sortim a una pista que prenem a l'esquerra.
Travessarem unes esplanades, deixarem enrera un pastor elèctric i continuarem, de baixada, en la mateixa direcció. Trobem una primera bifurcació, seguim recte remuntant en direcció est. Arribem a una segona bifurcació. Aquí podem prendre la pista de la dreta o seguir per la de l'esquerra fins a trobar una fita amb una marca blava (dalt d'un marge a la dreta) juntament amb unes marques grogues (a baix del marge). Totes dues opcions (la primera és la menys perdedora) ens duran fins a un cartell d'Itinerànnia. Cal seguir pel camí que puja en direcció a Sant Aniol de Finestres (SE). Les marques grogues ens conduiran fins al Santuari i des d'aquest punt retornarem pel mateix camí fins a la segona bifurcació o fins a la fita de marca blava. Així, tornem a trobar la mateixa pista per on havíem arribat i la prendrem cap a la dreta.

Abans d'un revolt molt pronunciat a la dreta deixem la pista per prendre un sender senyalitzat amb marques grogues que baixa a l'esquerra. Des d'aquest punt anirem seguint les marques grogues fins arribar al Mas de la Coma.

Arribats al Mas baixem per la pista emporlanada fins a desembocar a una altra pista asfaltada que prenem cap a l'esquerra. Passarem per un mas en runes i arribarem al Mas de la Ginebreda. Seguim per la pista deixant el mas a la dreta, passarem pel coll de Can Gordi i pel Mas de Can Polier. Un cop passat el mas, es deixa la pista i es pren el camí que travessa un prat per arribar a les escales de sota el cementiri, que es pugen fins a accedir-hi. Es remunta a l'esquerra pel c/ de les Cases Noves i s'arriba a la plaça de Baix (a la dreta queda la plaça Major). Es continua recte baixant pel c/ del Pont, es travessa el pont i es puja pel mateix carrer fins que, per la dreta, es torna a l'Ajuntament.

Agudes i Turó de l'Home

2010-02-17T08:52:00.000-08:00

Durada (AMB RAQUETES): unes 4 hores.

Desnivell: uns 600 metres.

Per arribar al punt d'inici deixem la C-25 (Eix) a la sortida del Coll del Revell i ens dirigim a Santa Fe de Montseny. Poc abans d'arribar-hi, aparquem el cotxe a la Font de Passavets, d'on començarem a caminar.

Anem seguint paral·lels a la carretera en direcció a Sant Marçal (és a dir, reculant d'on hem vingut) fins a trobar les marques vermelles que anirem seguint mentre estiguem a dins de la fageda. Anirem fent ziga-zagues, passarem per la Font del Briançó (1.490 m) on, si ens cal, podrem agafar aigua.
En sortir de la font deixem a l’esquerra la pista que és l’antic camí per anar al Turó de l’Home i prenem el corriol que s’enfila pel marge. Anem fent una diagonal vers les Agudes. Deixem una pista que se’n va avall i arribem al Coll de les Agudes (1.648 m), que ens queda a l'esquerra. Arribem al cim (1.703 m) i reculem al coll per prendre el camí que havíem deixat a l'esquerra per anar cap al Puig Sacarbassa i el coll del mateix nom. El corriol primer transcorre pel vessant de la vall de Sant Marçal, molt rocallós, i després per l’altre vessant. Trobem la carretera en el Coll Sesbasses i emprenem la pujada fins arribar al cim del Turó de l’Home (1.707 m).

Continuem l'excursió baixant del turó de l'home cap a la dreta, seguint un itinerari senyalitzat que s'endinsa al bosc i que passant per l'Avetosa ens durà fins a la Font de Passavets.

Sadernes-Escales-Sta.Bàrbara-Sadernes.

2010-01-19T13:58:00.000-08:00

Proposta d’excursió circular per l’Alta Garrotxa que arrenca del transitat congost de Sadernes i enfila cap a zones més apartades on es respira la pau i tranquil·litat pròpies de la Terra Aspre. Transitarem per camins on antany s’hi passejaren traginers,contrabandistes,carboners,parides de Carlistes...Els anys han passat i aquests pobladors originals de l’Alta Garrotxa l’han abandonada,malgrat tot ja fa temps que alguns romàntics s’han entestat en tornar a habitar en aquesta terra tant bella com dura que és l’Alta Garrotxa. Així doncs no ens ha de sorprendre trobar habitades moltes de les aïllades masies per les que passarem. És la segona època daurada de l’Alta Garrotxa...

Durada: 5 hores i mitja.
Desnivell: Potser uns sis cents metres,malgrat que la ressenya que dúiem en marca tant sols 400.

El punt de partida és a l’Hostal de Sadernes, on hi arribarem des de Montagut.
Si pretenem fer l’excursió tal i com la marca la ressenya del Vèrtex que portàvem nosaltres serà convenient aparcar a més a prop de Castell S’espasa,on es retroba la pista al final de l’excursió. Des de l’Hostal de Sadernes seguim la pista en direcció al Bassegoda,creuem la riera per un pont i després d’una pujadeta ens situem a sota el Castell S’espasa,un penyal rocós que ens queda a la nostre esquerra i al capdamunt del qual s’hi alcen les ruïnes d’un antic castell. Tornem a creuar el riu,aquest cop per un pont més baix i modern. Després d’una estona de pujada ens situem a l’alçada del trencall que baixa al Pont d’en Valentí (cartell).Baixem cap a la riera i la creuem per l’esmentat pont romànic que ens deixa davant les ruïnes de l’Hostal de Ca la Bruta. Girem a la dreta i continuem avançant en la direcció que dúiem per un camí que va paral·lel a la riera. En aquest tram cal anar seguint sempre en direcció a Talaixà,que si no recordo malament,està senyalitzat amb marques grogues. El camí ens acaba deixant en una pista forestal en desús i bastant malmesa. Nosaltres la seguirem cap a l’esquerra,fa pujada. Al cap d’una estona trobarem unes dreceres que creuen la pista (fites),no cal prendre-les. Després la pista esdevé camí i forma una bifurcació,nosaltres la seguirem cap a la dreta en direcció al Bassegoda. A partir d’aquest punt avançarem per sota d’uns singles sempre seguint unes marques de color vermell. Si ens hi fixem a l’altre cantó de la pista de Sadernes veurem unes grans parets rocoses tallades per feixes,són els Cingles de Gitarriu. És interessant distingir-los doncs ens poden servir de referència al final de la sortida per comprovar que estem avançant vers el punt d’inici de l’excursió. Les marques vermelles ens deixen just a sota el Grau de Sadidorta.Aquest pas es troba equipat amb unes gruixudes cordes plàstiques que en faciliten la superació,cal estar alerta de no tenir excursionistes pel damunt quan l’estem superant ja que a sobre hi ha una tartera i és fàcil que baixin algunes pedres.Un cop a sobre del grau continuem seguint les senyals i algunes fites que ens guien de pujada primer per la tartera i després pel bosc fins que arribem a una carena,a la dreta hi ha el cim del Ferran que s’allarga cap a la riera d’Oix formant una característica cresta rocosa. Nosaltres deixem les marques vermelles en aquest punt i carenem cap a l’esquerra fins al Coll de Terres.Arribats a aquest coll hem de girar a l’esquerra per un camí que s’endinsa al bosc i que deixa a la dreta el Puig de Planseserres. Quan el camí comença a fer baixada esdevé un xic perdedor i cal parar compte a no perdre la traça (algunes fites).Arribarem així al Coll de la Bassa,des d’on es pot veure Santa Bàrbara de Pruneres,situada dalt d’una muntanya en uns prats. Del coll cal baixar cap a la dreta,direcció a la Cresta del Ferran. El camí va fent revolts i baixada,passem ben a prop del Mas del Medranyó,nosaltres hem de continuar baixant i no prendre el trencall a l’esquerra que du fins aquest mas. Creuem un torrent i tot planejant arribem a les feixes que hi ha pròximes al santuari de la Mare de Déu d’Escales. Aquest edifici alberga un refugi on s’hi pot pernoctar, actualment en desconeixem l’estat.

Continuem baixant pel camí d’Oix, paral·lels a la Cresta del Ferran i deixant el santuari a l’esquerra. De seguida agafem un evident trencall a l’esquerra per baixar fins la Riera d’Escales,la creuem tot seguint unes fites i a l’altra riba tombem a l’esquerra, seguint sempre el camí més fressat arribem al Camp de Bac,uns prats característics. La traça creua els prats pel mig en direcció a la carena darrera la qual hi ha Sta. Bàrbara.

Sense parar de pujar arribarem al Mas de la Sala,agafem una pista tot deixant a l’esquerra i de seguida trobem el rètol que ens guia cap a Santa Bàrbara de Pruneres.Un cop en aquest punt continuem per la pista fins que s’acaba i hem de baixar per uns prats cap a l’Est,en aquest punt no hi ha massa traça. A estones pel bosc a estones per prats ens plantem a les runes de dos masos. A sota de la construcció més gran i al costat de tres roures localitzem el camí que ens deixa en una pista. La seguim cap a la dreta fins al Coll Sitrelles,punt d’on surt un camí a l’esquerra marcat amb senyals grogues i que ens conduirà al Coll de Jou.Nosaltres aquí hem anat seguint les marques grogues que ens han dut,després de creuar la riera, fins al Molí, una casa propera a l’Hostal de Sadernes. Val a dir que aquesta casa te un tancat que cal rodejar,primer a la dreta i després a l’esquerra.

Bibliografia:
-Revista Vèrtex número 227: “Alta Garrotxa,un viatge per les terres de mala petja”.

Autor: Nil Jaile i Casademont.

Nosaltres hem fet la sortida seguint únicament les indicacions que es donen en aquest article. A la zona de Coll de Jou se’ns estava fent fosc i hem fet una miqueta de dreçera. L’article proposa passar per les runes de la Pinosa,a Coll de Jou ens varen dir que aquest camí estava més embardissat i que era més ràpid i més fàcil per on varem fer nosaltres.
L’autor de l’article publicarà en breu un recull d’excursions per l’Alta Garrotxa,si tots els recorreguts estan tant ben descrits com aquest resultarà una guia molt útil.

Circular per les Serres de Prades i Montsant.

2010-01-11T09:28:00.000-08:00

Aquesta excursió és en realitat una proposta abreujada de la coneguda com a “Ruta dels quatre refugis “ que enllaça els quatre refugis de la Serra de Prades i del Montsant en quatre etapes. Nosaltres l’hem escurçada i hem fet una ruta circular de tres etapes

amb inici i final a Siurana passant pels refugis d’Albarca i la Mussara.

Primera Etapa: Siurana-Albarca.

Durada: Quatre hores.
Desnivell: +700 m./-650 m.

Aparquem en una zona habilitada a sobre del poble de Siurana. Just abans d’arribar a les primeres cases trobem el P.R. que baixa cap al Pantà i Cornudella (rètol).Baixem per aquest camí fins al Pantà de Cornudella que cal vorejar per la seva riba dreta,pugem a la carretera i de seguida arribem a Cornudella de Montsant.
Des d’aquí cal pujar fins l’ermita de Sant Joan del Codolar. Sembla ser que el millor camí per pujar-hi seria el G.R. que s’agafa darrera de l’església. Nosaltres ens hem deixat enganyar per un cartell que hi ha l’entrada del poble (carrer del Camí de St. Joan del Codolar) i hem acabat pujant per una pista asfaltada que fa força marrada.
De pujada a St. Joan del Codolar trobarem l’ermita de Sant Joan Petit,a la dreta hi ha un cartell que ens indica que podem arribar fins Albarca per la ruta dels Cartoixans,al peu del Montsant. Nosaltres continuem pujant i arribem fins a Sant Joan del Codolar, aquí tenim dues opcions per superar el Montsant i arribar a Albarca.La primera seria agafar el G.R. que surt a l’esquerra de l’ermita i que sembla que fa més volta. Nosaltres hem pujat pel Grau dels tres escalons,per aquesta opció caldrà pendre un corriol que surt de darrera de la font de St.Joan del Codolar.Aquest camí està força fressat i a més hi ha fites i senyals grogues i blaves en punts estratègics. Els trams rocosos estan equipats amb esgraons metàl·lics.
Un cop dalt la Carena del Montsant,anirem carenant cap a la dreta per un camí ben fressat,primer planejant i després de baixada fins al Pla del Grau o Grau de Montsant (cartell).Aquí agafarem la pista cimentada de la dreta que ens durà fins a Albarca (G.R.).

Segona Etapa: Albarca-La Mussara.

-Durada: Sis hores i mitja.
-Desnivell: +940 metres/-700 metres.

Per fer aquesta etapa hem anat seguint les indicacions del Palau Robert i les marques grogues i blaves. Tot i que no és una excursió perdedora hi ha alguns trams en els que ens ha costat trobar el camí:

1. Mas d’en Lluc: Cal anar fins a baix del mas i prendre un camí que baixa fins a l’esquerra. El camí ens deixarà en una pista i des d’aquest punt fins al dipòsit d’aigua cal seguir les marques blaves i grogues.

2. Abans d’arribar al Mas de l’Estremenyo trobarem un cartell que ens indica el camí de Siurana a Pradell. Nosaltres no l’hem de prendre,hem de seguir recte per la pista.

3. Mas de l’Estremenyo:al dirigir-nos cap als cingles no hem d’agafar el camí que baixa. Tot i que el nostre neix del mateix punt (cartell) planeja cap a la dreta.

4. Abans d’arribar al Mas de la Barba trobarem un rètol que ens indica el Molí de l’Esquirola,punt on hem d’arribar més endavant. Tot i que la sensació que tens passant pel Mas de la Barba és de fer més volta nosaltres hem seguit les indicacions del Palau Robert i hi hem passat.

5. Tram del Riu Gorg:Aquest tram en que es segueix un corriol que travessa dues vegades el riu i el va resseguint és més llarg del que diu la ressenya del Palau Robert. Tot i això ens portarà al mateix punt.

6. Tot i que la ruta del Palau Robert segueix fins a Mont Ral (Ruta dels Refugis: 4 etapes ) nosaltres escurcem una etapa desviant-nos cap a la Mussara.Per fer aquesta variant quan arribem al Pla de l’Agustenc seguim les indicacions d’un cartell fins la carretera i després aquesta cap a l’esquerra.

Tercera Etapa: La Mussara-Siurana.

-Durada: Quatre hores.
-Desnivell: + 500 metres.

De les tres etapes de la travessa aquesta és la més monòtona ja que bona part de l’etapa discorre per pista. Tot i això el tram que va des de Gallicant fins al poble de Siurana compensa,tant pel recorregut com pel paisatge,la monotonia de la primera part d’etapa.

Des del Refugi de la Mussara acabem d’arribar fina al poble abandonat del mateix nom. Creuem per davant de l’església de Sant Salvador i agafem un camí pedregós que baixa fins a una pista. Seguirem durant força estona aquesta pista cap a la dreta. Deixarem enrere les ruïnes del Mas d’en Roig i no ens desviarem mai d’aquesta pista fins arribar al Mas del Rei. En aquest punt cal prendre un camí que puja a la dreta fins la carretera. Cal anar amb compte amb els mastins que vigilen el ramat del mas,nosaltres els hem esquivat per les feixes que hi ha a sobre del mas.
Creuem la carretera seguint les marques grogues i blaves que aquí són de gran utilitat ( tendència esquerra ).Prenem una altre pista que ens porta a vorejar per la dreta el Puig de Gallicant ( 2 cadenes ) i arribem al poble abandonat de Gallicant,des d’aquí veiem els cingles damunt els quals reposa Siurana. Ara ens desviem a la dreta en direcció Mont Ral i de seguida trobem a la nostra esquerra l’entrada al Grau del Bardo (cartell).Per aquest baixarem fins al Riu Siurana que creuarem a l’alçada del Mas de’n Candi. El deixem enrere i anem a trobar la pista d’on surt el G.R. que puja fins al poble de Siurana.
-Bibliografia:

.Rutes del Palau Robert ( Internet )
.Vèrtex número 197,Desembre del 2004.
.Mapa de la Ruta dels Refugis de la edit. Piolet. Any 2004.
.Mapa del Montsant de la edit. Piolet. Any 2004.
.Mapa de Prades de la edit. Piolet. Any 2002.

-Observacions:

La ruta està senyalitzada amb marques grogues i blaves,però aquestes només es troben en algunes cruïlles. Nosaltres hem fet la travessa amb l’ajuda d’aquestes marques,la ressenya del Vèrtex i la del Palau Robert. En algun punt ens ha costat una miqueta trobar el camí però no ens hem arribat a perdre. La gent que anàvem amb el mapa de la Ruta dels Refugis de la Piolet anàvem molt bé.

Refugi d’Albarca: 660 660 721. Mitja pensió:26 €/23 € federats. Dutxa inclosa.
Refugi de la Mussara: 629 750 484. Mitja pensió: 21 €.No fan descompte a federats i la dutxa es paga a part,2.5 €.

