Circular entre Beuda i Mare de Déu del Mont

Proposta d’ascensió circular a la Mare de Déu del Mont des de Beuda. Alguns trams de la pujada poden ser una xic monòtons però la baixada discorre per un vessant més salvatge on caldrà afinar una miqueta l’orientació per encertar el camí.

-Durada aproximada: 6 hores.
-Desnivell: 794 metres.
-Data de la sortida: Abril 2010.

El punt de partida per fer aquesta sortida és la població de Beuda, a pocs quilometres de Besalú. Aparquem a l’entrada del poble,en una explanada que hi ha davant del Restaurant Can Monserrat i comencem a caminar per la carretera que porta a Maià de Montcal,seguint marques de G.R. i d’Itinerànnia (grogues).

-Drecera: Trobem una drecera a la dreta de la carretera que ens estalvia un parell de revolts per asfalt.

-Pista que no cal prendre: A l’esquerra trobem una pista que no cal agafar (aspes grogues i de G.R.).

- Pista amb senyal d’aparcament: Aquí s’inicia el camí que puja a la Mare de Déu del Mont des de Beuda. Comencem caminant per pista i aviat trobem un camí a l’esquerra,el prenem girant de seguida a la dreta (esquerra a el Castellot,cartell). Tot el camí de pujada que farem a partir d’ara està molt fressat i pintat amb marques grogues i de P.R.

- Carretera: El camí que hem seguit de pujada una bona estona ens deixa a la carretera que puja a la Mare de Déu del Mont,la seguim cap amunt fins a les escales que duen a la Font de Roca Pastora.

- Sant Llorenç de Sous: Passada la Roca Pastora continuem pujant per la carretera fins a Sant Llorenç de Sous,una miqueta més a dalt cal prendre una pista a la dreta. En aquest punt deixem de seguir les marques de pintura.

-Cruïlles de Pistes: Al cap d’una estona d’avançar per la pista ens arribem a dues cruïlles de pistes bastant seguides,en les dues cal seguir la pista de la dreta. En la primera cruïlla la pista de la dreta és la principal però en la segona ens tocarà seguir un tram de pista que es troba una miqueta brut de vegetació, la pista principal puja.

- Final de la pista: Aquest és un punt un xic perdedor,es tracta d’anar a buscar una altra pista que neix uns metres més avall. Nosaltres hem fet un parell de fites però pot ser que ja no hi siguin. La pista acaba en una mena de placeta d’on surt un corriol que segueix la direcció que portàvem durant uns cinc o sis metres i després baixa cap a la dreta, per sota d’unes penyes. Des d’aquí ja es veu la nova pista, un cop hi arribem la seguim cap a l’esquerra.

- Diversos encreuaments: Passarem diversos encreuaments (dos o tres) i sempre haurem de mirar de seguir la pista principal que ens acaba deixant en uns grans prats.

- Prats: Baixant pels prats amb una miqueta de tendència a la dreta trobarem una pista i un xic més avall podem veure Falgàs entre la vegetació, baixem fins a Falgars i seguim la pista a l’esquerra (font).

- Pujada a la Mare de Déu del Mont: A partir d’ara tornem a trobar marques de pintura: grogues i unes de verdes i vermelles,més endavant també les del P.R. Les marques de pintura ens aniran guiant cap al cim de la Mare de Déu del Mont.

- Cim de la Mare de Déu del Mont: De fet no cal acabar de pujar al cim,seguim el P.R. que no acaba de pujar-hi,sota el talús de la carretera comença a baixar. Anirem seguint aquestes marques,compte perquè aquí les senyals estan força separades (algunes fites ens ajuden).

-Coll de Dalt: El reconeixem perquè hi ha com un plafó de plàstic potser per insectes (?). Abans d’arribar a la part mes esclarida del coll cal agafar un corriol a l’esquerra, al començament del qual hi ha un cartell d’ “Àrea privada de caça”. A partir d’ara no hi ha cap tipus de marca de pintura, caldrà afinar l’orientació i seguir algunes fites.

- Senyalització d’ “Àrea privada de caça” : Trencant, baixem avall a la dreta.

- Tartera: La creuem en diagonal descendent i després en clara baixada.

- Corriol-Pista: Anem a sortir a una mena de corriol-pista abandonada que seguim cap a l’esquerra. Anirem a sortir a una antiga pista que seguirem a l’esquerra uns metres fins a trobar una fita a la dreta que ens indica que hem d’agafar aquest corriol de baixada. En aquest tram crec que no hi ha cap trencall. - Mas de Can Tries: D’aquí tornem per pista enquitranada fins a Beuda.


Bibliografia:

“ A peu per l’Alta Garrotxa “ de Nil Jailé. Ed. Cossetania. Excursió numero 17.
Nosaltres hem fet una altra sortida amb aquesta guia i ens ha estat molt útil en els dos casos.