15/06/10

Travessa de l'Albera

- Desnivell: 1700m
- Distància: 40km aprox.
- Durada: 10 + 5 hores.
- Data de la sortida: maig del 2010
- Ruta no circular.
Des de els caos granítics de la Jonquera fins a les làmines d’esquist del litoral, es te cita amb la diversitat, i les panoràmiques sobre les planes del Rosselló i l’Empordà són sorprenents“.
Guia excursionista transfronterera de l’Albera.


Nosaltres hem dividit la travessa en dues etapes: de la Jonquera al Coll de Banyuls i d’allà a Portbou.

Iniciem la travessa a la Jonquera. Seguim pel carrer principal en direcció a França fins que trobem a mà dreta el Carrer de l’Alzina. Pugem per aquest carrer i a mà esquerra agafem el Carrer de Sant Pere del Pla de l’Arca.

De seguida trobarem, a l’esquerra, una pista pavimentada on veiem les primeres marques grogues. Seguint aquesta senyalització anem a parar al Mas Brugat (font).
Per arribar a aquest mas podem anar seguint tota l’estona una pista pavimentada o bé estar ben atents a les dreceres que tallen aquesta pista, marques grogues.

Arribats a Mas Brugat , i sempre seguint les marques grogues, anirem a sortir a una pista abandonada que hi ha a sobre del mas. Seguim la pista cap a la dreta fins que localitzem un corriol que puja a l’esquerra.

Pugem per aquest corriol i després de superar un pendent amb unes ziga-zagues una mica embardissades, anem a sortir al Roc Lluent. Des d’aquest punt tenim unes bones vistes del Castell de Bellaguarda damunt del Portús.

Flanquejant pel vessant de la muntanya anem a sortir a una pista. La seguim cap a la dreta, sense desviar-nos en cap trencant. Des d’aquesta pista ja veiem a la llunyania el Puig Neulós. Arribem a la Font del Vesc i més endavant arribarem al Mas del Camp del Calze. Just abans d’arribar al mur de pedra seca ens desviem a la dreta. Seguim per pista, primer, i després per corriol fins al Coll de l’Auleda.

Els últims metres del corriol coincideixen amb el G.R. 11 en el seu tram entre la Jonquera i el Castell de Requesens.

- Coll de l’Auleda: Per aquest punt hi passa una pista, nosaltres la seguim a l’esquerra. Fa baixada i hi ha algunes marques grogues. Quan trobem un riu hem de deixar la pista (dreta) i començar a pujar cap a la carena del Puig Neulós.

- Carena del Puig Neulós: Entrem dins un bosc on ens orientem gràcies a les marques grogues, ja que el camí hi és poc evident. Primer creuem un alzinar, sortim a una zona sense vegetació i finalment per unes pinedes arribem al Roc dels Tres Termes.

- Roc dels Tres Termes: Aquí trobem el G.R. 10 que ja no deixarem fins al Puig del Sallfort. Al cap de ben poc trobem un cartell que ens indica que a la dreta baixem cap al Pou de glaç. Tenim dues opcions:

a) Passar pel Pou de Glaç i d’aquí anar flanquejant cap a la Tanyareda.
b) Seguir la carena fins al cim del Puig Neulós i després baixar cap a la Tanyareda. (dreta).
- Tanyareda: Bonica fageda on hi trobem una font i també un refugi lliure. Seguim per una carena que va paral•lela a una pista,ben senyalitzat amb les marques del G.R. A partir d’aquí el G.R. anirà evitant els desnivells de la carena,sovint pel vessant rossellonès. Al Coll de la Massana,trobem un rètol que ens indica la direcció del Sallfort. Baixem per terreny de mala petja i assolim la Font de la Massana.

-Puig de la Carbassera: Identificable per una torre al seu cim.

-Coll del Pal: Aquest hauria de ser identificable per trobar-s’hi la fita fronterera 589,nosaltres no l’hem vist. El que si que hem vist a l’esquerra ha estat la Cabana de Colomates. Si volem fer-hi nit ens hem de desviar-hi per una camí amb marques taronges que tampoc hem vist (mitja hora?). Nosaltres seguim carenant amb les marques de G.R. fins al Pic de Sallfort.