Circular per Vilanova del Banat i Ansovell

2010-01-02T05:36:00.000-08:00

Horari: 5 hores

Desnivell: 700 metres

Aquesta excursió circular l'hem feta a finals de desembre, moment en què gaudirem de molta tranquil·litat i d'un paisatge de gran bellesa. Per altra banda, trobarem trams de camí gelats (sense que calguin grampons!) i per això hem marcat una durada de 5 hores.

Accés: De la Seu d'Urgell sortim cap al Parc Olímpic del Segre, prenem el pont que atravessa el riu i agafem la carretera cap a Artedó i Tuixent. Després del poble de Cerc seguim en direcció a Artedó deixant enrera el trencant cap a Tuixent. Seguim per la carretera fins arribar a Vilanova de Banat.

Comencem a caminar per la pista que queda al cantó dels contenidors deixant un trencant a la dreta (ruta BTT). Primer de tot, dir que seguirem el GR (marques blanques i vermelles) fins al poble d'Ansovell, tot i que de Vilanova fins al Mas de la Molina de Lletó les marques són escasses. En aquest tram fins arribar al Mas anirem seguint sempre la pista principal (creuarem una tanca, un torrent petit i el torrent de Vilanova).

Arribats al Mas (aixopluc) agafem la pista que va cap a la dreta i de seguida la deixem per prendre un camí que s'enfila cap a l'esquerra (fita i marques de GR). En aquest tram que iniciem el camí està més desdibuixat, per això és on hem de parar més atenció a les marques de GR i també a algunes fites a l'inici.

Arribem al Santuari del Boscal (aixopluc) i prenem la pista que el voreja cap a l'esquerra fins arribar a un coll molt ample. Des d'aquest punt veiem, al vessant del davant, el poble de Cava, on no hem d'anar. Nosaltres tombem cap a l'esquerra en lleuger descens cap al poble d'Ansovell.

Un cop hi arribem anem fins a la plaça de l'Esglèsia i prenem el carrer que puja a l'esquerra i que ens durà a la carretera. La seguim fins al primer revolt, d'on surt una pista (abeurador) que prendrem. Aquesta pista ens durà fins a un coll (deixem un trencant a l'esquerra que du a l'estació meteorològica) on començarem a baixar i des d'on divisarem el poble on hem iniciat la ruta.Sense deixar mai la pista principal anirem baixant fent ziga-zagues fins a trobar una altra vegada el torrent de Vilanova. En aquest punt trobem una pista que marxa cap al Santuari de les peses (cartell) que no hem de prendre. Nosaltres hem de creuar el torrent (de la millor manera possible... nosaltres ens hem hagut de descançar!). Un cop a l'altra riba hem de seguir la pista de pujada fins a Vilanova.

De Garrigàs a Avinyonet de Puigventós

2009-11-24T03:13:00.000-08:00

Durada: 2:30 hores
Desnivell: no és destacable.

Excursió per pista per fer un diumenge a la tarda. Es tracta d'un passeig una mica llarguet per mig de camps i algunes zones més boscoses, i que enllaça les poblacions de Garrigàs, Borrassà i Avinyonet de Puigventós.

Sortim de Garrigàs per la pista que hi ha al cantó de la parada del bus (a baix del poble). Un cartell d’Itinerànnia ens indica que el recorregut fins a Avinyonet de Puigventós és de 2:45 minuts.
Anem seguint la pista sense desviar-nos per cap trencant fins a arribar a la carretera d’Ermedàs, que prendrem cap a la dreta en direcció a una fàbrica de pinso. Seguint l’asfalt travessarem una passera i creuarem l’autopista per un pont. Arribarem a la N-II i la creuarem. Just a l’altre costat de la carretera hi ha una pista que seguirem cap a la dreta. Passarem pel mig de camps fins a arribar a un tram de bosc on prendrem la pista que ens creua, també cap a la dreta. Sense desviar-nos arribarem a un altra carretera, que seguirem uns metres cap a la dreta fins a trobar la primera pista a l’esquerra. Prendrem aquesta pista i seguirem sempre en la mateixa direcció. Més endavant la pista es bifurcarà i nosaltres seguirem la línia telefònica fins arribar a un olivar on un senyal de “camí privat” prohibeix l’entrada als vehicles. Seguirem aquell camí que ens portarà a creuar la riera d’Alguema. A l’altre cantó continuarem la pista sempre en la mateixa direcció fins arribar a veure el poble de Borrassà. Just abans d’arribar al poble, a l’alçada del cementiri, prendrem el camí cap a l’esquerra i creuarem una altra passera. Quan arribem al poble seguirem les fletxes grogues fins arribar a una cantonada on trobarem un cartell que ens indica Creixell a la dreta i Sant Pere de Rodes a l’esquerra. Anirem a l’esquerra i sempre en aquella direcció fins a creuar el poble. A l’altre cantó de poble trobarem una pista (marca groga en una paret de formigó amb pintades i graffitis) que seguirem durant força estona. Pel camí trobarem un indicador d’Itinerànnia que ens dirà que per arribar a Avinyonet ens queda una hora aproximadament. La pista ens deixarà a davant d’una casa i continuarem cap a l’esquerra fins a arribar a l’ermita de Santa Eugènia. Continuarem una estona més fins a arribar a un altre cartell que ens indicarà que ja només queden 25 minuts. Just passat el cartell hem de prendre la pista a l’esquerra que surt d’un revolt i seguir en aquella direcció fins que veiem una altra passera per poder creuar per sota la carretera de Figueres a Olot. Seguim la pista que, a través d’uns horts, ens deixarà a Avinyonet.

Circular d'Osor a Mare de Déu del Coll

2009-11-24T02:58:00.000-08:00

Durada: 3 hores

Desnivell: 370 metres

Per començar l’excursió prenem la carretera que va d’Anglès a Sant Hilari Sacalm. Podem deixar el cotxe al poble d’Osor o arribar un xic més amunt en funció de si volem fer un tram de carretera a peu al principi o al final de l’excursió.

Sortim d’Osor i pugem per la carretera. Passarem per Can Bosc, una casa en ruïnes que ens quedarà en un revolt a la dreta, i prendrem la primera pista que surti a la dreta després de la casa. Passarem per un pont i anirem seguint la pista de pujada, sense desviar-nos per cap trencant. Durant el camí passarem per Roca Corbera, una roca que ens quedarà a sobre nostre i que es veu des d’Osor si mirem cap al coll on ens anem acostant.

Arribarem a la carretera que puja cap al Santuari de Mare de Déu del Coll. Enfilarem carretera amunt cap a aquesta direcció, seguint les marques de GR (blanques i vermelles) que no deixarem fins al santuari. En un revolt a l’esquerra les marques de GR seguiran per una pista que prendrem i, uns metres més endavant, per un corriol que ens quedarà a la dreta. El corriol ens tornarà a portar a una pista que passarà a prop d’una casa (a la nostra esquerra). Pocs metres després de la casa, en un punt on comença una mica d’esplanada, haurem de prendre un corriol a l’esquerra. Passarem per una porta feta amb un somier i, més amunt, per una altra porta de fusta. Arribarem al santuari on podrem gaudir d’unes bones vistes al pantà de Susqueda i als Cingles del Far al fons. També podem aprofitar per visitar el santuari (s. XII) i per fer dinar al restaurant (no sabem què tal és, nosaltres hem optat per l’entrepà de llonganissa i unes mandarines).

(detalls del vitrall del santuari)

Des del santuari recularem fins a la carretera on hem trobat el cartell de Mare de Déu del Coll i prendrem la pista per on hem començat l’excursió. De baixada, però, prendrem el Camí Ral i ens desviarem pel primer trencant que trobem a l’esquerra (seguint les marques de GR). Passarem per l’ermita de Mare de Déu del Part (s. XIV, molt deixada) i per la mateixa pista continuarem fins a arribar a Osor.

Puig Alt i Puig de l'Àliga pel Mas dels Arbres.

2009-11-20T09:00:00.000-08:00

Excursió tranquila i breu.Malgrat no ser perdedora la ruta no està senyalitzada i durant molts trams caminarem per camins poc fressats.Millor portar pantalons llargs i si es vol un podall o similar,malgrat no ser imprescindible.Semicircular.

-Desnivell: Deuen ser uns 200 metres.

-Horari: Unes dues hores.

-Accés: Des de Roses agafem la carretera que va a Cadaqués i ens desviem a la dreta per anar cap al Pení.Aparquem al quilómetre 2 d'aquesta segona carretera,davant d'un rètol que prohibeix el pas,en una esplanada on hi ha dues pistes.

0.0-0.0: Començem a caminar per la pista de més amont,la més ample,en direcció a un visible dipósit d'aigua per l'extinció d'incendis.

0.5-0.5: Cruïlla de pistes i cartell indicatiu.Nosaltres prenem la pista de l'esquerra direcció "Pla de la guàrdia,Roses,Cala Jóncols i Cadaqués".Creuem una porta.

0.10-0.5: Arribem a l'alçada del dipósit,en aquest punt cal abandonar la pista i avançar per la carena que tenim a la dreta.Hi ha un corriol que s'enfila per l'esmentada carena peró l'entrada del corriol costa de trobar,hem de buscar-lo abans de que la pista baixi.En aquest primer tram de carena hi ha unes roques properes a la pista,el corriol es troba entre aquests rocs.

0.15-0.5: Tot carenant pel corriol poc fressat peró evident hem arribat a un coll ( pal ).En aquest coll hi ha dues traçes,una de més fressada que baixa cap a la pista de la dreta i una altre de menys marcada que continua carenant.Aquesta darrera és la que ens interessa,esquivem un tram més dret per l'esquerra i topem amb un resalt rocós d'uns tres metres.Podem superar-lo directament ( II ) o bé esquivar-lo per l'esquerra.Superat aquest resalt ens plantem al cim del Puig Alt.

0.17-0.2: Cim del Puig Alt,antena i fita.Continuem carenant en la direcció que duiem cap a un coll proper a la pista on s'hi veu un cartell.

0.20-0.3: Coll de la Cista del Puig Alt.Hi ha un cartell indicatiu de la Cista,seguim carenant en la mateixa direcció,primer de pujada i quan arribem al cim de l'allargassat Puig Rodó planejant.

0.30-0.10: Puig Rodó,la carena s'acaba bruscament.Hem de baixar cap al Mas dels Arbres,que és el més destartalat dels dos que es veuen.A pocs metres del mas,a la seva esquerra,hi ha la carena que seguirem per pujar al Puig de l'Àliga.Del cim del Puig Rodó sembla que no hi hagi traça per baixar al Mas dels Arbres,peró si que n'hi ha.Novament costa una miqueta de trobar peró un cop la trobem és de bon seguir.

0.33-0.3: Ens creuem amb la pista.La seguim uns deu metres a l'esquerra on tornem a trobar una traça que devalla cap al Mas del Arbres.

0.38-0.5: Mas dels Arbres,anem a buscar la pista-camí que s'enfila per la carena que mena al Puig de l'Àliga.

0.48-0.10: Puig de la Sardina,en aquest primer cim hi trobem un artilugi bastant estrambótic amb un cartell que resa: " Majano fuente artificial ",textual (???).Seguim carenant cap al Puig de l'Àliga,havent de superar un tram final rocós.

0.55-0.7: Puig de l'Àliga,bandera.Tornem cap al Mas dels Arbres.

1.05-0.10: Mas dels Arbres,des d'aquest punt el més ràpid i evident seria retornar al cotxe per la pist.Peró m'ha fet mandra caminar per la pista i he tornat al cotxe per la vall que hi ha a l'esquerra de la pista.Així és que anem cap al darrera del mas i agafem una traça bastant ample que baixa ben decidida.

1.15-0.10: La traça deixa de baixar,sembla que quedi morta en aquest punt.Agafem unes traçes que semblen de bestiar i que van en direcció al Pení,a estones pugen a estones baixen.Aquestes traçes duen a un torrent on els animals deuen anar a beure.

1.35-0.20: Torrent,el creuem i pugem al vessant del davant.

1.40-0.5: Arribem a una tanca i l'anem seguint,cap a la dreta.

1.45-0.5: Sortim a una pista.La seguim cap a la dreta i de seguida girem a l'esquerra per acabar d'arribar al cotxe.

1.50-0.5: Arribem al cotxe.

Pujada a Sant Salvador des de Roses pel Serrat d'en Berta

2009-11-17T06:11:00.000-08:00

Desnivell: Uns 500 metres.
Horari: Tres hores i mitja.

Punt de sortida: Des de Roses agafem la carretera de Cadaqués,passem el Castell de Bufalaranya.Entre els punts quilomètrics 6 i 7 trobem una pista a ma esquerra.Uns metres més endavant hi ha un mirador a la dreta de la carretera.Aparquem a l'inici d'aquesta pista ( circulació prohibida,tenca ).A l'inici d'aquesta pista hi ha un cartell que indica Perafita-Port de la Selva i Cadaqués creuant la carretera i seguint la pista el Serrat de'n Berta i Selva de Mar,seguirem aquesta darrera direcció.

0.0-0.0: Començem a caminar per la pista en direcció Serrat de'n Berta i Selva de Mar.
0.5-0.5: Arribem a un coll poc marcat a la dreta de la pista,en aquest punt hi ha un camí que va pel cantó de Port de la Selva,per sota la Carena. Agafem aquest camí cap a l'esquerra,en lleugera pujada i trobem una marca blava (?).
0.10-0.5: Creuem la pista que haviem deixat i continuem carenant amb una miqueta de pujada.
0.15-0.5: Arribem a un punt més enlairat de la carena,el camí continua just darrera de l'esgavellada fita cimera.Baixem fins a un coll.
0.20-0.5: Trobem les ruïnes d'un mas i una curiosa pedra blanca.El camí travessa un mur de pedra seca.
0.30-0.10: Arribem al Coll de Sant Genís on hi trobem un cartell,a l'esquerra cap a Roses-Torreta i a la dreta Sant Pere de Rodes i Selva de Mar.Nosaltres no fem ni una cosa ni l'altre i seguim carenant ara amb una pujada més pronunciada.
0.50-0.20: Assolim un marcat coll sota un puig rocós amb dues característiques puntes.En aquest punt trobem unes marques grogues que vénen de la nostra esquerra i segueixen en la nostra direcció,és a dir cap al cim rocós.Alerta perquè de seguida trobarem unes altres marques grogues que se'n tornen a anar a l'esquerra.Cal que anem pujant cap al cim tot seguint les marques grogues que ja no deixarem fins arribar al cim de Sant Salvador.
0.55-0.5: Ens situem una miqueta per sota del puig rocós,el camí passa pel vessant de Port de la Selva.
1.15-0.20: Arribem al Puig de Queralbs,amb la pertinent fita cimera.Des d'aquest punt es veu ja ben a prop el Castell de Sant Salvador i a l'esquerra la característica ermita blanca de Sant Onofre.Alerta ja que a prop del cim hi ha unes marques grogues que devallen cap a la banda de Port de la Selva,nosaltres seguim carenant de baixada cap a un coll amb una visible torre elèctrica.Aquí la carena és més rocosa.
1.30-0.15: Estem al coll de la torre elèctrica.
1.40-0.10: Terme geodèsic.
1.45-0.5: Finalment arribem a les ruines del Castell de Sant Salvador.Baixem pel mateix itinerari de pujada i en una hora i quart tornem a ser a la carretera.

Observacions:
L'excursió en si és molt bonica ja que transcorre per una carena amb vistes de la plana de l'Empordà,el Montgrí i fins la Garrotxa i a l'altre banda el Cap de Creus.Transcorre per indrets molt tranquils,llevat del cim de Sant Salvador.D'altra banda només caminem uns deu minuts per una pista,la resta per camins.
L'interesant d'aquesta sortida seria allargar-la i fer-la circular o bé enllaçar-la amb algún altre recorregut.Una proposta seria baixar de Sant Salvador a Vilajuïga per la Ruta dels dólmens de Vilajuïga que surt en aquest mateix blogg.Caldrà preveure,peró,dos vehicles.
El tram del principi no està marcat,hi ha alguna fita i alguna pintada blanca.Realment no cal ja que l'únic que hem de fer és anar carenant per camí fressat en direcció a Sant Salvador ( visible ).
No duia un bon mapa i no se si els noms que he possat són correctes.S'agraeixen correccions!.
No hi ha cap punt on agafar aigua.

Sant Martí Sacalm i els cingles del Far

2009-11-15T09:53:00.000-08:00

Durada: Unes quatre hores.
Desnivell: Aproximadament 500 metres.

