16/06/10

Circular d'Ull de Ter a Núria

Travessa clàssica de l’excursionisme català, nosaltres hem fet la versió més relaxada. Podem fer-ne versions més potents, per exemple ascendir al Bastiments i continuar la carena del Fresser-Infern en la primera jornada o passar pels Torreneules en la segona jornada. De la mateixa manera també resulta factible realitzar la travessa en una sola etapa.


Primera Etapa: Ull de Ter – Núria.

-Desnivell: + 730 / - 730.
-Durada: 5 hores.

-Senyalització: G.R. 11. També marques grogues d’Itinerànnia.
-Data de la sortida: juny del 2010

Punt de partida: Estació d’esquí de Vall Ter 2000. Aparquem en un revolt a la dreta a sobre de l’hostal Pastuira, d’aquí surt el camí que puja al Refugi d’Ull de Ter.

Pugem paral•lels al riu deixant a l’esquerra les pistes d’esquí, creuem el riu per un rudimentari pont de fusta i fem una petita pujadeta fins al refugi d’Ull de Ter (guardat).

Del refugi anem pujant per les pistes d’esquí, a la nostra esquerra veiem les parets rocoses i les canals del Gra de Fajol. Una últim pujada més pronunciada ens deixa a l’ampli Coll de la Marrana.


Seguim en la direcció que dúiem però baixant lleugerament i arribem a un cartell d’Itinerànnia que ens indica que estem a Pla dels Aigualluts. Alerta amb les senyals de G.R., ja que a la nostra esquerra trobem les marques del G.R. 11-7 que baixen cap a Coma de Vaca i per on arribarem en la segona etapa. Nosaltres hem de seguir el G.R. 11 que puja girant cap a la dreta.



A la nostre dreta ens queda la carena amb els pics de Fresser i Infern. Anem pujant per la vall que forma el torrent de les Barraques i al fons d’aquesta vall hi trobem la Cabana de Tirapits (amb porta però sense cap tipus de mobiliari, 5 places, polsador d’emergències).

Tombem a l’esquerra per una pendent més pronunciada però breu que ens deixa al Coll de Tirapits.

Carenant cap a la dreta arribem al Coll de Carançà on tenim bones vistes dels estanys homònims. En aquest punt trobem un camí marcat amb marques vermelles a l’esquerra que ens deixaria al refugi de Coma de Vaca en aproximadament 1.5 hores.



Continuem carenant, ara amb una pujada més pronunciada fins a les immediacions del Pic de la Fossa del Gegant (piolet metàl•lic a mode de fita cimera). Si no hi ha boira veurem a l’esquerra les nou creus que donen nom al Coll de Noucreus.

Aquí s’acaba la pujada i hem de baixar per l’amplia Conca de les Mulleres. En aquest punt deixem el G.R. que continuava carenant fins al pic de Nou fonts d’on baixava a Núria, més endavant de la baixada el retrobem. En aquest primer tram de descens ens guiarem per les marques grogues de l’Itinerànnia i per la traça (alguna fita).

Després de creuar un pont trobem un camí a l’esquerra amb un cartell que hi diu “camí del bosc”, deixem el sender que baixa cap a Núria i agafem aquest camí que ens deixa a l’Alberg del Pic de l’Àliga, on hem fet nit.


Segona etapa: Núria – Coma de Vaca – Ull de Ter.

- Desnivell: + 800 / - 800.
- Horari: 5 hores.
- Senyalització: G.R. 11-7.


A darrera l’alberg hi trobem una esplanada amb una font i un cartell. El rètol ens indica que cap a l’esquerra anem al Torre Neules i cap a la dreta al Camí dels Enginyers. Les dues opcions són vàlides per arribar a Coma de Vaca, nosaltres escollim la segona que és menys cansada (la gent de l’Alberg ens ha comentat que per dalt –opció del Torre Neules- hi ha molta neu). Per trobar el camí dels enginyers hem de baixar pel vessant de la muntanya tal i com indica el rètol. Baixem sense cap tipus de traça ni fita però si anem amb tendència a l’esquerra acabarem trobant una traça que ens baixa al riu i després de creuar-lo per un pont ens deixa al Camí dels Enginyers. A partir d’ara ja trobem les marques de G.R. 11.7 que seguirem fins al Pla d’Aigualluts.


El Camí dels Enginyers té molt bones vistes i és bastant aeri, els passos més complicats es troben equipats amb cable o esgraons. Hi ha un parell d’aixoplucs, però no sabem en quin estat es troben (un bastant al començament i l’altre al mig). Per aquest camí arribarem al Refugi Manelic o Coma de Vaca, guardat.


Un cop al refugi hem de pujar per la vall de l’esquerra. Creuem el riu per una palanca metàl•lica i arribem a un cartell d’Itinerànnia que ens diu que cal anar a l’esquerra per tornar a Ull de Ter. Anem pujant pel cantó esquerre del Riu Fresser.




Quan arribem a un pluviòmetre, que ens quedarà a l’esquerra, voldrà dir que hem fet la meitat de la pujada entre el refugi i el Coll de la Marrana. La pujada que fins ara era suau es fa més costeruda,creuem el riu i arribem al cartell d’Itinerànnia que ens indica que estem al Pla dels Aigualluts. Tombem a la dreta i pel camí de la jornada anterior retrobem el Coll de la Marrana.

Observacions:

- La ruta transcorre per terreny d’alta muntanya. En cas de realitzar-se a l’hivern caldrà preveure la utilització de piolet i grampons. A l’estiu cal tenir en compte els canvis bruscos de temps i portar vestimenta gruixuda i impermeable a la motxilla.
- Malgrat que la ruta està ben senyalitzada millor dur un mapa i una brúixola, amb boira pot costar de seguir el més fressat dels camins.
- No cal dur massa aigua a sobre ja que constantment es travessen torrents.

1 comentaris:

Maria ha dit...

Aquesta sortida Ull de Ter Núria la trobo magnífica, quines vistes!