-Pic de Sallfort: ATENCIÓ!!!!. En aquest punt ens ha semblat que hi ha el tram més perdedor de la travessa. Es tracta de deixar les marques de G.R. per seguir les marques grogues, el problema és que durant una bona estona no hi ha cap marca groga, tant sols alguna fita i una miqueta de traça.
El cim no ens va semblar massa clar, però més o menys en arribar al cim hem de veure un pal clavat al terra a la nostre dreta, podria no ser-hi. Pugem uns pocs metres fins al collet on hi ha el pal i de seguida baixem uns altres pocs metres, al vessant sud. Aquí si ens hi fixem podrem veure unes marques de G.R. tapades. Un cop hem baixat aquests metres flanquegem a la dreta travessant un tram rocós. A partir d’ara hem d’anar flanquejant com si volguéssim tornar al Puig Neulós, cal anar perpendiculars al vessant i no baixar muntanya avall. El camí més o menys planeja, pot ser que hi trobem algunes fites. Travessem alguna tartera, també una zona boscosa i un tram de vegetació baixa on el camí es confon amb les traces del bestiar. Si estem de sort trobarem un parell de marques grogues. Perpendiculars al vessant arribarem a la carena del Coll de Banyuls amb una tanca, anem baixant pel costat de la tanca (esquerra). De cop les marques grogues tornen a aparèixer i ens condueixen per la carena fins al Coll de Banyuls.


- Coll de Banyuls: Creuem la carretera i seguim per una pista que esquiva el Puig de les Forques per l’esquerra. Per terreny rocós però sense dificultats assolim el Coll del Llop.

- Coll del Llop: En aquest punt trobem un cartell que ens indica les dues possibilitats per assolir el Coll del Torn:

a) Passant pel cim del Puig de la Calma.
b) Evitant el cim pel vessant esquerra de la muntanya. Nosaltres ho hem fet així, recomanable si anem justos d’aigua doncs si tenim sort trobarem aigua a la font del Torn.

- Coll del Torn: Remuntant pel Sud arribem al cim del Puig d’en Jordà.


- Puig d’en Jordà: Aquest és reconeixible per la seva fita cimera. Una miqueta abans d’arribar-hi hem de vigilar de no prendre les marques grogues que baixen cap a Sant Quirze de Colera (dreta). De seguida baixem fins al Coll del Teixó.


- Coll del Teixó: Cartell. A la dreta ens mostra el camí vers Sant Quirze, nosaltres seguim carenant cap al Querroig. Fa estona que es veu i si tenim bona vista segurament haurem vist el castell que té al cim.

- Coll dels Empedrats: Hi trobem la fita fronterera 595.

- Coll de Tarabaus: Aquí en teoria hi hauria la fita fronterera 596, nosaltres no l’hem vist. Si baixem a la dreta enmig de les bardisses trobarem la Font de Tarabaus (pocs minuts segons l’alpina) i també podem agafar una pista propera que baixa a Portbou, amb algunes dreceres. Crec que és més ràpida la nostra opció de baixada.
Seguim carenant fins al Pla de Ras, reconeixible perquè hi arriba una pista i per una bassa d’extinció d’incendis. Pugem una miqueta i assolim el Coll del Suro.

- Coll del Suro o de Rumpissar: Enmig d’unes ruïnes hi veiem la fita cimera número 597, aquest coll es troba en les immediacions del Querroig. Trobem també un cartell de la ruta Walter Benjamin que ens indica la baixada a Portbou a través d’un sender bastant directe senyalitzat amb marques vermelles. Si ha plogut força darrerament en aquest camí trobarem un parell de recs on podrem agafar aigua. El sender ens deixa en una pista i per aquí arribem a Portbou.


Observacions:

1.Transport: A la Jonquera hi podem arribar amb autobús des de Figueres,podeu consultar els horaris a internet. La companyia que realitza el servei es diu David i Manel (tel. 972 672 853). Per tornar de Portbou a Figueres ho podem fer amb la RENFE.

2. Dormir durant la travessa: Malgrat que és factible realitzar aquesta travessa en una sola jornada,el més habitual és fraccionar-la en dues o tres etapes. Els llocs on podem dormir són:

1)Refugi de la Tanyareda: Molt a prop de la Jonquera si volem fer la travessa en dues jornades però útil si volem fer-la en tres etapes. Al mateix refugi no hi ha aigua però a cinc minuts tenim la font de la Tanyareda, pel moment està obert i en un estat acceptable. Llar de foc, taula i lliteres per 12 persones. Propietat del Club Alpí Francès.