Proposta circular amb sortida del Santuari de Sant Martí Sacalm i ascensió als Cingles del Far a través del Grau de Santa Anna amb posterior descens pel grau de Cabrafiga. Malgrat un petit tram de carretera i un tros de pista al finalitzar l'excursió és un itinerari força interessant. Es combinen trams força concorreguts els caps de setmana amb indrets més tranquils, trams de boscos i d'altres de més aeris i amplitud de vistes damunt les muntanyes d'Osona. En general és una excursió fàcil de seguir, d'una manera o altre tots els trams es troben senyalitzats.
Per arribar al Santuari de Sant Martí Sacalm hem d'anar fins al municipi d'Amer, d'on surt la carretera que en uns cinc quilometres ens puja al santuari (cartell a l'inici). Un pèl abans d'arribar al santuari, en una corba, hi surt una pista a la dreta. Aquí trobem una porta amb un cartell que ens adverteix que cal tornar-la a tancar després d'haver passat. Per aquesta pista arribem a un primer trencall on hi ha un cartell que indica el Castell de Fornils a l'esquerra, nosaltres anem a la dreta tot seguint el G.R. De seguida trobem un altre rètol: si anem a la dreta continuem pel G.R. que porta a les Preses i a l'esquerra cap al Far, seguim aquesta darrera direcció. Al cap d'una estoneta creuem les restes d'una porta i deixem una altre pista a l'esquerra on hi ha un cable que impedeix el pas als vehicles. La pista va pujant i en un moment que planeja l'hem de deixar per agafar un camí a l'esquerra que s'enfila per dins del bosc. L'entrada d'aquest camí esta senyalitzada amb una fita i un pal, a més d'una marca de pintura vermella. Aquest camí ens durà a través del bosc fins al Grau de Santa Anna o Sant Martí. Hem de seguir sempre el camí principal amb pujada o planejant i sempre en direcció Nord. Aneu en compte doncs hi ha molts camins que creuen aquest de principal, alguns de molt fressats i d'altres amb traces menys marcades. Per acabar-ho d'arreglar hi ha marques de pintura de tots els colors i fites que marquen corriols. Un tram final amb més pujada ens permet assolir el punt culminant del Grau de Santa Anna on hi ha l'ermita de Santa Anna (aixopluc).
Seguim carretera avall, cap a la dreta. Creuem dos pilars i hem d'agafar la primera pista-camí que trobem passats aquests pilars a l'esquerra, al darrera d'una tanca. Per reconèixer aquesta pista-camí ens fixarem en els nombrosos fòssils del tipus nummulits que hi ha al terra.

Al cap d'una estona trobarem marques blanques que vénen del Grau de Cabrafiga i se'n van cap al Santuari del Far, les seguirem en direcció oposada. El camí es va estrenyent i anem avançant per damunt del cingle,val a dir que en cap punt resulta exposat. Magnífiques vistes de l'Agullola de Rupit. Aquest camí finalitza en uns amplis prats i just abans d'arribar-hi comença el Grau de Cabrafiga.
Baixem per aquest grau a través del bosc fins a una pista abandonada i plena de pedres. La seguim de baixada fins i de seguida desemboquem a una altre pista en una corba. A la part de baix d'aquesta corba hi ha unes fites que marquen l'entrada d'un corriol que baixa pel bosc, caldrà seguir-lo. Aquest corriol es força evident i està ple de fites, tot i així està bé afegir-ne. El corriol ens deixa a la masia de la Triola.
Des d'aquest punt veurem més avall les ruïnes del castell de Fornils, baixem pels prats de sota el mas en direcció a aquest castell. Uns tres cents metres abans d'arribar al mas, on s'acaben els prats, trobarem una pista. La seguim cap a l'esquerra i ens retorna a Sant Martí Sacalm. De camí passarem per de l'ermita de Sant Pau i el Mas Galí.

Observacions:

-Si cliqueu damunt el títol podreu anar a la ressenya del Senderisme i teca, nosaltres hem fet la sortida únicament amb aquesta informació i no ens hem perdut.Val a dir que ells la pujada al Cingle del Far la fan a través del Grau de Sant Martí i nosaltres l'hem fet pel Grau de Santa Anna.

-No hi ha cap font en tota l'excursió. Si van maldades podeu pujar fins al Santuari del Far on hi ha un bar-restaurant,a un quart d'hora de l'ermita de Santa Anna. També podeu provar sort al mas de la Triola, doncs ens ha semblat que estava habitat.

Ascensió al Canigó des del refugi de Marialles

2009-10-19T23:32:00.001-07:00

Durada: 6 hores (sense comptar les parades)
Desnivell: 1066 metres

Per arribar al refugi de Marialles tenim dues opcions: per l'est (Figueres - Thuir - Prades - Vernet - Castell, que es fa amb unes dues hores) o per l'oest (Puigcerdà - Bourg-madame - Mont-Lluís - Vilafranca - Vernet - Castell). Arribats a Castell seguim els rètols que ens indiquen Marialles i prenem una pista en bastant bon estat. Després d'uns 5 km arribem al refugi (1718 metres).

Començarem la ruta seguint les marques del GR-10 (vermelles i blanques) que surten del costat del pàrquing de dalt del refugi cap a l'esquerra. Després d'un petit descens creuem un rierol i comencem a pujar suaument cap a Coll Vert (1861 metres) pel mig d'un bosc de pi negre primer i d'avets i bedolls més endavant. Passat el riu Cadí arribem a una intersecció on deixarem el GR-10 i prendrem un sender cap a la dreta (marques grogues).

Arribem als Plans de Cadí i al refugi d'Aragó (2123 metres). A partir d'aquest punt el camí es fa una mica més dur i anem guanyant alçada mentre mica a mica veiem com apareix el pic del Canigó a la nostra esquerra.

Deixem enrera els prats i comencem a enfilar per un camí de ziga-zagues que ens durà cap a la carena. Aquí el paisatge i el camí és més rocós. Així arribem al tram final, la grimpada fins al cim (2784 metres).

Circular pels cims de Cabrera i el pla d'Aiats

2009-05-17T11:35:00.000-07:00

Durada: 4 hores
Aquesta excursió, que transcorre pel Collsacabra entre els 950 i els 1300 metres ens portarà a conèixer el cim de Cabrera i el pla d'Aiats, els seus dos punts més enlairats. Es tracta d'una excursió que transcorre per racons de gran bellesa, que travessa rouredes, fagedes i prats, i ens permet tenir bones vistes des de diferents punts.

La ruta comença a Sant Pere de Falgars. Per arribar al punt de partida cal prendre la comarcal 153 de la Vall d'en Bas a Vic fins al km 34 (després del restaurant de la Devesa) on girarem a la dreta.

Trobareu la ressenya de l'excursió al llibre Excursions des de la vall d'en Bas de Ramon Feixas. Com que al llarg de la ruta hi ha alguns trams una mica perdedors us recomanem que disposeu d'alguna altra font d'informació abans de fer-la. Nosaltres intentarem fer la ressenya quan tinguem l'oportunitat de tornar-la a fer!

Foto de sota: pet de llop gros

De Llançà a Sant Genís del Terrer

2009-05-12T01:00:00.000-07:00

Durada: 2 hores

La ruta parteix de l'oficina de turisme de Llançà, situada a l'entrada del poble al costat d'un supermercat que veiem des de la carretera de Figueres a Portbou. A davant mateix de l'oficina trobem un cartell indicador de la ruta que ens porta a creuar la carretera, davant de la marquesina de l'autobús, i baixar cap a la riera. Seguim caminant pel llit de la riera (sense aigua) cap a la dreta, en direcció a Figueres, fins que trobem un altre cartell indicador a la nostra dreta. Agafem la pista que ens assenyala, creuem la via del tren per sota d'un pont, i seguim sempre per aquesta mateixa via fins arribar al Coll de les Portes. Des de la riera i fins aquest punt ens acompanyen les marques blanques i vermelles del GR.

Un cop arribats al coll trobem diferents cartells indicadors. Nosaltres hem de prendre un camí cap a l'esquerra i caminar uns 10 minuts fins arribar a les restes de l'esglèsia de Sant Genís del Terrer. Per seguir amb l'excursió agafarem un corriol que neix a darrera l'esglèsia i que baixa en direcció a Llançà. A partir d'aquest punt anirem trobant marques grogues i blanques. El corriol desemboca en un petit camp d'oliveres que cal travessar per a trobar la pista que ens portarà cap al punt d'inici de la ruta. Prenem aquesta pista a la dreta i ja no la deixem fins arribar altra vegada a la riera de Llançà.

Nota: a l'oficina d'informació ens poden donar fulletons i mapa d'aquesta i altres rutes. Aquesta ruta és la número 1.

Llançà - La Vall de Santa Creu - Camí de Ronda

2009-05-11T01:30:00.000-07:00

Durada: 3:30 h

Ruta que combina mar i muntanya i que ens portarà a veure el petit nucli de la Vall de Santa Creu. Tot i que el tram de camí de ronda no és gens interessant ja discorre enmig d'urbanitzacions la resta de la ruta val molt la pena.

Sortim de la plaça Major de Llançà prenent el carrer Salmeron en direcció cap a Figueres. Arribats a una petita rotonda podem fer una visita a l'oficina de turisme situada a la dreta. Aquí ens podran donar informació sobre aquesta i altres rutes. Si ja anem ben informats seguim en la mateixa direcció que portàvem fins arribar a l'últim carrer que surt a la nostra esquerra. En aquest carrer, amb només cases a la vorera esquerra, comencem l'ascens fins al coll. Al final del carrer trobem un cartell indicador i prenem pista que surt a la dreta. Seguirem aquesta pista i les marques de GR fins al Coll del Perer, més o menys a una hora de distància.

Arribats al Coll del Perer (356 m.) trobem un altre cartell que ens indica que podem anar cap a Sant Pere de Rodes, pujant cap a la dreta, o cap a la Vall de Santa Creu, baixant recte. De baixada passem pel costat dels corrals d'en Marçalet i arribem al poble de la Vall de Santa Creu, on podem fer una parada refrescant a l'ombra de la placeta de la font.

Travessem el poble seguint els rètols que ens indiquen el camí a Port de la Selva i seguim la nostra ruta pel cantó dret de la riera fins arribar a la carretera de Llançà a Port de la Selva. Un cop en aquest punt fem uns pocs metres a l'esquerra i creuem la carretera davant del càmping Port de la Vall. A l'esquerra trobem ja una pista que connecta amb el Camí de Ronda. El prenem cap a l'esquerra en direcció a Llançà.

Vorejant el mar, deixem enrera el Far de s'Arenella i seguim aquest "fantàstic passeig de ronda" fins uns metres abans d'arribar al Cau del Llop. Enlloc de baixar a la platja pugem pel carrer Cadaqués fins a la carretera de Port de la Selva, la travessem i pugem per unes escales. Seguidament prenem el primer carrer a la dreta fins a troba una rotonda amb un pi. Agafem el carrer Colomer de baixada fins al carrer Cabrafiga i arribem al punt d'inici de la ruta.

Més informació:

- Clicant al títol de la ressenya.

- També pots consultar la ruta número 5 Carrerada de Sant Pere de Rodes, editada per l'Ajuntament de Llançà.

Caminant pel riu Matarranya

2009-05-10T07:33:00.000-07:00

Excursió típica amb tocs una mica domingueros consistent en remuntar el riu Matarranya fins als Estrets. Tot i ser una ruta bastant freqüentada cal dir que resulta prou atractiva.

L'horari d'aquesta sortida dependrà de fins on remuntem el riu i de les banyades que hi fem. Nosaltres hem trigat unes 4 hores anar i tornar des del pàrquing fins als Estrets.

Per arribar al punt de sortida hem d'anar al poble de Beseit d'on surt una pista forestal senyalitzada com a El Parrissal. Després de fer 6 km. per aquesta pista arribem a un pàrquing on una cadena ja no ens permetrà avançar més amb cotxe.

Des d'aquest punt i fins els Estrets caldrà anar seguint el riu. La ruta resultarà força distreta perquè es combinen trams de camí amb trams de passarel·les i fins i tot alguna grimpadeta o tronc que ens demanaran cert equilibri.

Quan arribem als Estrets, si volem continuar riu amunt, tenim dues opcions: o arribar-nos al pas del Romeret a través d'un camí senyalitzat a l'esquerra del riu (pot ser que s'hagi de grimpar)... o nedar!

A destacar: just sortint del pàrquing podem visitar la Cova de la Dona (que ens queda a l'esquerra del camí) i les pintures rupestres de la Fenellasa.

Travessa de Sant Quirze de Colera a Molinàs

2009-05-10T02:13:00.000-07:00

Durada: 4 hores

Aquesta és una travessa que sortint de Sant Quirze arriba fins al mar. Nosaltres, peró, l'hem feta un dia núbol de principis de maig que no convidava massa a fer un bany, per aixó hem acabat l'excursió al poble abandonat de Molinàs, estalviant-nos així una horeta de pista fins a Colera.

Val a dir que tota la ruta està senyalitzada amb marques grogues i, a més, trobem cartells estratègicament situats a la majoria de cruïlles.

Un cop a Sant Quirze de Colera travessem el Torrent de la Perdiu per un pont de fusta i arribem fins la Font de l'Abat, darrera de la qual neix el camí que hem de prendre. De seguida trobem un cartell que ens indica: cap a la dreta a Coll de Dofines, cap a l'esquerra a Coll de Pallerols. Nosaltres seguim cap a l'esquerra. Uns 3/4 d'hora després arribem al Coll de Pallerols (cartell indicador) des d'on hi ha unes bones vistes cap a la vall de St Quirze. Hem superat el desnivell més fort de tota la sortida.

Des del coll carenem cap a l'esquerra fins arribar a un trencant amb un altre cartell que ens conduirà fins a les proximitats de la Font Jordana. Cal dir que aquesta font està arreglada i en el moment de fer l'excursió rajava.

Seguim la nostra ruta planejant per la cara oest de Serra Balmeta fins al Coll d'Artigues, des d'on ja podem veure el mar (Colera, Llançà i Port de la Selva). Tot i l'existència d'una pista que també ens baixaria fins a Colera, nosaltres prenem el corriol que carena en direcció sud (cartell indicador de Puig d'Esquers). Al cap de mitja hora o tres quarts de carenar arribem a un coll situat a sota del Puig d'Esquers, que podrem reconèixer per unes roques blanques característiques i la presència d'una guaita en el seu cim. Ara cal baixar fins a Sant Miquel de Colera. Tot i que també s'hi pot anar per pista nosaltres hem passat per un sender marcat amb algunes marques grogues que arrenca del mateix coll.

Arribem a Sant Miquel de Colera (aixopluc en cas d'emergència) i seguim el nostre camí per un corriol que surt de darrera de l'absis de la capella. Aquest ens durà fins a la Font del Pollancre o de St Miquel (no raja!), on retrobem la pista de Puig d'Artigues que haurem de seguir de baixada cap a la dreta. Seguirem la pista fins arribar al Castell de Molinàs, deixant a la dreta el trencant de Puig d'Esquers i a la dreta també el de Mas Patiràs.

Un cop estem al Castell de Molinàs agafem una drecera que neix a darrera d'aquest i que, en forta pendent, ens condueix al poble de Molinàs.

Pots consultar:

- Una altra ressenya clicant el títol.

- Guia excursionista transfronterera de l'Albera, núm. 11 del vessant sud.

Travessa de Vilabertran a Vilajuïga

2009-05-04T05:20:00.001-07:00

Durada: 4 hores

Desnivell: 140m.

Recomanació: val la pena fer-la durant la primavera, a poder ser després d'algun dia de pluges.

Excursió que uneix la ruta de Peralada, Garriguella, Vilajuïga (Guia Alpina de l'Empordà, núm. 30) amb part del recorregut de la de Figueres, Vilabertran, Peralada (núm. 29 de la mateixa guia).

Per no iniciar la ruta a Figueres i fer un primer tram que ja coneixem de sobres anem amb el cotxe fins al carrer Pep Ventura de Vilabertran, on aparquem i comencem a caminar. Sortirem del poble seguint la direcció del mencionat carrer cap als afores. Passarem per davant del camp de futbol, arribarem a una carretera veïnal i girarem a l'esquerra. Poc després tombarem a la dreta i vorejarem una granja d'ànecs en direcció cap a la dreta, ara ja per un camí de carros sense asfaltar.

Creuem la línia d'arbres d'un rierol i de seguida el camí gira a l'esquerra, superant el Mas Alberní. Creuem una pista asfaltada i seguim les roderes que ens queden al davant en línia recta. El camí passa per Mas Roviras i al trobar-nos amb un transformador elèctric prenem una via veïnal transversal.

Més endavant el nostre itinerari fa uns girs (esquerra, dreta, esquerra) i arribem a la Muga. Creuem el riu per un passallís i uns 250 metres més endavant, just passada la Sèquia del Molí girem a la dreta. Seguim tota l'estona per la via principal fins arribar al riu Llobregat que ens és impossible creuar perquè porta massa aigua. En aquest cas ens toca recular fins a la Sèquia del Molí, girar a dreta i arribar a Peralada per la carretera C-252.

