Sadernes-Escales-Sta.Bàrbara-Sadernes.

Proposta d’excursió circular per l’Alta Garrotxa que arrenca del transitat congost de Sadernes i enfila cap a zones més apartades on es respira la pau i tranquil·litat pròpies de la Terra Aspre. Transitarem per camins on antany s’hi passejaren traginers,contrabandistes,carboners,parides de Carlistes...Els anys han passat i aquests pobladors originals de l’Alta Garrotxa l’han abandonada,malgrat tot ja fa temps que alguns romàntics s’han entestat en tornar a habitar en aquesta terra tant bella com dura que és l’Alta Garrotxa. Així doncs no ens ha de sorprendre trobar habitades moltes de les aïllades masies per les que passarem. És la segona època daurada de l’Alta Garrotxa...

Durada: 5 hores i mitja.
Desnivell: Potser uns sis cents metres,malgrat que la ressenya que dúiem en marca tant sols 400.

El punt de partida és a l’Hostal de Sadernes, on hi arribarem des de Montagut.
Si pretenem fer l’excursió tal i com la marca la ressenya del Vèrtex que portàvem nosaltres serà convenient aparcar a més a prop de Castell S’espasa,on es retroba la pista al final de l’excursió. Des de l’Hostal de Sadernes seguim la pista en direcció al Bassegoda,creuem la riera per un pont i després d’una pujadeta ens situem a sota el Castell S’espasa,un penyal rocós que ens queda a la nostre esquerra i al capdamunt del qual s’hi alcen les ruïnes d’un antic castell. Tornem a creuar el riu,aquest cop per un pont més baix i modern. Després d’una estona de pujada ens situem a l’alçada del trencall que baixa al Pont d’en Valentí (cartell).Baixem cap a la riera i la creuem per l’esmentat pont romànic que ens deixa davant les ruïnes de l’Hostal de Ca la Bruta. Girem a la dreta i continuem avançant en la direcció que dúiem per un camí que va paral·lel a la riera. En aquest tram cal anar seguint sempre en direcció a Talaixà,que si no recordo malament,està senyalitzat amb marques grogues. El camí ens acaba deixant en una pista forestal en desús i bastant malmesa. Nosaltres la seguirem cap a l’esquerra,fa pujada. Al cap d’una estona trobarem unes dreceres que creuen la pista (fites),no cal prendre-les. Després la pista esdevé camí i forma una bifurcació,nosaltres la seguirem cap a la dreta en direcció al Bassegoda. A partir d’aquest punt avançarem per sota d’uns singles sempre seguint unes marques de color vermell. Si ens hi fixem a l’altre cantó de la pista de Sadernes veurem unes grans parets rocoses tallades per feixes,són els Cingles de Gitarriu. És interessant distingir-los doncs ens poden servir de referència al final de la sortida per comprovar que estem avançant vers el punt d’inici de l’excursió. Les marques vermelles ens deixen just a sota el Grau de Sadidorta.Aquest pas es troba equipat amb unes gruixudes cordes plàstiques que en faciliten la superació,cal estar alerta de no tenir excursionistes pel damunt quan l’estem superant ja que a sobre hi ha una tartera i és fàcil que baixin algunes pedres.Un cop a sobre del grau continuem seguint les senyals i algunes fites que ens guien de pujada primer per la tartera i després pel bosc fins que arribem a una carena,a la dreta hi ha el cim del Ferran que s’allarga cap a la riera d’Oix formant una característica cresta rocosa. Nosaltres deixem les marques vermelles en aquest punt i carenem cap a l’esquerra fins al Coll de Terres.Arribats a aquest coll hem de girar a l’esquerra per un camí que s’endinsa al bosc i que deixa a la dreta el Puig de Planseserres. Quan el camí comença a fer baixada esdevé un xic perdedor i cal parar compte a no perdre la traça (algunes fites).Arribarem així al Coll de la Bassa,des d’on es pot veure Santa Bàrbara de Pruneres,situada dalt d’una muntanya en uns prats. Del coll cal baixar cap a la dreta,direcció a la Cresta del Ferran. El camí va fent revolts i baixada,passem ben a prop del Mas del Medranyó,nosaltres hem de continuar baixant i no prendre el trencall a l’esquerra que du fins aquest mas. Creuem un torrent i tot planejant arribem a les feixes que hi ha pròximes al santuari de la Mare de Déu d’Escales. Aquest edifici alberga un refugi on s’hi pot pernoctar, actualment en desconeixem l’estat.