2)Cabana de Colomates: Aquest resulta útil si volem fer la travessa en dues etapes,d’aquesta manera ens queden dues jornades bastant equilibrades, més o menys es troba al mig de la travessa. Nosaltres no hi hem estat però ens consta que està obert i que te aigua a prop, 4-6 places. L’inconvenient d’aquesta opció és que cal desviar-se mitja hora a l’anada i mitja hora a la tornada. Per accedir-hi al Coll del Pal ens hem de desviar segons l’alpina: “ descendemos sin contratiempos hacia el N, bajo las hayas, por una loma que separa dos barrancadas boscosas hasta dar con un sendero transversal (marcas color naranja) que seguimos bajando a la izquierda-W. A los 25 minutos (765 mt.) cruzamos el rio de la Maçana, y por encima de la fuente existente el camino nos aproxima a la Barraca-Refugio de Colomates (6 minutos,800 mt.) . Para volver al itinerario principal invertimos el acceso”. A la guia de l’Albera diu que poc després del Puig dels quatre termes hi ha un corriol a l’esquerra que condueix a la Cabana de Colomates. Després del refugi el camí creua la riera de la Massana tornant així a l’itinerari principal, suposem que a l’alçada del Coll de Pal.

3)Refugi del Coll de Banyuls: Aquí és on hem dormit nosaltres. D’aquesta manera deixem pel darrer dia aproximadament un terç de la travessa. És propietat del Centre Excursionista Empordanès i es troba en molt bon estat. Té llar de foc, taula i bancs i hi poden dormir unes deu persones. L’única pega és que no te aigua,hi ha un dipòsit que recull l’aigua de la pluja però la mànega que la porta al refugi s’ha trencat. Podem seguir mànega i provar sort o bé agafar l’aigua per passar la nit a la Font de la Massana, a un parell d’hores del refugi. L’endemà amb sort trobarem aigua a sota del Puig del Calma. Tingueu en compte que està al costat d’una carretera.

4)Cabana de la Font Jordana: Aquesta es troba al damunt de Sant Quirze de Colera,accessible des de el Coll del Teixó pel camí que mena a St. Quirze o potser abans d’arribar al Puig d’en Jordà,sense camí però es veia factible. Es un aixopluc petit però en molt bon estat,hi deuen cabre tres persones. No se com està el tema d’aigua. De tots els refugis el més tranquil però ja molt a prop de Portbou.

3. Aigua: Mas Brugat, Font del Vesc (segons sequera), Torrent abans de la Carena (bestiar), Tanyareda, Font de la Massana (bestiar), Vessant del Puig de la Calma (segons sequera), Font de Tarabaus (?), dos recs baixant pel camí Walter Benjamín (segons sequera).

4. Senyalització: En general és una ruta perfectament senyalitzada, llevat del tram del Sallfort a la carena de Banyuls. En aquest tram la senyalització es pràcticament inexistent. La senyalització per trams seria:
1. Jonquera - Roc dels tres termes: Grog.
2. Roc tres termes - Sallifort: Grog + G.R.
3. Sallifort - Coll del Suro: Grog.
4. Coll del Suro - Portbou: Vermell.

5. Bibliografia:

1. Guia excursionista transfronterera de l’Albera.
2. Guia Alpina de l’Empordà.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

He llegit per sobre la travessa de l'Albera que proposeu. Està bé, però, en la meva opinió, és fins i tot més interessant aquesta travessa si la feu pel vessant francès, seguint la traça del GR-10 i anant a parar a Banyuls de la Marenda. Un cop al Salfort, cal seguir el GR-10. Però, si es va a dormir a les Colomates el que cal és seguir l'antiga variant que, des de la barraca ens portarà, tot travessant la riera i la gran fageda a un coll que no recordo com es diu. Allà hi ha el camí que va cap al Coll de la plaça d'armes i la Torre de la Massana, el corriol que ve per la carena del Salfort i un que baixa pel vessant de mar i que és el que hem d'agafar (és el Camí de l'Aigua i hi ha diversos túnels). Aquest camí, retrobarà el GR-10, que baixa directament del Salfort pel Serradillo, a pocs metres del Coll de Baillaury. Des d'allà, només cal seguir el GR-10 fins a Banyuls.
La variant de la Massana té molts senyals esborrats però, si no hi ha boira i es mira el mapa, no és difícil de trobar des del Coll dels 4 Termes. Un cop passats els primers metres de prats, el camí és molt clar.
La barraca de les Colomates ha estat arranjada fa molt poc (llar de foc, taula, lliteres, terra emporlanat i font a tocar la riera seguint el camí). Les Colomates és un lloc molt atractiu per quedar-s'hi. Entre la Tanyareda i les Colomates, hi havia també, sota la carena, una cabana de pastors força potable i amb aigua a la vora.