Arribem a Peralada i des de la rotonda de l'entrada prenem el carrer de Sota Muralla, a la nostra esquerra, fins arribar a la carretera de Mollet. Un cop allà seguirem per una pista ampla que queda a la dreta. Recorrerem la plana de l'Orlina i deixarem enrera el mas de Sant Joan de Degollací i, més endavant, el de Can Tià fins arribar al veïnat de Les Costes on deixem la pista a la dreta i prendrem un camí que ens conduirà a una següent bifurcació. Seguirem recte i arribarem a una bassa de rec situada al costat del conjunt de Sant Romà de Delfià.

A la dreta del mas, en direcció sud, surt la pista que hem de prendre per arribar a la finca de Mas de n'Hortús.

Un cop en aquest punt prendrem la pista en davallada cap a l'esquerra, creuarem la placeta del mas i seguirem cap a nord enmig d'uns eucaliptus i unes oliveres. Uns 200 metres després d'haver trobat una caseta transformador girarem a la dreta per un camí de tractor, creuarem el Rec de Fontanilles, prendrem una altra pista a la dreta i arribarem a la carretera C-252. Farem uns pocs metres de carretera cap a la dreta i arribarem al poble de Garriguella. Travessem la part de baix del poble fins a trobar una rotonda i pugem cap al centre del poble per un carrer amb plataners fins a creuar-nos amb el carrer Gran. Prenem aquest carrer cap a la dreta fins als jardins de darrera de l'esglèsia. Girem cap a l'esquerra pel carrer del Raval, creuem el Rec de les Fonts i ens anem allunyant del poble. Seguirem per aquesta pista tenint com a referència el Castell de Quermançó davant nostre fins arribar a la Riera de la Jaça Vella, a tocar d'una finca. Creuem la riera i anem a buscar, enmig d'arbustos, una pista que passa per sobre de la casa. La prenem a la dreta i arribem a la carretera N-260 de Figueres a Llançà.

Seguim pel voral de la carretera cap a l'esquerra durant uns 100 metres fins a trobar, a l'altre voral el trencant de Vilajuïga. Creuem i seguim per aquesta carretera local fins arribar al pavelló municipal on hem deixat el cotxe.

Nota: si s'allarga aquesta proposta sortint des de Figueres es pot fer sense cotxe ja que Vilajuïga té estació de tren (cal però vigilar amb els horaris ja que s'hi aturen pocs trens!).

Periganyol i la Caixa (Matarranya)

2009-04-23T10:27:00.000-07:00

Per iniciar aquesta ruta circular cal desplaçar-se a Besseit,a la comarca del Matarranya a la Franja de Ponent.Un cop en aquest municipi seguirem les indicacions cap a l'Embassament de Pena.Seguint la carretera que porta al pantà de seguida trobem un altre carretera a la nostre dreta que puja cap a un repetidor.D'aquí en endavant podem plantejar-nos aparcar,doncs en aquest punt finalitza l'excursió.L'asfalt que no caminem ara el caminarem després...és el peatge que cal pagar per fer aquesta sortida,a nosaltres la bellessa de la caminada ens va compensar amb escreix la murga de l'asafalt,peró aixó ja és decissió de cadascú!
Al cap d'un parell de quilómetres d'haver passat pel trencall del repetidor arribem a un altre encreuament a ma dreta amb un cartell de P.R..Cal seguir el P.R. i no deixar-lo fins al coll que hi ha entre la Caixa i el Periganyol.Tot aquest tram està perfectament senyalitzat i no te cap pèrdua.
Després d'una estoneta de pujada arribem doncs a la Collada entre els dos cims.Aquí crec recordar que el P.R. se n'anava a la dreta cap a l'iminent cim del Periganyol.Nosaltres seguim el camí en la direcció que duiem i aviat començem a carenar a la nostre esquerra en direcció a la Caixa (evident i fressat). Arribats a la base de la Caixa voreigen la cinglera cap a la dreta,a buscar la seva Via Normal,a la vessant Oest. Aquesta és facilment reconeixible per havar-hi una corda que en facilita l'ascenssió (III grau d'escalada)guanyem el cim de la Caixa per aquest punt.Ara caldrà desfer el camí que hem fet des de la collada al cim de la Caixa, amb el que aquest tram de l'excursió és totalment optatiu.

Un cop ens tornem a trobar al coll pugem a l'esquerra i de seguida ens plantem al cim del Periganyol,on hi ha una guaita.El P.R. s'acaba en aquest punt,nosaltres decidim baixar per la carena que hi ha al vessant oposat pel que hem pujat fins al cim.En aquest tram hi trobarem algunes fites i una traça ben netejada.Aquesta carena és un excel.lent mirador i segurament ens acompanyaran els voltors durant el descèns.Quan siguem a la vertical del repetidor haurem de deixar la carena i baixar-hi,la traça en aquest punt està un xic perduda peró hi ha alguna fita que ens guia.De seguida arribem al Repetidor.D'aquí baixem per una pista asafaltada fins la carretera i acabem d'arribar al cotxe.

Observacions:

-Si cliqueu a l'enllaç anireu a una adreça on hi ha una ressenya detallada de la ruta,amb horaris i desnivells.És la que duiem nosaltres.
-Aquesta excursió es recomana fer-la tot evitant els messos de calor.No hi ha on agafar aigua en tota la sortida i la calor apreta per aquelles muntanyes.

Caminada no complerta pel Pla de les Bruixes i Millà (Noguera)

2009-04-21T01:10:00.000-07:00

Durada: 4 hores

Excursió que parteix dels Masos de Millà, creua el Pla de les Bruixes, visita l'ermita de Sant Llobí i arriba al poble de Millà. La ruta original, una proposta de la guia de la Noguera de Cossetània, és una circular que després del poble de Millà s'acosta al Cova del Biot del Peraire i retorna a l'inici del Pla de les Bruixes pels Monts de Millà. Tot i la nostra intenció de completar l'excursió, ens trobem primer un pastor i després un veí del poble que ens expliquen que aquest segon tram d'excursió és impracticable a causa de la vegetació i les últimes pluges.

Per arribar al punt d'inici: Des de Balaguer cap a Àger per la carretera C-12 prenem la desviació cap a Vilamajor i Tartareu. Uns 400 metres després del trencant ens desviem cap als Masos de Millà i continuem per aquesta mateixa pista sense desviar-nos fins a arribar a la petita esglèsia de Sant Romà, on deixarem el cotxe.

La ruta està molt ben ressenyada a la guia de Cossetània, col·lecció Azimut - 46. Es tracta d'una ruta que discorre tota l'estona per pista fins al poble de Millà. La nostra opció de tornada, per tal de no repetir tot el camí fet, va ser sortir del poble de Millà per la font (que queda a baix, a l'esquerra -a la guia s'explica-) i remuntar una part del camí a través de camps i marges fins a retrobar la pista.

Les excursions de la Noguera les he fet amb la Bàrbara i estem d'acord en dir-vos que si disposeu d'un sol dia per estar la zona de la Noguera us recomanem que opteu per l'excursió del Montroig.

En tot cas, us penjo unes quantes fotos perquè els paisatges d'aquesta ruta també valen prou la pena!

Circular per la Serra de Montroig (comarca de la Noguera)

2009-04-21T00:36:00.000-07:00

Durada: 4 hores

Aquesta bonica circular s’inicia i s’acaba a la resclosa del pantà de Camarasa des d’on s’enlaira cap a la Cova del Tabac i, més endavant, a la Carena del Montroig des d’on es pot gaudir de molt bones vistes.

Accés al punt de sortida:
Per la carretera C-13 de Balaguer a Tremp, passat el poble de Camarasa i creuat el Segre pel pont del Pastor trobarem dos túnels. Dins del primer túnel surt un altre túnel que ens quedarà a l’esquerra, que és per on hem d’anar. Per facilitar-nos l’entrada a aquest petit túnel el millor que podem fer és creuar els dos túnels i fer mitja volta uns metres més amunt. Així, de baixada, l’entrada ens quedarà del nostre cantó i ens serà més fàcil entrar-hi. Un cop a dins hem d’anar a la dreta; anirem a parar a les antigues edificacions dels guardes de la presa, on deixarem el cotxe.

Passem per davant de les cases dels guardes i prenem el sender que s’enfila paral·lel a la presa. Passats uns deu minuts trobarem un pal indicador i seguirem pujant cap a l’esquerra. Pel camí trobarem les restes d’algunes construccions de pedra i també un cedre que destacarà enmig de la vegetació. Un xic més amunt trobarem un pou de pedra per a recollir l’aigua de la pluja.
Una mitja hora després d’iniciar la ruta arribarem al llom de la muntanya des d’on podrem veure el Segre i el poble de Camarasa. Des d’aquí continuarem pujant creuant unes petites tarteres que creuarem. Pocs minuts després arribarem a una rota pintada de vermell des d’on surt una desviació en forta pujada en direcció a la Cova del Tabac. El camí puja i tomba cap a l’esquerra per sota de la cinglera i arriba a la cova després una petita grimpadeta. És molt recomanable haver agafat el frontal o llanterna per poder fer una bona visita a la cova, de 138m. de profunditat.

Un cop feta la visita refem el camí fins a la roca pintada de vermell i recuperem el sender per anar cap a la dreta. Cal dir que des d’aquest punt el camí s’ha perdut una mica, a estones s'amaga enmig de la vegetació mentre que d’altres es desdobla; nosaltres avançarem en la mateixa direcció, cap a la dreta, mentre ens anem acostant cap a la cinglera (que ens quedarà a sobre). Vint minuts després passarem pel costat d'un gran bloc de roca i uns deu minuts més tard arribarem a les restes d'un corral de pedra adossat a la roca. L'atravessarem i seguirem en la mateixa direcció fins que la paret que teníem a sobre s'acaba. En aquest punt unes fites ens orientaran en sentit ascendent (a la nostra dreta), primer pel mig d'una petita pedrera i fins a trobar un camí que ens conduirà a sobre del Montroig. Mentre pugem pel sender ens quedarà, a l'esquerra, la Roca Foradada.

Arribem al punt més elevat de l'excursió, a l'Extrem del Montroig, on podem disfrutar de molt bones vistes. A partir d'aquest punt prenem el sender que voreja la carena en direcció nord durant un quart d'hora (refem un tall del camí que abans hem fet per sota del cingle). Arribem a un collet i deixem la carena per girar cap a l'esquerra i començar a baixar pel vessant oest de la serra.

Anem seguint el camí que farà alguns girs fins a situar-nos de cara a l'embassament de Camarasa. Uns deu minuts després d'haver iniciat aquest descens la baixada es torna més pronunciada; quan se suavitzi altra vegada ens ajudarem d'unes fites per seguir amb la nostra ruta de tornada. L'última fita ens deixarà davant d'un sender, hem de prendre'l cap a l'esquerra (aquest sender és el que hem pres a l'inici de l'excursió). Arribarem al pal indicador que hem trobat durant el primer quart d'hora de ruta; aquí cal seguir en davallada i refer els nostres passos fins al cotxe.

Guia consultada: CAMINADES PER LA NOGUERA. Antillach i Ortiz. Ed. Cossetània, Col. Azimut - 46

Nota: la guia diu que la Roca foradada ens queda a la dreta, nosaltres tota l'estona l'hem tingut a l'esquerra.

Ja cap al final de l'excursió, quan retrobem el sender de l'inici, la guia diu que l'hem de prendre a dreta. Aquesta dada és errònia perquè condueix altra vegada en direcció de la cova del Tabac i no cap al punt d'inici de la ruta.

Fotos: el dia de la ruta... plovia! Tornarem a fer-la (no sabem quan però hi tornarem!) i penjarem algunes fotos, ja que el que es veu val molt la pena de ser vist!!

Circular entre Requesens i Mirapols

2009-03-31T05:05:00.000-07:00

Durada: 3:30 hores

L'excursió comença al veïnat de Requesens a on hem arribat en cotxe, per una pista, des de Cantallops. Reprenem aquesta pista i al cap de molt poc deixem l'edifici del Pentinador a la dreta i la Font de Rajols a l'esquerra. Continuem el camí, que coincideix amb el GR11 (senyals blanques i vermelles) i travessem un pont de fusta. A l'esquerra deixem un camí i continuem baixant fins a arribar a un encreuament, en aquest punt nosaltres hem de prendre el camí de la dreta (ens orientaran les marques de GR i també unes marques grogues). Arribem fins al Torrent de Coll Pregon, a l'esquerra del qual surt un corriol que ens portarà fins al Pou de Glaç. Val la pena acostar-nos a aquesta construcció, una de les més grans d'aquesta tipologia que podem trobar a l'Albera. Retornem del pou i continuem per la pista fins a una pineda de pinastres al fons de la qual veurem un mur de pedra. Seguint el mur ens dirigim cap a l'esquerra i deixem, també a l'esquerra, el Forn de Calç i el refugi. Continuem per aquesta pista fins al Mas de Mirapols. Per continuar amb la ruta des d'aquest punt recularem uns metres fins a trobar un corriol que surt a l'esquerra del camí i segueix una paret de pedra. Anem baixant seguint la paret fins uns metres abans d'arribar a uns corrals (que ens quedaran a la dreta). En aquest punt hem de seguir la paret de la nostra esquerra que baixa cap a la riera de Mirapols. Podrem trobar diferents punts per travessar la ribera i accedir a una pista que la voreja per l'altre riba. Seguim la pista cap a la dreta i sense deixar-la creuarem la riera. Més endavant creuem el còrrec de la Vernosa, deixem a l'esquerra una pista i arribem a un encreuament. Girem a l'esquerra i anem descendint fins a trobar-nos amb el riu Anyet. Des d'aquest punt i durant força estona anirem remuntant el riu alternant les dues ribes fins a arribar a l'edifici de la Serradora. Deixem aquesta construcció a mà esquerra i seguim la pista cap a la dreta en direcció a Requesens. Uns metres més amunt, quan trobem un edifici a la nostra dreta, prenem un corriol que surt a l'esquerra i que ens durà al punt d'inici de la ruta.

Foto: Forn de Calç

Foto: Detall de Mas de Mirapols Foto: l'Anyet

Bibliografia: pots descarregar-te el tríptic d'aquesta i altres rutes si cliques al títol d'aquesta excursió.

De Port de la Selva a Sant Baldiri de Tavallera

2009-03-16T12:34:00.000-07:00

Aprofitem un dia de finals d'hivern, quan no apreten ni el fred ni la calor, per fer aquesta excursió prou bonica. Tot i passar per força trams de pista també hi ha alguns de trams de la sortida que es desenvolupen per camí i en tot moment el paissatge acompanya per gaudir de la sortida.

El que hem fet és pujar a Sant Baldiri de Tavallera des de Port de la Selva pel G.R.11 i fer la tornada pel G.R.91.

Comencem a caminar a prop de la Cala Tamariua a Port de la Selva. Cal tenir en compte que quan més a prop d'aquesta aparquem més haurem de caminar a la tornada pel poble ja que el G.R. 91 ens deixarà a la carretera de Cadaqués. Nosaltres hem aparcat al pàrquing de l'entrada de Port de la Selva,just passada la benzinera.
A la zona de Cala Tamariua anem seguint les marques de G.R. que pugen per un carrer fins a una zona amb bancs i un cartell indicador de Sant Baldiri,just on comença el Parc Natural.Anem seguint per la pista.Creuem una riera per un bonic pont i més endavant deixem la pista per baixar a l'esquerra per un corriol que passat un corral ens porta a Sant Baldiri,tot aquest tram de Port de la Selva a Sant Baldiri està perfectament balizat i només cal seguir les marques del G.R. Un cop a Sant Baldiri anem seguint una estona més les marques vermelles i blanques en direcció al Cap de Creus.Creuem la Rec de Talabre i pugem a la riba oposada.Aquí cal deixar el G.R. just davant d'un paret de pedra seca,girem a la dreta (creu groga).Per uns camps enfeixats abandonats anem seguint una traça una miqueta embardissada que més o menys paral.lela al Rec de Talabre ens porta a una altre zona de camps enfeixats,aquests treballats.A través d'aquests camps pugem a l'evident pista.La seguim a la dreta,creuem de nou el Rec de Talabre ,a l'alçada d'un diposit d'aigua.Al cap d'una estoneta de seguir la pista arribem a les inmedacions d'un mas.Cal deixar la pista i creuar una tanca on hi ha una creu groga (esquerra).Seguim una traça un pèl embardissada paral.lela a la tanca que hem creuat i a una carena poc definida fins a unes ruïnes.Atravessem aquestes ruines per on sembli més evident i després de creuar uns prats sortim a una pista.La seguim a l'esquerra fins a un trencall situat al Coll dels Torrellons.Aquí enganxem amb el G.R.91 que baixa cap a Port de la Selva (cartell indicador) per la petita vall que forma la Riera de Romanyac,sempre a les envistes de Port de la Selva i Llançà.Aquest és el tram que més ens ha agradat de l'excursió.