Continuem baixant pel camí d’Oix, paral·lels a la Cresta del Ferran i deixant el santuari a l’esquerra. De seguida agafem un evident trencall a l’esquerra per baixar fins la Riera d’Escales,la creuem tot seguint unes fites i a l’altra riba tombem a l’esquerra, seguint sempre el camí més fressat arribem al Camp de Bac,uns prats característics. La traça creua els prats pel mig en direcció a la carena darrera la qual hi ha Sta. Bàrbara.

Sense parar de pujar arribarem al Mas de la Sala,agafem una pista tot deixant a l’esquerra i de seguida trobem el rètol que ens guia cap a Santa Bàrbara de Pruneres.Un cop en aquest punt continuem per la pista fins que s’acaba i hem de baixar per uns prats cap a l’Est,en aquest punt no hi ha massa traça. A estones pel bosc a estones per prats ens plantem a les runes de dos masos. A sota de la construcció més gran i al costat de tres roures localitzem el camí que ens deixa en una pista. La seguim cap a la dreta fins al Coll Sitrelles,punt d’on surt un camí a l’esquerra marcat amb senyals grogues i que ens conduirà al Coll de Jou.Nosaltres aquí hem anat seguint les marques grogues que ens han dut,després de creuar la riera, fins al Molí, una casa propera a l’Hostal de Sadernes. Val a dir que aquesta casa te un tancat que cal rodejar,primer a la dreta i després a l’esquerra.

Bibliografia:
-Revista Vèrtex número 227: “Alta Garrotxa,un viatge per les terres de mala petja”.

Autor: Nil Jaile i Casademont.

Nosaltres hem fet la sortida seguint únicament les indicacions que es donen en aquest article. A la zona de Coll de Jou se’ns estava fent fosc i hem fet una miqueta de dreçera. L’article proposa passar per les runes de la Pinosa,a Coll de Jou ens varen dir que aquest camí estava més embardissat i que era més ràpid i més fàcil per on varem fer nosaltres.
L’autor de l’article publicarà en breu un recull d’excursions per l’Alta Garrotxa,si tots els recorreguts estan tant ben descrits com aquest resultarà una guia molt útil.

Circular per les Serres de Prades i Montsant.

Aquesta excursió és en realitat una proposta abreujada de la coneguda com a “Ruta dels quatre refugis “ que enllaça els quatre refugis de la Serra de Prades i del Montsant en quatre etapes. Nosaltres l’hem escurçada i hem fet una ruta circular de tres etapes

amb inici i final a Siurana passant pels refugis d’Albarca i la Mussara.

Primera Etapa: Siurana-Albarca.

Durada: Quatre hores.
Desnivell: +700 m./-650 m.

Aparquem en una zona habilitada a sobre del poble de Siurana. Just abans d’arribar a les primeres cases trobem el P.R. que baixa cap al Pantà i Cornudella (rètol).Baixem per aquest camí fins al Pantà de Cornudella que cal vorejar per la seva riba dreta,pugem a la carretera i de seguida arribem a Cornudella de Montsant.
Des d’aquí cal pujar fins l’ermita de Sant Joan del Codolar. Sembla ser que el millor camí per pujar-hi seria el G.R. que s’agafa darrera de l’església. Nosaltres ens hem deixat enganyar per un cartell que hi ha l’entrada del poble (carrer del Camí de St. Joan del Codolar) i hem acabat pujant per una pista asfaltada que fa força marrada.
De pujada a St. Joan del Codolar trobarem l’ermita de Sant Joan Petit,a la dreta hi ha un cartell que ens indica que podem arribar fins Albarca per la ruta dels Cartoixans,al peu del Montsant. Nosaltres continuem pujant i arribem fins a Sant Joan del Codolar, aquí tenim dues opcions per superar el Montsant i arribar a Albarca.La primera seria agafar el G.R. que surt a l’esquerra de l’ermita i que sembla que fa més volta. Nosaltres hem pujat pel Grau dels tres escalons,per aquesta opció caldrà pendre un corriol que surt de darrera de la font de St.Joan del Codolar.Aquest camí està força fressat i a més hi ha fites i senyals grogues i blaves en punts estratègics. Els trams rocosos estan equipats amb esgraons metàl·lics.
Un cop dalt la Carena del Montsant,anirem carenant cap a la dreta per un camí ben fressat,primer planejant i després de baixada fins al Pla del Grau o Grau de Montsant (cartell).Aquí agafarem la pista cimentada de la dreta que ens durà fins a Albarca (G.R.).

Segona Etapa: Albarca-La Mussara.

-Durada: Sis hores i mitja.
-Desnivell: +940 metres/-700 metres.