Bibliografia i cartografia:

-Guia Alpina de Cap de Creus i l'Albera.Excursions número 12 i 13.

-Mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya del Periódico.Mapa número 14:"Aiguamolls de l'Empordà-Cap de Creus."

Circular de Beuda a Sant Miquel de Coma de Roure

2009-03-11T12:37:00.000-07:00

Per arribar al punt d'inici de la ruta pugem amb cotxe fins Beuda i prenem la pista asfaltada que segueix cap al Castell (a l'esquerra). Abans d'arribar al castell passarem per la Font de la Quera (on podem agafar aigua). Deixarem el cotxe a la primera bifurcació que trobarem.

Comencem la ruta prenent la pista que segueix a l'esquerra fent baixada cap a una riera que travessarem. Passarem Can Vilà i Can Nierga sense deixar mai aquesta pista. Travessem una altra riera i continuem en la mateixa direcció fins que entrem en una zona boscosa, aquí la pista ha deixat de ser asfaltada. Quan trobem un encreuament de camins amb indicadors grocs d'Itinerànnia nosaltres deixarem per fi la pista que hem estat seguint tota l'estona i anirem cap a la dreta, com si volguessim anar cap a la Mare de Déu del Món (que ara quedarà davant nostre enmig del fullatge dels arbres).

Passarem per davant de Can Lleona, casa enrunada al costat del camí. Uns pocs metres més amunt avandonem la direcció que seguim per continuar l'excursió per un corriol. Aquest viarany neix al costat esquerra d'un camí tancat amb una cadena, que també queda a l'esquerra de la pista que seguiem fins ara. Al cap de molt pocs metres es bifurca, nosaltres hem de seguir cap a la dreta. Continuarem una estona seguint la mateixa direcció fins que trobarem una segona bifurcació. Nosaltres prendrem el sender de l'esquerra que puja en direcció a Sant Miquel de Coma de Roure. A partir d'aquí el camí fa pujada, de manera que quan siguem a dalt de tot tindrem unes bones vistes de Beuda, Besalú i fins i tot Banyoles i el seu estany. Arribats gairebé a dalt de tot, el camí s'obre una mica i unes fites ens orientaran per poder arribar a la casa de Sant Miquel (uns metres abans d'arribar-hi creuarem un tancat pel bestiar). Uns metres per sobre de la casa se situa l'ermita, un bon lloc per parar a fer una queixalada i disfrutar del paisatge.

Baixarem pel mateix camí per on hem pujat. Esquivarem el segon encreuament que havíem trobat durant l'anada i, deixant enrera el camí per on havíem vingut (sender que ens queda a la dreta), seguirem avall en la direcció que portem. El camí ens portarà als Rajolins, basses que travessarem per un pont de ferro. Des d'aquí anirem cap a l'esquerra seguint el camí que ens portarà a Can Grau i a la pista que ens ha de tornar cap a Beuda. Deixarem enrera aquesta antiga capella convertida en cobert i seguirem la pista (asfaltada) en direcció a la dreta. Més endavant trobarem el trencant que hem passat després del Castell de Beuda i referem el primer tram de camí.

Puig Cornador i St Ferriol (circular des de Besalú)

2009-01-25T03:30:00.000-08:00

La veritat és que aquesta excursió no ens ha agradat massa, la major part de la ruta discorre per pista en un paisatge bastant monòton, tot i que també es passa per alguns trams de camí força bonics. En algun punt es té molt bona vista, des del Golf de Roses i l'Albera fins a les estribacions de l'Alta Garrotxa. Potser valdria més la pena fer-la amb bicicleta.

Iniciem la caminada al pàrquing del pont medieval de Besalú d'on cal sortir seguint la petita carretera que ens indica la direcció a seguir per anar a Mas Pitré i a l'ermita de St Ferriol. Des del pàrquing i fins al mas ens acompanyaran senyals de GR.

Deixem un camí a la dreta als pocs metres d'haver sortit i un a l'esquerra al costat d'uns cartells. Seguim per la carretera, passem per sota d'un mas i arribem a una cruïlla. A la dreta ens marca St Ferriol, nosaltres hem de seguir a l'esquerra direcció a Mas Pitré. Just abans d'arribar-hi veurem un trencant a l'esquerra que fa un petita baixada i que ens indica el pàrquing del camp de tir. Prenem aquesta direcció i ens endinsem al bosc. Seguint la pista principal ens creuarem amb una petita pista en diagonal, on retrobem les senyals de GR que seguim de nou. Depassarem un trencant a la dreta amb una cadena. Pugem pels camps de conreu de Mas Ametller (en procés de reconstrucció) i ens tornem a endinsar al bosc, on la pista es torna corriol.

El corriol ens porta de nou a una pista, en un punt on hi ha un indicador. Deixem les marques de GR, que se'n van cap a l'esquerra en direcció a Santa Pau, i seguim cap a dreta en direcció a Collet de la Serra. Des d'aquí i fins gairebé al final de l'excursió ens guiarem per les marques grogues (molt escasses). Per aquesta pista arribem al Collet de la Serra, d'on arrenca un corriol que s'enfila per la carena (resta un pal de ferro d'un antic indicador, amb marca groga). Aquest petit camí ens deixa al cim del Puig Cornador on hi ha l'oratori del Sagrat Cor i un vèrtex geodèsic.

Baixem per l'extrem oposat fins a retrobar la pista que vé del Collet de la Serra. La seguim cap a la dreta i, tot i trobar alguns trencants, no deixarem aquesta pista fins a arribar a una esplanada on els marges del camí estan ballats. En aquest punt la pista fa un marcat revolt a la dreta (fita) amb un esplèndida vista panoràmica. Seguim per aquesta pista fins a arribar a un petit corriol, senyalitzat amb una fita, que ens estalvia uns metres i ens retorna a la pista que seguim de nou fins a les Ruïnes de l'Om. D'allà prenem un petit corriol a la dreta que ens portarà al Santuari de St Ferriol, on trobem una font (cartell d'aigua no potable).

Entre la font i la plaça segueix el nostre itinerari on, a part de les marques grogues, trobarem les marques grogues i blanques del PR.Baixem per un bonic camí i creuem cinc vegades diverses pistes forestals.Arribem a una pista en una corba asfaltada amb un cartell que ens indica la direcció a seguir per tornar a Besalú:caldrà continuar cap a la dreta paral.lels al riu Fluvià i a certa alçada.Sembla ser que si seguim les senyals de PR i les grogues baixarem fins al riu i després no el podrem creuar,per aixó nosaltres hem seguit per la pista.Passem primerament la cabana del Viver,un càmping i a prop del Mas Costa per anar a parar a la cruïlla del Mas Pitré a cinc minuts del pàrquing del Pont Medieval.

-Bibliografia: "A peu per la Garrotxa" de l'editorial Cossetània,escrit per Josep Mauri i Portolés.Itinerari número 12.

Dòlmens de Vilajuïga i Cau del Llop

2009-01-11T10:08:00.000-08:00

Comencem l'excursió a la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes, concretament en una petita esplanada que trobem pujant a mà dreta (hi trobarem un mapa). Prenem el camí que, paral·lel a una riera, s'endinsa per la Vall de l'Infern. Passem uns cartells que indiquen l'itinerari megalític que farem. Una mica més endavant creuem la riera cap a l'esquerra i el camí comença enfilar-se, també a l'esquerra.

De seguida arribem al Dòlmen de la Vinya del Rei. El seguiran els Dòlmens del Garrollar, de la Talaia, de les Ruïnes, i de la Carena, disposats tots ells en un cordal. A l'anar pujant les vistes són cada vegada més maques, i en un dia poc encalitjat podem arribar a veure les Gavarres, el Montseny, el Montgrí...
Poc després del Dòlmen de la Carena, abans d'arribar a la carretera, prenem un corriol a la dreta. Aquest, no tan fresat com el camí que seguíem fins ara, va planejant cap a l'esquerra fins a arribar al Dòlmen Caigut I. A diferència dels que hem trobat fins ara, aquest dòlmen no està senyalitzat ni manté la seva estructura original.
Creuem un rec i el camí s'enfila una miqueta fins a arribar a una carena, que seguim de baixada. Aquest tall de la caminada és bastant aeri. Arribem a una cinglera a la base de la qual hi ha la cavitat coneguda amb el nom del Cau del Llop (cartell indicador força malmès). A partir d'aquest punt el sender comença a baixar més dret, fins que ens deixa on hem creuat la riera.

Observacions: tota la ruta està marcada amb senyals grogues.
Podeu trobar aquesta excursió, amb variacions, a Guia excursionista transfronterera de l'Albera, itinerari número 12. Seguint aquesta ruta hem intentat trobar el camí que baixa de la carretera de Sant Pere de Rodes al Dòlmen Caigut II però no l'hem trobat.

El camí dels Carcaixells.

2008-10-12T23:17:00.000-07:00

El Carcaixells d'en Dalmau són unes agulles rocoses situades al Baix Empordà,molt a prop de la comarca de la Selva ( entre Solius i Sta.Cristina d'Aro ).L'excursió que us proposem és una circular que cresteja les agulles amb alguns pasos d' "aventurilla" que no són difícils ni exposats.
El trajecte per arribar al punt d'inici de la sortida està molt ben explicat a l'enllaç que us sortirà si cliqueu el títol.
Aparquem el cotxe a Mas Llaurador i iniciem la ruta en direcció al Motcalm i els Carcaixells,cartell visible en una cruïlla a pocs metres del mas.Passem el Menhir de Can Llaurador i anem seguint sempre la pista principal,fins arribar al següent indicador:nosaltres prenem el camí de la dreta que travessa un petit pont de fusta.Seguim enfilant per un sender escalonat i trobem un rètol que indica la via ferrata de les Agulles Rodones a l'esquerra i la nostre ruta cap amunt.Al cap d'uns metres assolim la primera espatlla dels Carcaixells on hi ha la Capella dels Carcaixells.A partir d'aquest lloc anirem carenejant seguint les marques del Sender Local ( verd i blanc ) que sempre busquen el pas més accesible.Cal dir que els trams més drets es troben equipats amb cadenes.Després de l'ascensió pel rocam arribarem a un pont penjant que es coneix amb el nom de Pont dels Arítjols i que caldrà creuar.Com ja indiquen els cartells que hem anat trobant el pas per aquest pont està prohibit.És responsabilitat de cadascú valorar l'estat de l'instal.lació i decidir creuar o no.Nosaltres hem fet una valoració positiva i hem tirat endavant.
Si encara continueu amb nosaltres,seguiu carenant amb l'ajuda d'alguna cadena i guiant-vos per les senyals de S.L.Ens situem en un coll prou marcat on hi ha un cartell que indica el camí del Montcalm a la dreta i un altre de més petitó que ens indica el pas de la Miloca cap a l'esquerra,seguirem aquest últim.Continuem el camí de baixada atentament ja que no està senyalitzat ( alguna fita ) i a més,en algun punt,es creua amb les senyals blaves de la via ferrata que segueixen una traça més fressada que la nostre.Cal anar baixant tota l'estona mentre el camó es va acanalant formant una mena de torrent.Quan el sotabosc es fa més espès i ens impedeix seguir devallant hem de sortir del torrent a la dreta seguint una indicació de Pas de la Miloca.De seguida arribem al Coll del Corb ( cartell ).El camí que anem seguint ens durà a una pista on retrobarem les senyals de S.L. que ens retornaran a Mas Llaurador.

A la imatge veiem el Pont dels Arítjols,sembla ser que el seu pas es pot evitar per un camí que passa per sota amb l'ajuda d'unes cadenes...no confondre amb la via ferrata que va per la paret del davant!!!!!.

Un mapa amb una variant d'excursió un pèl més llarga,val a dir que la nostre sortida va durar entre dues i tres hores.

El perquè de caminar...

2008-09-25T02:18:00.000-07:00

Ja tornem a tenir un mes d'aquells en que causes deiverses no podem sortir a caminar.I ens perdem les fagedes i els bolets i les tardes curtes i els vespres llargs...Doncs com que no podem posar entrades sobre totes aquestes coses que ens estem perdent piarem d'un parell de llibres sobre el caminar que hem llegit l'Ada i jo respectivament.
Es tracta dels llibres La llarga caminada del polonès Slavomir Rawicz ( Ada ) i La ruta de la seda del francès Bernard Olivier ( Marc ).

Pujada a la Collada de Juclar

2008-08-25T03:58:00.000-07:00

La nostre intenció era fer una ruta circular pels estanys de Juclar i la Cabana Sorda peró la reaparició d'una lessió de genoll malcurada ens fa recular a la Collada de Juclar.Tot i aixó les ganes de veure els estanys de Juclar ens fan pujar fins la seva collada.

Per poder fer aquesta ruta cal que ens desplaçem fins al Principat d'Andorra i un cop aquí caldrà arribar fins a la Vall d'Incles.L'accés per carretera a aquesta vall es troba Canillo i Soldeu,en un trencant senyalitzat. Si venim de Canillo el trencall queda a l'esquerra de la carretera,en un marcat revolt a la dreta. En aquest cas el cartell que indica la Vall d'Incles no és vissible i és recomanable anar fins a Soldeu i fer un canvi de sentit. Seguirem per carretera asfaltada peró més estreta fins al Pont de la Baladosa. En aquest lloc hi ha un pàrquing on deixarem el cotxe i una casseta d'informació turística on ens poden facilitar mapes amb rutes per la zona.

Tota l'excursió està perfectament senyalitzada amb fletxes i punts grocs. Començem a caminar per un ample camí i ben aviat ens trobem amb la cruïlla del sender que puja als estanys del Siscaró. Tal i com ens indica el cartell seguim cap a l'esquerra. Més endavant creuarem una zona de picnic amb un pont caracterísitc.A partir d'aquest punt el camí puja més dret i per terreny més pedregós. A mesura que guanyem alçada el paissatge el paissatge va canviant i ens trobem amb el típic entorn d'alta muntanya. Arribem a l'Estany Primer de Juclar on cal destacar el recentment inaugurat refugi lliure... 5 estrelles... CONSERVEM-LO!!!!!! El camí voreja la riba de l'estany, creua per un pont entre l'Estany Primer de Juclar i l'Estany Segon i s'enfila fins la Collada de Juclar.
Arribats a aquest punt podem veure l'Estany de Joclar (a seques) a l'altre vessant.La ruta que teniem pensada aniria a buscar el Port d'Incles o de Fontargent abandonant les senyals grogues que marquen el camí que s'enfila al Coll d'Alba.Nosaltres peró reculem per l' de pujada,tot i que de la Collada de Juclar a l'estany passem per una traça més o menys paral.lela al camí de pujada (algunes fites).

Important:Aquesta és una sortida d'alta muntanya.Recordeu que aquí els canvis de temps a l'estiu poden ser sobtats i les temperature,en un moment donat,poden baixar molt.D'altra banda a l'hivern caldrà preveure material específic per la neu.

Adjunto un mapa que he trobat per la xarxa,és d'una excurssió fins al Pic d'Escobes.Nosaltres vàrem fer el tram fins a la Collada de Juclar.

Poposta per passar una tarda ( o un matí ) a Montserrat.

2008-08-24T23:04:00.000-07:00

Una tarda d'Agost agafem les motxilles i ens n'anem cap a les Agulles de Montserrat...

" Enmig de la nubolada
hem esquivat la calor
i hem fet una escalada
i una bonica excursió "

El que seria en prosa:sortida circular per la regió d'Agulles a la muntanya de Montserrat i ascenció a l'Aresta Brucs de la Màquina del tren.

L'excursió discorre tota l'estona per camins senyalitzats,fins al Coll de Porc amb senyals blanques i grogues ( P.R. ) i a partir d'aquí seguirem les marques de G.R. ( vermell i blanc ).

Iniciem la ruta al pàrquing de Can Massana ( carretera del Bruc a Manrresa,primer coll que trobem ) d'on sortim en direcció al refugi Vicenç Barbé.De camí cap al refugi creuarem el marcat Pas de les Portelles ( fàcil grimpada ).Superat el coll apreciem tota la regió d'Agulles amb les seves evocadores formes,el sender fa una lleugera baixada per tornar a enfilar-se i arribar al Refugi Vicenç Barbé.

Aprofitant l'avinantessa decidim escalar la Màquina del tren per la popular Aresta Brucs.Es tracta d'una via de IV grau amb algun pas un pèl més difícil que fem d'una sola tirada de 45 metres.El desplomet caràcterístic el sorteigem per l'esquerra tal i com marca la ressenya que us adjunto,encara que també es pot passar per la dreta.Com a material fem servir unes vuit cintes exprés i dues plaquetes recuperables per reforçar els dos espits amb xapa del cim .El rocam és de bona qualitat en general i està menys pulit del que s'esperaria.Per baixar fem un ràpel d'uns 15 ó 20 metres per la cara Est ( dreta ) i per traçes més o menys evidents arribem a la Canal Ample i més tard a la cruïlla amb el P.R.

Tant si fem la via d'escalada com si no,un cop al refugi hem de seguir la direcció que portàvem quan hi hem arribat provinents del Pas de les Portelles,direcció Est.Passarem un primer torrent,la Canal de l'Ou i pocs metres més endavant trobarem un altre torrent més pronunciat que és la Canal Ample.Aquí és on anirem a parar si fem l'escalada a la Màquina de Tren,aquest punt és facilment identificable perquè a terra hi trobarem una pedra gravada.Aquesta pedra ens indica que si remontem la Canal Ample anirem a parar al Portell Estret o Coll d'Agulles mentre que si continuem rectes arribarem al Pas del Porc.Si volem escurçar la sortida podem enfilar cap al Coll d'Agulles,nosaltres dispossem de temps i anem cap al Pas del Porc.Continuem pel P.R. que no deixem en cap moment malgrat trobar diversos trencalls com el Torrent del Lloro.Creuem el Pas del Príncep amb la seva espectacular Agulla Gran.El camí canvia lleugerament de direcció i gira un pèl a l'esquerra per arribar al Coll del Porc o Pas del Port.A partir d'aquí en comptes de guiar-nos per les senyals blanques i grogues del P.R. seguirem les marques vermelles i blanques del G.R.El sender baixa cap al vessant Nord de Montserrat i ben aviat trobem la Font del Pas del Porc ( quan hi vàrem passar nosaltres estava estancada ).El sender faldeja pel peu de l'impressionant muralla Nord de la regió dels Frares Encantats.Observem les vertiginoses parets del Frare Gros,el Bastó del Frare,l'Asiàtica,el Bisbe...que contrasten amb la plàcida i poblada plana del Bagès a l'altre banda.El camí comença a baixar de manera més pronunciada i aviat trobem la cruïlla del camí que baixa del Coll d'Agulles,aquí es on vindriem a sortir si haguessim escurssat la ruta a la Canal Ample.Nosaltres hem de continuar baixant cap a la dreta.Més endavant ens trobarem amb el marcat Camí de l'Arrel i el seguirem cap a l'esquerra.Passarem per sota la Foradada i la Cadireta d'Agulles i retrobarem el camí que hem fet per anar al Pas de la Portella.

Si cliqueu a sobre el títol anireu a l'enllaç on trobareu una ressenya de l'excursió que surt a les rutes de T.V.3.

Important:L'època més aconsellable per fer aquesta excursió no és l'estiu,doncs fa molta calor.Realment nosaltres vàrem tenir molta sort amb el temps i com que feia núbol vàrem estar molt bé tota la sortida.És molt important,també,portar tota l'aigua que necessitem ja que ni la Font de l'Esllavissada ( nosaltres aquesta no la vàrem veure ) ni la del Coll de Port solen rajar.

Circular a Vilallonga del Ter

2008-08-12T01:57:00.000-07:00

És dissabte a la tarda i em proposo fer una circular tranquil·la, de menys de 2 horetes, per una zona més fresca que l'Empordà a ple agost: Vilallonga del Ter, a sobre de Camprodon en direcció a Setcases (a poc més d'una hora de Figueres).
La ruta comença a l'Ajuntament de Vilallonga, situat a la plaça dels Estudis. Des d'allà agafem el carrer que fa baixada fins a arribar a la carretera, la travessem i, una vegada passat el pont del Ter, seguim el camí formigonat que s'enfila seguint la direcció que portem. Pocs metres més endavant cal que ens desviem per un camí que surt a l'esquerra d'un revolt. Seguim pujant suaument, el camí és ample i anem trobant marques grogues als arbres. L'excursió ens permet gaudir de bones vistes de Vilallonga i, més endavant, del poble de Llanars.
Més endavant trobarem un encreuament amb cartells indicadors: nosaltres hem de seguir recte, en direcció a l'Abella. Just passat l'encreuament, a mà esquerra ens quedarà Can Batlló nou i pocs metres després arribarem al nucli de l'Abella, on val la pena anar a donar un cop d'ull a la petita i senzilla esglèsia romànica.
Des d'aquest punt refarem el camí fins a l'encreuament i aquesta vegada agafarem el camí que baixa en direcció a la Roca. Aquest camí ens deixarà a la carretera que vé de l'Abella, uns metres abans de l'entrada del poble. Val la pena arribar al poble i fer-hi una visita: carrerons petits, l'esglèsia empotrada a la roca i alguns racons que encara no han estat comprats com a segona residència.Entre escales i corriols em trobo amb un dels pocs habitants nascuts al poble. L'home, amb moltes ganes de xerrar, m'explica que al poble li'n diuen la Roca de Palencà, nom del castell que fou construit adosat al turonet que corona el conjunt de cases que ens envolten. A l'explicar-li que no sóc de Barcelona sinó de Figueres, ell m'explica que dues cases més envall d'on ens trobem hi ha enterrat un pintor de Cadaqués amic d'en Dalí. Em detalla la biografia del pintor i la tràgica mort a un restaurant alemany, i abans que no comenci un altre relat ens donem la mà i em despedeixo d'ell per seguir la meva ruta.
Deixant el poble per la mateixa carretera per on hem arribat ens trobarem, a mà dreta, un cartell que ens indica el camí cap a Vilallonga. Vaig fent via pel camí estret i ombrívol i, de cop, em trobo a un pare empenyet un cotxet amb bessonada que em crida Atenció! Deixin pas, vehicle preferent!. Ric, m'aparto i els deixo passar tot pensant que dec estar arribant a Vilallonga: són les primeres persones que em trobo fora dels nuclis que he visitat. Una excursió molt tranquil·la per ser un dissabte d'agost!
Finalment, arribo al pont del Ter i al travessar la carretera per dirigir-me al punt d'on he sortit em donen la benvinguda un cotxe ple d'homenots alegres acompanyats d'una nina inflable... piiip piiiip... s'ha acabat la tranquil·litat!

Remuntant la Muga... una proposta refrescant!

2008-08-04T03:50:00.000-07:00

Escolliu el dia més calorós que trobeu, agafeu el banyador (si voleu :)) i poca cosa més... Us assegurem que no passareu calor, tot al contrari. Les opcions són diverses: nosaltres hem anat amb cotxe fins al càmping d'Albanyà i hem caminat una estona per la pista. Després de creuar un pont de formigó amb una brana metàl·lica, per on passa un afluent de la Muga, hem buscat la gorga que més ens ha agradat i... pataxaf!: a l'aigua! Hem seguit el riu fins que n'hem tingut prou i hem baixat pel mateix riu. A estones nedant a estones caminant...

Si cliqueu damunt del títol anireu a parar a un enllaç on trobareu informació per fer la sortida peró tornant per terra. D'altra banda es pot sortir del riu en molts trams i baixar fins al cotxe per la pista.

Bastiments pel Pic de la Dona i Bacivers.

2008-07-21T01:01:00.000-07:00

El pic del Bastiments està situat a la Vall d'Ull de Ter (Setcases, Ripollès) i és la nostra primera sortida d'alta muntanya.

Segurament el Basiments és una de les muntanyes més freqüentades del Pirineu Oriental per la ruta del Coll de la Marrana, l'accés més ràpid al seu cim. Nosaltres hem preferit pujar a aquest emblemàtic cim per una ruta circular més llarga i solitària que, a més, permet visitar indrets de gran bellesa com el circ de Bacivers. Malgrat aixó, en alguns trams de l'excursió trobarem gent fent part de la ruta degut segurament a la proximitat amb l'estació d'esquí... peró igual que l'estela d'un avió no és capaç d'espatllar un cel nítid tampoc aquesta proximitat a les pistes és capaç d'espatllar el caràcter pirinenc d'aquesta circular.

Comencem a caminar per un camí que surt de darrera del Restaurant de Vallter 2000. Aquest sender s'enfila paral·lel a un torrent fins a la Portella de Mentet, deixant a la dreta el camí que carena en direcció al Costabona.

Foto: pujant cap a la Portella del Mentet. A baix, les instal·lacions de Vallter 2000. D'esquerra a dreta, Gra de Fajol Petit, Gra de Fajol Gran, Coll de la Marrana i Bastiments.

Arribats a la Portella o Coll de Mentet comencem a carenar cap a l'esquerra. La segona elevació important que trobarem és el Pic de la Dona. Aquest punt l'identificarem per una fita i segurament un pal així com per un vivac. Des d'aquí podem visualitzar clarament el que ens resta d'excursió, dues muntanyes a la nostre esquerra unides per una carena: la de l'esquerra és el Bastiments i la de la dreta és el Pic de Bacivers, o del Prat de Bacivers en alguns mapes. Al peu d'aquestes hi ha el circ de Bacivers que és cap on ens hem de dirigir.

Foto: Des del Pic de la Dona, vista de del Bastiments (esquerra) i el Circ de Bacivers.

Foto: Carena de Bastiments a Bacivers (d'esquerra a dreta).

Deixem el cim del Pic de la Dona per la carena que baixa suaument cap a l'esquerra. El punt més alt d'aquest cordal és el Puig de l'Ombriaga, que sobrepassarem sense més per arribar al Coll de la Geganta. Aquest coll el coneixerem perquè es troba a la carena entre el Puig de l'Ombriaga i el Bastiments i perquè hi ha un camí a l'esquerra que baixa cap a Vallter 2000. Nosaltres girarem cap a la dreta, direcció al Circ de Bacivers. La traça que anem seguint acaba desapreixent en les proximitats al l'Estany de Bacivers quan encara no és visible. Seguim la direcció que portem amb l'ajuda d'algunes fites i arribem a l'estany, a la dreta del qual veurem una Cabana de pastor darrera la qual hi neix el camí que mena al Pic de Bacivers.

Foto: Estany de Bacivers i, al fons, el Bastiments.

Arribant a la carena veurem dues elevacions més destacades, la de la dreta és el Pic de Bacivers. Des d'aquí la ruta no té cap pèrdua: carenem a l'esquerra per terreny rocós peró sense dificultats fins al cim del Bastiments.

Foto: cim del Bastiments; al darrera vista de la Cerdanya.

Per tornar a Vallter 2000 escollim de passar pel Coll de la Marrana. Ben a prop de la gran creu del cim hi surt un camí força fressat i dret que condueix directament aquest coll. En aquest coll hi ha un cartell que indica la direcció d'Ull de Ter, baixem tot seguint el GR que abandonem quan el camí deixa de fer baixada. Avançem a l'esquerra en direcció a les ruïnes de l'Antic refugi d'Ull de Ter. Baixem seguint les pistes d'esquí fins al pàrquing de Vall Ter 2000.

Enllaços: per a fer l'excursió hem fet servir la ressenya de Senderisme i Teka, a la qual pots accedir si cliques al títol d'aquest escrit. En aquesta ressenya hi trobaràs el mapa detallat de la sortida així com el desnivell i els horaris. En aquesta adreça s'explica com fer la circular baixant de Bastiments cap al Coll de la Geganta i no cap al Coll de la Marrana com hem fet nosaltres. Aquesta opció segurament deu ser més bonica peró també un pelet més llarga. D'altra banda hi ha una altre entrada a la mateixa web que explica la mateixa sortida sense passar pel Pic de Bacivers, d'aquesta manera s'escurça l'excursió.

Camí de ronda de la Cala de s'Alguer a Calella de Palafrugell

2008-07-07T05:56:00.000-07:00

Arribant a Palamós des de la Bisbal cal desviar-se en direcció a la Fosca a la primera rotonda que trobem. Prenem la carretera de Sant Esteve fins girar pel primer trencant a l'esquerra, on agafem la pista que ens condueix fins a la Cala de s'Alguer. Allà deixem els cotxes i comencem a caminar seguint el sender cap a l'esquerra en direcció Cap Roig.
Passem la platja de Castell, visitem les restes del poblat ibèric i seguim vorejant la costa. El paisatge és fantàstic i els pins ens protegeixen prou bé del sol de juliol. Tot i això la caloreta apreta i fem un bany a Cala Estreta. L'aigua té una temperatura ideal i, més refrescades, seguim el sender de costa fins a la Cala del Crit. Allà cal prendre unes escales que queden a l'esquerra de la caseta de pescadors i seguir el camí que, abandonant la costa, s'endinsa enmig de pins fins a trobar una pista. Seguirem la pista que ens durà fins a l'encreuament entre el carrer que porta als jardins de Cap Roig i un carrer que baixa entre cases d'urbanització. Cal prendre aquest carrer que baixa i estar atents a les marques blanques i vermelles del GR per evitar passar per dins de la urbanització. El GR passa per unes escales que trobareu a la dreta, a la paret podreu llegir-hi un vers del poeta Maragall.
Trobem una ombra en una petita cala de Calella i aprofitem per dinar. Deixem que el sol perdi força fent un cafetó tranquil en una terrassa, i desfem el camí molt contentes d'aquesta excursioneta de diumenge.
Sílvia, Anna i Ada.

Aquesta vegada les fotografies són fetes amb càmera automàtica...

Sense caminades....

2008-06-26T04:51:00.000-07:00

Portem temps que per motius x no podem sortir a caminar.En aquests temps de sequera excursionista és quan ens adonem de com anyorem les caminades i que aquestes són una part important de la nostre vida.Altres persones abans han reflexionat abans sobre el fet de caminar per caminar,sense més.Un d'aquests filósofs dels caminar va ser el nord americà Henry David Thoreau.Segurament la seva obra més famosa és el Walden,on l'autor fa tot un elogi de la recerca de la feliçitat interior tot rebutjant l'artificiositat de la nostre societat i elogiant per damunt de tot la senzillessa que desprèn la natura.Bé ja no m'enrotllo més i us faig un tallar/enganxar d'un text sobre en Thoreau i el caminar.Espero que us agradi i que la següent entrada sigui d'alguna excursió:

Reivindicació del Caminar

Segons que diuen els diccionaris caminar és l’acció de traslladar-se d’un lloc a un altre. Aquest acte ben simple està a l’origen de l’hominització en el sentit més purament biològic. Caminar ens constitueix: som sempre en camí i fins i tot el camí és la metàfora primera de la vida. Però com passa sovint, el sentit i transcendència que se li pot donar a un acte material pot anar molt més enllà del seu significat fàctic. La lectura recent de dos llibres ens ha portat a reflexionar-hi.

Aquesta primavera s’ha publicat la primera biografia en castellà del filòsof americà Henri Thoreau (Thoreau. Biografía esencial. Antonio Casado da Rocha. Ed.Acuarela). És un text que ens acosta novament a una figura i un pensament que tot i el seu origen històric molt concret -l’Amèrica dels pioners al segle XIX- manté una vigència plena i creixent. Thoreau fou un pensador i activista amb un compromís radical amb la natura i amb els drets civils del ciutadà. Potser la seva obra més coneguda sigui Walden, on explica l’experiència de vida solitària al bosc, en contacte amb la natura. Però de tota la seva producció escrita també en destaca una obreta aparentment menor, amb un títol ben simple: Caminar. En poc menys d’una cinquantena de planes Thoreau ens proposa una senzilla, bella i contundent defensa de l’art de caminar com una de les activitats més nobles de la persona.

El text –i la proposta moral implícita de l’obra- està construït a partir del concepte de Sautering (deambular), entès de la manera més perfectament planera i immediata; talment com s’entenia a l’Edat Mitja, és a dir, en el moment en que un passejant era simplement aquella persona ociosa que vagarajeva pel camp, que anava d’una bada a l’altra, mig captaire, creient i tafur, demanant almoina per anar a Terra Santa. La idea que tot aquell qui camina aspira a trobar una certa plenitud, una mena de terra santa implícita, li permet desenvolupar una bella metàfora. Per Thoreau qualsevol caminant ve a ser una mena de pelegrí en ruta cap a l’interior d’ell mateix. Com el riu cerca el mar, qui camina es busca a si mateix tricant corriols enllà. Caminar vindria a ser com una lluita amb nosaltres mateixos i amb la nostra pròpia feblesa. És una creuada que ens crida al nostre interior perquè ens posem en marxa i reconquerim la nostra peculiar i intransferible “Terra Santa”, que no és altra cosa que allò que els savis antics haurien anomenat la nostra ànima. No hi ha riquesa capaç de comprar el temps, la llibertat i la independència que dona el fet de caminar. El caminador forma part d’una germandat, la dels escollits, la dels qui fent camí es fan a si mateixos. El caminant es pot sentir a casa seva a tot arreu, però per ser un bon caminador has de simplificar la teva vida i estar en pau amb el món.

També profunditza Thoreau en la necessitat de comunió amb la bellesa intrínseca i fonamental que tenen les coses simples i senzilles de la natura, i amb la necessitat de l’home en retrobar-les. Desenvolupa el que ell anomena “mite de l’Oest”, és a dir, d’allò salvatge i posa una de les pedres angulars de la filosofia wilderness, que reivindica la conservació de la natura salvatge. La vida salvatge és harmoniosa, bella, lliure i necessària per l’home, ja que el regenera i el fa feliç.

Tot això ho deia Thoreau a la segona meitat del segle XIX. Des d’aleshores ençà el món ha canviat molt, al menys pel que fa als aspectes tecnològics; tantíssim que probablement el filòsof no es sabria reconèixer en el món actual ni en el seu país. El sistema tecnocientífic, cultural, polític, econòmic i social ha tingut i té fortíssimes transformacions. Sembla que tot estigui en constant mutació, la societat cada cop és més complexa, però sorprenentment en aquest nou context l’acció de caminar, que podria semblar condemnada a l’extinció, recobra un nou sentit. En un món sotmès a la tecnologia –i al seu símbol més immediat: l’automòbil- cada cop més s’accentua allò que en Thoureau era el valor radical, trencador i de repte implícit en l’acte de caminar. Caminar és viure a peu pla i exigir una dimensió humana a les coses.

En l’esforç per a retrobar el sentit de caminar en l’inici d’un nou segle ens pot ajudar el llibre del professor francès i conegut antropòleg cultural David le Breton, Èloge de la marche (Éd.Métailié, Paris, 2000). Aquest docte i aparentment cartesià membre de l’Acadèmia ha dedicat ni més ni menys que 200 planes a lloar en un bellíssim assaig la màgia del caminar.

En el món occidental actual, que té un sistema de funcionament cada cop més altament tecnificat i sofisticat, caminar aviat serà acte subversiu. Al primer món l’automòbil i les seves infrastructures ho envaeixen tot. Sembla que l’home només existeixi com a comprador o usuari del cotxe i només tingui rellevància com a vianant, es a dir, supeditat a l’automòbil. Però Le Breton ens recorda que existeix una condició humana anterior, una escala natural i no maquinista del temps i del paisatge. Reivindicar un acte elemental i purament primari com el caminar posa en qüestió el domini de la tecnologia i els seus valors cada cop més imperants en el pensament actual. Quan el món es va tornant tecnològic és urgent recuperar el propi cos i l’autonomia personal. Caminar és recuperar la dimensió natural de les coses i alhora un acte de resistència i una forma de coneixement, un mètode d’immersió en el món natural, un sistema per penetrar a la natura, per descobrir una nova geografia, un nou cosmos, un nou ecosistema, fet a escala humana.

Posar-se a caminar és iniciar un acte purament gratuït i estrictament biològic, i per això sembla estrany o clarament insòlit en un món on tot té preu i allò bo sembla que hagi de ser necessàriament tecnologic. Le Breton arriba a escriure que: “caminar és donar un cop de peu al capitalisme”, és un acte de resistència front un sistema polític, social i econòmic que enlloc d’alliberar a l’ésser humà l’esclavitza. Caminar és un acte de llibertat i desafiament.
Però caminar expressa també d’altres bondats, que Le Breton explica amb intel•ligència. Segons la seva anàlisi, el camí obre noves portes al món, torna a la persona el sentiment feliç de l’existència i li permet pensar i meditar. Caminar ens permet donar una nova dimensió al temps i a l’espai, exigeix una actitud d’humilitat i una nova forma de mirar l’entorn.

En plena perspectiva epicúria Le Breton assenyala que l’activitat de caminar no hauria de ser contemplada des d’un vessant esportiu, com a font de patiment o penalitats. Caminar pot ser un esport per aquell que així ho vulgui, però fonamentalment és una invitació a redescobrir un dels plaers essencials de la vida, el tornar a gaudir dels sentits corporals, sentir-se viu.
Per això filòsofs com Sòcrates i com Aristòtil explicaven les seves lliçons tot caminant i fent conversa. Caminar és una porta oberta a la filosofia i al pensament; perquè és un diàleg amb la natura i amb l’home interior; com deia Machado quan caminem fem conversa amb l’home que sempre va amb nosaltres. Quan el caminant es pregunta d’on ve, a on va i el perquè, esdevé en certa manera filòsof, ni que sigui poc avesat als conceptes. Pràctica una filosofia primigènica, potser simple però essencial. El camí ens fa, ens construeix, ens transforma i ens ajuda a avançar cap a una ètica personal que pot ser molt útil per la llarga marxa de la vida. Lúcidament Le Breton indica que caminar sense fi per no arribar enlloc no pretén conjurar el pas del temps ni la mort, que inevitablement és la fi de qualsevol camí, sinó que la meta està en el propi camí, no en l’arribada al destí.

Al llarg de la història han estat molts els escriptors, pensadors i viatgers que han parlat del caminar. Els filòsofs del XVIII viatjaven a peu per tot Europa, i en la modernitat Rousseau, Kierkegaard (va dir allò de Caminant és quant he tingut les idees més profundes i no conec cap pensament important que la marxa no permeti formular) Nietzsche (que deia que havia tingut la visiö del Zaratrusta en les seves llargues caminades muntanyenques) Jünger, Benjamín, són alguns dels molts exemples entre els qui han lloat el caminar. I això per no parlar dels viatgers, que eren alhora exploradors geogràfics i investigadors de tremp moral. De Tirant lo Blanc a Josep Maria Espinàs han estat legió els que han caminat per viatjar i descobrir nous móns no només a fora, sinó a l’interior d’ells mateixos, transformant-se al mateix ritme que feien seu el paisatge.

Avui ens ha semblat que recordar aquí Thoreau i presentar Le Breton era una bella manera de recuperar aquest fil humanista que va d’un autor a un altre, i repensar una acció humana inconscient que ens pot obrir unes portes d’insospitades conseqüències. Caminar és un acte purament biològic, immediat i per això mateix etern que ens obre les portes del coneixement i ens marca un camí planer i universal per a la saviesa.

Del Coll de la Carrasqueta a la Cova del Vidre (circular)

2008-05-28T23:30:00.000-07:00

Aquesta recomanable excurssió permet endinsar-nos al vessant E dels Ports tot visitant paratges espectaculars i amb excel..lents vistes.Al principi seràn les senyals del GR 7 i els estels blaus els que ens guiaran fins la Font de la Llagosta i d’aquí fins al final seguirem marques vermelles.

L’accés per carretera al punt de partida detallat a l’enllaç és el següent:

Km. 0.- Carretera de Roquetes al Reguers (T-342).
Km. 4.- Trencall a l'esquerra per pujar al Mont-Caro, (20 km. alt. 1.447 mts.)
Km. 14.- Font del Caragol i monument a la cabra salvatge. Magnífiques panoràmiques de la Vall de l'Ebre.
Km. 19.- Trencall a la dreta, a l'esquerra trobarem la carretera que condueix al cim de Caro (1.447 mts.), continuarem per la dreta, passant per la urbanització dels Ports, deixant a la dreta el restaurant Pous de la Neu, el refugi de Caro (UEC) i a l'esquerra el restaurant de l'Esquirol.
Km. 21,8.- Trencall a l'esquerra on trobarem la cruïlla amb el camí Forestal (Fredes-Beseit), agafarem aquest camí forestal.No fer cas del cartell només 4x4.
Km. 22.- Coll de la Carrasqueta (1.100 mts.), deixarem el cotxe a l'esplanada per iniciar l'itinerari a peu.

Del mateix aparcament surt el GR que puja en diagonal fins al Coll dels Pallers.Aquest és un dels pocs trams amb un desnivell sostingut,tot i que només són 200 metres.Des del coll hem pendre el sender que baixa cap a la dreta,senyalitzat amb un indicador de fusta que marca un mas i una font.Des d’aquest punt fins la Cova del Vidre anirem seguint les marques del GR atents a no perdre-les perquè hi ha nombrossos camins que es creuen amb el nostre.Aquest tram és especalment bonic i gaudim de molt bones vistes,si no hi ha calitja,de la vall de l’Ebre.

Arribem a l’espectacular Cova del Vidre,enorme cavitat on s’han trobat restes d’utensilis del Neolític.La nostre ruta continua pel camí que desemboca en uns prats,atravessem aquests prats per guanyar una pista.Seguim la pista cap a la dreta(cartell) fins la Font de la Llagosta.Un centenar de metres més endavant de la font, la traça que hem de pendre surt de la paret dreta de la pista.En aquest punt cal que estem atents ja que deixarem les marques de GR per començar a seguir les senyals vermelles,en general més escasses peró suficients.La senyal vermella que identifica el començament de la traça es troba un o dos metres més amunt d’aquest inici de traça acompanyada d’altres senyals.La traça s’enfila cap al Coll de l’Embarronat a través d’una pineda,tot superant un tram rocós.En aquest punt la fauna dels Ports es desplega amb tota la seva esplendor:deu metres davant nostre apareix un magnífic exemplar de Cabra Ibèrica(?).

Al Coll de l’Embarronat hem de pendre la traça de l’esquerra,tram de sender menys fressat.Al cap d’una estona trobem una bifurcació,nosaltres seguirem la de la dreta en sentit descendent.Malgrat que la vegetació és abundant el camí està ben fressat i anem trobant marques vermelles.Més endavant s’inicia un sender ascendent cap a la dreta que hem d’agafar descartant el que devalla.Identificarem aquest punt perquè hi ha moltes marques vermelles.El camí que prenem puja en diagonal paral.lela a la cresta del Marturi que ens queda tota l’estona a la dreta fins arribar a una zona de bancals.Des d’aquest punt amb l’ajuda d’alguna fita i de les marques vermelles seguirem el camí de baixada fins la Font del Marturi.

Uns metres després de la font trobem una cruïlla,pendrem el camí que baixa cap a l’esquerra i que ens portarà fins la Cova de les Avellanes.De la cova cal baixar per camí evident i amb fort pendent fins la pista( area de picnic ) que seguirem de tornada fins arribar al cotxe.

Enllaços:Aquesta excurssió l’hem treta de la següent adreça:spainmountains.com/verdetaller.asp?cod=558.El millor per localitzar-la potser és copiar una frase de l’accés per carretera i enganxar-la al buscador.

Del riu les Valls al Toll de Vidre pel Coll del Xeretó.

2008-05-27T23:32:00.000-07:00

Aquesta ruta ens permet conèixer la zona de les Valls prop d’Arnes i el famós Toll del Vidre.

L’accés detallat a l’enllaç és el següent:

“Des de la carretera d’Horta de Sant Joan a Vall de Roures prenem la direcció d’Arnes.Un cop en aquesta població agafem la pista asfaltada que ens porta al Coll de la Creu;aquí s’acaba l’asfalt i baixa una pista forestal cap el Riu Algars en direcció al Mas de Pau.En arribar al riu veiem un desviament a l’esquerra,just abans de passar el pont,que creua el riu Les Valls en la seva confluència amb l’Algars.Deixem el vehicle en el desviament,per on començem l’excursió”.

Començem a caminar pel camí que surt del mateix aparcament,a l’esquerra de la pista en direcció al Barranc de les Valls.Anirem seguint les marques grogues i els estels blaus fins a un punt on el camí puja lleugerament a l’esquerra.Aquí si es vol i el cabdal del riu ho permet podem deixar el sender bailzat i anar pel llit del riu,en aquest cas més endavant ens retrobarem amb la ruta senyalitzada..Ben aviat distingirem a la nostre esquerra l’espectacular Roca Dreta de les Valls.De ben segur que la seva pronunciada aresta atreurà les nostres mirades,per aquí discorre la clàssica ruta d’escalada anomenada KRT.

Més endavant veurem,a la riba dreta,les ruïnes del Mas Botzut.Seguirem en la mateixa direcció fins a trobar les restes del Mas de les Valls situades en uns prats amb feixes.Creuem el riu,que ens queda a la dreta.Trobem una cruïlla amb un indicador on prenem el camí de la dreta que ens conduirà al Coll de Xeretó.Just superat el coll veurem a la nostre dreta les roges parets de la Penya Galera.Seguirem baixant una bona estona fins a trobar el Riu Algars.Anem per bon camí si just abans hem trobat les restes d’una antiga consturcció amb una figuera característica al davant.Seguint paral.lels al curs del riu per una pista arribarem fins el Toll del Vidre.Val la pena fer-hi una parada perquè és un indret de gran bellessa,si fem l’excurssió un dia de calor segur que hi pendrem un bany.A més hi ha una font on podrem agafar aigua.Seguint la pista principal i obviant un trencall a l’esquerra que porta a Calasseit retornem al punt d’inici.

Enllaços:Aquesta excurssió l’hem treta de la pàgina webb de la U.E.C. de Tortosa:uectortosa.com-enllaços-senderisme pels Ports-Zona Arnes i Horta de St.Joan-Itinerari 33:Riu les Valls,Mas de les Valls i Riu de les Valls.

Coll de Banyuls a Sant Quirze,circular.

2008-05-07T02:40:00.000-07:00

Per anar al Coll de Banyuls arribem fins a Espolla i des d’aquí ja trobem indicadors que ens guien per la carretera fins al coll.Aquest és facilment identificable pel refugi del Centre Excurssionista Empordanès que aprofita un antic búnquer.Nosaltres aparquem el cotxe al costat d’un monument bèlic francès.La nostre ruta comença a la marca fronterera 591 visible des de el Coll de Banyuls.Avançem per una antiga pista senyalitzada amb marques grogues que ja no abandonarem fins arribar a Sant Quirze,a més a trams anem trobant marques de PR.Evitem el Puig de les Forques per l’esquerra.Passat aquest punt,retornem a la carena fronterera i després de superar una zona rocosa assolim el Coll del Llop.Aquí hi hauria d’haver una marca fronterera peró nosaltres no la veiem,a més hi ha un cartell que ens indica les dues opcions que tenim per arribar fins al Coll del Torn,bé per la font bé per la carena.Nosaltres continuem carenant.Una mica entramuntanats i havent superat 358 metres de desnivell desde el Coll de Banyuls assolim el Puig de la Calma(tres grans fites cimeres).En aquest punt podem pendre una dreçera a la dreta que ens menarà fins a Coll de Plaja i ens permetrà escurssar a la meitat el temps requerit per fer l’excurssió.Nosaltres no l’agafem i ni tant sols ens hi fixem,per tant no podem dir si està més o menys fressada o senyalitzada.Baixem fins l’ampli Coll del Torn on hauriem de retrobar el camí que ve del Coll del Llop passant per la font peró nosaltres no l’hem vist.Tornem a pujar fins a situar-nos al cim del Puig de’n Jordà,màxima cota del dia(757 mts.) i reconeixible per haver-hi un pessebre i un pal de bandera.Devallem cap al Coll del Teixó,des d’aquí fins al Coll de Dofines anirem trobant diversos cartells indicadors d’altres rutes i les corresponents marques grogues:caldrà estar alerta per anar seguint les que porten a Sant Quirze a través del Coll de Pallerols.Al Coll del Teixó el camí gira a la dreta i de seguida trobem la fantàstica Cabana de la Font Jordana.Aquest aixopluc ha estat arreglat pels Amics de l’Albera aquest hivern passat i es troba en perfectes condicions per pernoctar-hi (dues o tres plaçes).Passada la cabana el sender es bifurca ,nosaltres hem de pendre el de la dreta.Atenció perquè el camí de l’esquerra que porta al Puig d’Esquers també està marcat de color groc.Continuem carenant i anem trobant cartells que indiquen diferents camins per baixar fins a Sant Quirze fent més o menys volta.La nostra intenció era baixar pel Coll de Pallerols i les Roques Blanques peró ens saltem aquest pas i seguim avançant per la carena.La part final del cordal és més rocosa del que hem fet fins ara,fins i tot trobem cadenes que malgrat no ser necessaries en algun punt ens poden facilitar alguna desgrimpada.Pugem un últim puig més elevat que la resta i baixem cap a l’esquerra,a l´últim moment el camí torça a la dreta i ens deixa al Coll de Dofines(cartell).Descendim per la dreta trobant algun trencall amb la corresponent senyalització.El sender arriba a Sant Quirze de Colera per la Font de l’Abat,on podem agafar aigua.

A Sant Quirze hi ha dues pistes:la que baixa a Vilamaniscle i la que puja al Coll de Plaja,nosaltres seguirem aquesta darrera.Poc abans de creuar el Torrent de Sant Quirze agafarem una dreçera a la dreta.Hem de dir que aquest és el punt més perdedor de la ruta ja que el sender es troba força perdut per la vegetació,per sort portem pantalons llargs i estissores de podar!.Malgrat tot hi ha alguna fita i si ens hi fixem una miqueta anirem trobant la traça.Arribats a un petit prat més obert cal buscar el camí a la vertical del coll,que queda força a la dreta de la corba on hem pres la dreçera.Des de el Coll de Plaja hem de pendre la pista que baixa a Mas Pils(visible),és a dir la que baixa per la vertent opossada a Sant Quirze.Després de seguir la pista una estoneta trobem una dreçera senyalitzada a l’esquerra que passada la Fonteta ens deixa de nou a la pista i finalment arribem a Mas Pils.Des d’aquí podem pujar per la carretera fins al Coll de Banyuls o bé pendre un camí que va més o menys paral.lel al Torrent de Banyuls.Nosaltres hem pujat per la carretera fins al Coll de Banyuls.

Bibliografia útil:A estones hem anat consultant l’explicació i el mapa de l’excurssió Banyuls-St.Quirze que hi ha a la web de “senderisme.tk”,cal tenir en compte que ells fan la ruta en sentit invers (pots visitar aquesta web si cliques el títol d'aquesta ruta).També duiem la ressenya de la “Guia Alpina del Cap de Creus-Albera”,on si que es fa la ruta en el sentit que hem fet nosaltres.

Fent la ruta a ple migdia no val la pena que us ensenyem les fotos de paisatge que vam fer... molt millor si aneu a veure'l vosaltres mateixos!

Portús - Salt del Fitó - Mas de l'Illa - Portús

2008-04-21T06:01:00.000-07:00

El motiu d’aquesta excursió és la visita a l’espectacular Salt del Fitó que amb el seus seixanta metres de caiguda és el més alt de les Alberes.Després d’haver visitat aquest salt el millor és continuar fins a Sant Pere del Pla de l’Arca i les mines dels germans Gascards com ens aconsellen a la guia.Malgrat aixó,nosaltres hem escurssat la sortida i després de la remulladeta de rigor al Salt del Fitó hem arribat al Mas de l’Illa i hem retornat al Portus.

Arribant al Portus amb el cotxe hem de sortir per un lateral a la dreta abans de passar per l’aduana i entrar al nucli urbà.El primer carrer que s’enfila a la dreta és el Carrer del Dr.Subirós.El seguim i al final del mateix creuem l’autopista per un tunel.En aquest punt trobem una esplanada davant de la depuradora d’aigua i aparquem.Aquí neixen tres pistes,nosaltres hem d’agafar la de la dreta.Les marques grogues que anirán senyalitzant la major part de la ruta en aquest inici són més aviat escasses i de mal veure.A més també es tracta d’un punt amb força brossa i proper a l’AP7 peró l’excurssió anirà guanyant en bellessa i de seguida les marques grogues seràn de més bon seguir.Mitja horeta després d’haver sortit del Portus arribem al Salt del Fitó.D’aquest punt cal enfilar cap a la carena de la dreta per una tartera que malgrat uns primers metres força incómodes de seguida esdevé de més bona petja.Un cop al cordal trobem unes ruines i uns minuts després abandonem les marques grogues que van pel fil de la carena.Nosaltres agafem un corriol que mig planejant mig baixant discorre per l’esquerra del cordal.Quan el camí s’embardissa més agafem un altre corriol a l’esquerra que a través d’una forta pendent ens deixa a la pista que ens portarà al Mas de l’Illa.Aquí retrobem les marques grogues que hem seguit fins la carena de damunt del Salt del Fitó.Després del mas anem baixant per la pista i al cap de pocs metres hem de vigilar de no seguir unes altres senyals grogues que probablement menen al Castell de Recassens a través d’una traça poc marcada que puja a la dreta.Arribem a una casa on la pista desapareix i agafem un camí a la dreta que va seguint una canonada blava.Aquest sender ens deixa en una pista que seguirem fins a trobar una drecera que s’ajunta amb el camí que hem seguit al principi per pujar al Salt del Fitó i per aquí retornem al Portús.

Per seguir aquesta ruta hem fet servir la “Guia excursionista transfronterera de l’Albera”(diversos autors,edit.Albera Viva).L’excursió es troba força ben marcada amb senyals grogues menys el tram que baixa de la carena del damunt del Salt del Fitó al Mas de l’Illa,peró aquest és un tram curtet i força evident.

Ruta circular entre Llafranc i Tamariu

2008-04-07T00:47:00.000-07:00

Pots veure el mapa de la ruta si cliques al títol

Aquest itinerari consisteix en seguir el PR-C-107 que enllaça Llafranc amb Tamariu per l’interior i retornar al punt d’inici a través del GR-92 que segueix el camí de ronda.D’aquesta manera fem l’anada per l’interior i la tornada per la costa aconseguint així una excurssió molt variada.

A Llafranc anem fins l’esglèsia i prenem el carrer de sota,Rafael Duran,on ja trobem les marques del PR(grogues i blanques).Continuem pel carrer fins al final.A dalt de tot,on s’acaba l’asfalt,trobem una pista a la dreta que hem de seguir.Passem unes barraques a cantó i cantó de l’esmentada pista.Uns metres després la pista gira a l’esquerra i trobem un corriol a l’esquerra,que deixant un moment el PR,ens durà a través d’una pineda fins al Dólmen de Can Mina dels Torrents.Retornem a la pista per la que discorre el PR,travessem un “nucli de població”on ens creuem amb el Sender Local(marques verdes) que va de Llafranc al Far de Sant Sebastià(?).Al cap d’una estona guanyem la carretera de Palafrugell a Tamariu i al Far de Sant Sebastià a l’alçada del Pont de’n Cassaca.Creuem la carretera en direcció Tamariu i del seu voral esquerra en surt una pista per on continua el PR.Avui el camí està molt ben senyalitzat i la primavera que despunta ens regala un jorn esplèndid.Passem pel costat del Pou dels veïns.L’excursió continua per la pista.Després d’un revolt a l’esquerra hem d’agafar una altre pista que baixa a la dreta(cadena).De seguida deixarem aquesta pista per agafar un corriol a l’esquerra que baixa cada cop amb més pendent per un bosc humit i frondós fins a Tamariu.Pels carrers de l’urbanització anem baixant cap a la platja.En una corba cap a la dreta trobem una pista a ma esquerra (cartell) que deixant el PR ens portarà en pocs minuts a la Font de’n Cruanyes,on podem acostar-nos per aprovisionar-nos d’aigua.Arribats a la platja començem a seguir els senyals del GR (vermells i blancs) que van cap a la dreta.Aquestes marques ens retornaran fins a Llafranc seguint el camí de ronda que discorre paral.lel a la linia de la costa.Entre cales,pinedes i barrancs arribem al damunt de la Cala Pedrosa.Baixem fins la cala i ens trobem amb una secta de barretinaires fent un tiberi.Aquí el camí passa per darrera les barraques i s’enfila per un torrent mol frondós i especialment bonic fins a uns camps de conrreu.Un cop acabada la pujada anem avançant cap a l’esquerra i després de deixar diferents trencalls les senyals del GR ens condueixen al Far de Sant Sebastià.D’aquí baixem fins a Llafranc per l’Avinguda Pau Casals.Nosaltres hem trigat entre tres i quatre horetes per fer tot el recorregut.

Bon any nou!

2008-01-04T01:43:00.000-08:00

Bon any a tothom!
Esperem que aquest 2008 poguem anar omplint aquest blog d'excursions i aventures!
La piada que teniu a sota (Tapis - La Vajol) és la primera que faig així que espero comentaris, correccions, aportacions (si algú sap com aconseguir un mapa del recorregut aquesta podria ser una gran aportació, he intentat aconseguir-lo de l'Institut cartogràfic i de 30 llocs més i no hi ha manera!).
I si voleu veure les fotos en tamany més gran cliqueu-hi a sobre!
Una abraçada
Ada

Fent carena per les Salines

2008-01-03T23:49:00.000-08:00

De Tapis a La Vajol - 27 i 28 de desembre
A les 8:30h del dia que segueix a Sant Esteve quedem a Figueres per fer un cafetó i menjar alguna cosa. Som en Pere, en Miquel, en Sayó i en Benet (a partir d'ara, Equip Wiki), i jo, l'Ada.
Deixem un cotxe a La Vajol perquè la ruta no és circular i agafem una carretereta estupenda que conecta aquest poble amb Maçanet de Cabrenys, i d'aquí enfilem cap a Tapis.
Fot un dia excel·lent, magnífic!
La nostra oficina d'informació a Tapis, per assegurar-nos el camí i no perdre'ns, és El noi del gos i l'ull morat, un caçador de senglar que ens explica el camí que ell fa amb cotxe i nosaltres farem a peu.
Hem de baixar per la carretera cap a Maçanet altra vegada, i passat el km 16 trobem una pista que s'enfila muntanya amunt, sempre seguint la principal sense desviar-nos i amb els penyots de la primera foto sempre a la dreta. Així anem pujant fins al Coll de la Dona Morta.

La vista és fantàstica, realment ens fa molt bon dia i no fa gens de fred per ser a finals d'any. Seguim pujant per la carena i agafem el camí cap a la cara nord, senyalitzat amb marques grogues. (cara sud, senyalitzat amb marques vermelles). A estones perdem el camí, a estones anem per la cara sud i així anem fent passant de les Collades als Rocs de la Sentinella i de la Campana.

La cara nord és més fredota i un traginyol de moscatell ajuda a treure'ns la fred i seguir endavant. Parada breu per dinar i seguim cap al Roc de Frausa i els repetidors, on fem una altra parada, i seguim avall fins a la font.

Eps! En Sayo ha perdut la màrfega (si trobeu una fantàstica màrfega inflable plegable color gris pissarra que avisi en aquest blog!) i l'esperem a la font mentre recula, busca, i torna... amb les mans buides! Aquesta nit ens haurem d'estrènyer!
Arribem al refugi de les Salines que encara clareja, hem caminat unes 4 hores i mitja, i trobem llenya a punt pel foc. Arriba el moment de les congratulations, galetes, i whisky (amb aigua de la font) o ron (fantàstic combinat amb llima, llimona i aigüeta de la font)... Fantàstic, festeta, unes sessions de UVA a l'ast de la llar de foc, un soparet i... un llarg descans!

La següent jornada manté tot el dia un aire i un horari de diumenge, ens aixequem a una hora poc matinal i fem camí cap a La Vajol. La caminada és d'hora, hora i mitja passant pel costat del Castell de Cabrera (foto de sota) fins arribar al poble.

Arribats al cotxe tenim BSO, el cassette de DOVER que ens vam trobar a la carretera ens portarà amb el Devil come to me fins a la taula de Tapis. Quina millor manera d'acabar la caminada amb uns cargols, un arrosset i cenglar a taula?

El camí vell de Montsor

2007-12-11T02:46:00.000-08:00

Pots consultar la fitxa de l'excursió si cliques al títol.

Avui és 27 de Desembre i mentre teclejo aburrides factures a la oficina m'arriba un sms de l’Ada que està fent una travessa per les Salines,quina enveja! Jo també voldria carenar sota el Sol benigne d’aquest plàcid hivern! Llavors el meu cap se'n va i comença a recordar la magnifica excursió que realitzàrem aquesta tardor pel Pallars Jussà, el camí vell de Montsor. Es tracta d’una ruta llargueta, solitària i amb un marcat caràcter històric ja que aquesta ruta era la via de comunicació entre els dos pallars fins que s’estabilitzà el pas de Collegats al segle XVII.

Arribem a la Pobla de Segur tard,hem vivaquejat un pèl lluny: hem parat la tenda sota l’atenta mirada de la Paret de l´Os a Sant Llorenç de Montgai. Vaguem una estona per la Pobla, no sabem massa bé quina excursió fer, preguntem al bar on comprem els entrepans del dinar, mirem algun mapa… res, a més ens diuen que l’oficina d’informació és tancada doncs avui és cap de setmana (cosa que no ens quadra gens). Sortim del Poble direcció Abella de la Conca per tal de fer-hi una excursioneta, sortint de la Pobla però veiem que l’Oficina de Turisme si que està oberta i a més tenen un grapat de panflets d’excursions. Asseguts al banc de la façana de l’oficina n’escollim una i després veurem que hem triat una ruta guapísima: el camí vell de Montsor.

Continuem amb el cotxe direcció a Sort i al cap d’un parell de revolts aparquem el cotxe. Amb compte travessem la carretera i observem el cartell, on de fet hi ha la mateixa informació del panflet que duem. Fa calor per ser un mes d’octubre i imaginem com ha de ser fer aquesta excursió al mes d’agost mentre fem els primers passos per les rodalies d’una antiga pedrera. Podem observar el que serà la tònica general de la senyalització durant tota la ruta: unes tires blanques esgrogeïdes ja pel pas del temps molt distanciades entre elles i, molt de tant en tant, algun cartell indicatiu. A nosaltres aixó ens va agradar, el fet de que no sigui una rutilla completament senyalitzada on és imposible perdre’s i que haguessim d’anar buscant el camí amb l’ajuda d’algunes fites, que després del nostre pas pel Camí Vell de Montsor són més.

Amb uns tres quarts d’hora picadets guanyem la carena deixant el barranc a la nostre esquerra i ens trobem amb una zona rocossa, aprofitem l'ombra d’un pi per menjar alguna fruita i fer una fotografia. Aquest punt no se perquè s’anomena l’Arreposador, seria perquè aquí els traginers reposaven havent superat aquest tram tant costerut? Seguim pujant pel vessant esquerre de la carena i ens hi tornem a enfilar en un punt de bones vistes sobre el Tossal Gros i el Roc de Queralt, això diu el fulletó que duem, però amb l’Ada no acabem de situar aquestes dues muntanyes.

Continuem per la carena, sempre per camí ben fresat amb alguna fita i alguna pintadeta. Arribant a les estibacions del Tossal Gros no em puc resistir i escalo la fàcil aresta paral·lela al camí mentre l’Ada retrata un voltó i al seu intrèpid grimpaire. Em reuneixo amb ella a la carena i acabem d’arribar al Coll de Montsor, on fem un mos abans de continuar per una pista que ens durà al poble de Montsor que fa estona que distingim enfilat damunt un cingle rocós i que mica en mica es va fent més gran… hi estem arribant! Un cop a sota del poble tirem pel dret i ens enfilem pels camps abancalats de sota el poble que es troben envaïts per les bardisses.

Mentre l’Ada es dedica a fer fotografies al poble jo em passejo pels carrers envaïts per la vegetació i li trobo un puntet de sòrdid. Ens asseiem en un prat tot contemplant els Pallars als nostres peus i endrapem el dinar. Amb l’ajuda del teleobjectiu de la càmera intentem esbrinar si la granja que queda al cordal d’una carena que hi ha al Nord està abandonada i també el llogarret que hi ha al cantó. Després de menjar i fer unes mandretes curtes ens alcem i reprenem la marxa.

Des del poble de Montsor cal anar a buscar la font del poble, per això cal anar fins a la façana Oest de la casa més gran del poble, aquí hi trobem una rulot que sembla habitada i tot plegat ens sembla força friqui. En aquest punt hi ha un cartell indicador que a l’igual que el tríptic contribueixen a liar-nos. El que cal fer és anar baixant amb el poble a l’esquena (tallant el pendent amb diagonal) a buscar la torrentera que hi ha entre les dues muntanyes on lògicament trobem la font de Montsor que segons crec recordar no rajava ni poc ni massa. D’aquí el camí s’enfila a la cresta de Gelat, rebateijada per la Cordada Astral com a la Cresta del Gelat(de pistatxo evidentment!). Guanyem la cresta fins al seu Colletó on hi ha un pal indicador que ens marca cap a l’esquerra. A partir d’aquí l’excursió continua per una aresta amb unes vistes molt aèries de la zona de la Pobla de Segur. Fa estona que albiro una enorme paret a Ponent i em desorienta… no conec cap paret per aquestes contrades i una penya d’aquestes dimensions seria ben coneguda. L’Ada també s’hi fixa i no entenem res… finalment ens n’adonem que és una ombra d’una muntanya!! La carena queda interrompuda per un estimball d’una desena de metres conegut com el Salt del Llop, aquí cal flanquejar a l’esquerra per trobar un pas molt ben equipat amb cadenes ben noves que ens permet continuar per la cresta fins a una estranya estructura metàlica. De nou cal desplaçar-se a l’esquerra per desgrimpar amb precaució per un pas de II i trobar una senyal clavada a la roca que indica el camí cap a la Roca Forada, nosaltres hauriem de seguir la carena que clarament devalla cap a la Pobla peró llegim malament el fulletó i anem en direcció a la Roca Foradada. Es nota que aquesta excursió es fa menys perquè el camí està poc fressat. Al final veiem l’error i desfem el camí fins la senyal clavada a la roca i d’aquí de nou busquem un pas a l’esquerra que ens sembla el més difícil de l’excursió i també el menys evident. A baix el llom es va eixamplant i el camí discorre per unes pinedes amb la Pobla al fons que ens guia. En arribar a la Cambra d’Aigües encenem el frontal perquè ja fa estona que s’ha fet fosc i acabem l’excursió per la típica zona de muntanya que toca amb la ciutat, un pèl marginal. Desemboquem en un carrer de la Pobla i tornem per la carretera fins a on hem aparcat.