Per fer aquesta etapa hem anat seguint les indicacions del Palau Robert i les marques grogues i blaves. Tot i que no és una excursió perdedora hi ha alguns trams en els que ens ha costat trobar el camí:

1. Mas d’en Lluc: Cal anar fins a baix del mas i prendre un camí que baixa fins a l’esquerra. El camí ens deixarà en una pista i des d’aquest punt fins al dipòsit d’aigua cal seguir les marques blaves i grogues.

2. Abans d’arribar al Mas de l’Estremenyo trobarem un cartell que ens indica el camí de Siurana a Pradell. Nosaltres no l’hem de prendre,hem de seguir recte per la pista.

3. Mas de l’Estremenyo:al dirigir-nos cap als cingles no hem d’agafar el camí que baixa. Tot i que el nostre neix del mateix punt (cartell) planeja cap a la dreta.

4. Abans d’arribar al Mas de la Barba trobarem un rètol que ens indica el Molí de l’Esquirola,punt on hem d’arribar més endavant. Tot i que la sensació que tens passant pel Mas de la Barba és de fer més volta nosaltres hem seguit les indicacions del Palau Robert i hi hem passat.

5. Tram del Riu Gorg:Aquest tram en que es segueix un corriol que travessa dues vegades el riu i el va resseguint és més llarg del que diu la ressenya del Palau Robert. Tot i això ens portarà al mateix punt.

6. Tot i que la ruta del Palau Robert segueix fins a Mont Ral (Ruta dels Refugis: 4 etapes ) nosaltres escurcem una etapa desviant-nos cap a la Mussara.Per fer aquesta variant quan arribem al Pla de l’Agustenc seguim les indicacions d’un cartell fins la carretera i després aquesta cap a l’esquerra.


Tercera Etapa: La Mussara-Siurana.

-Durada: Quatre hores.
-Desnivell: + 500 metres.

De les tres etapes de la travessa aquesta és la més monòtona ja que bona part de l’etapa discorre per pista. Tot i això el tram que va des de Gallicant fins al poble de Siurana compensa,tant pel recorregut com pel paisatge,la monotonia de la primera part d’etapa.

Des del Refugi de la Mussara acabem d’arribar fina al poble abandonat del mateix nom. Creuem per davant de l’església de Sant Salvador i agafem un camí pedregós que baixa fins a una pista. Seguirem durant força estona aquesta pista cap a la dreta. Deixarem enrere les ruïnes del Mas d’en Roig i no ens desviarem mai d’aquesta pista fins arribar al Mas del Rei. En aquest punt cal prendre un camí que puja a la dreta fins la carretera. Cal anar amb compte amb els mastins que vigilen el ramat del mas,nosaltres els hem esquivat per les feixes que hi ha a sobre del mas.
Creuem la carretera seguint les marques grogues i blaves que aquí són de gran utilitat ( tendència esquerra ).Prenem una altre pista que ens porta a vorejar per la dreta el Puig de Gallicant ( 2 cadenes ) i arribem al poble abandonat de Gallicant,des d’aquí veiem els cingles damunt els quals reposa Siurana. Ara ens desviem a la dreta en direcció Mont Ral i de seguida trobem a la nostra esquerra l’entrada al Grau del Bardo (cartell).Per aquest baixarem fins al Riu Siurana que creuarem a l’alçada del Mas de’n Candi. El deixem enrere i anem a trobar la pista d’on surt el G.R. que puja fins al poble de Siurana.
-Bibliografia:

.Rutes del Palau Robert ( Internet )
.Vèrtex número 197,Desembre del 2004.
.Mapa de la Ruta dels Refugis de la edit. Piolet. Any 2004.
.Mapa del Montsant de la edit. Piolet. Any 2004.
.Mapa de Prades de la edit. Piolet. Any 2002.

-Observacions:

La ruta està senyalitzada amb marques grogues i blaves,però aquestes només es troben en algunes cruïlles. Nosaltres hem fet la travessa amb l’ajuda d’aquestes marques,la ressenya del Vèrtex i la del Palau Robert. En algun punt ens ha costat una miqueta trobar el camí però no ens hem arribat a perdre. La gent que anàvem amb el mapa de la Ruta dels Refugis de la Piolet anàvem molt bé.

Refugi d’Albarca: 660 660 721. Mitja pensió:26 €/23 € federats. Dutxa inclosa.
Refugi de la Mussara: 629 750 484. Mitja pensió: 21 €.No fan descompte a federats i la dutxa es paga a part,2.5 €.

Circular per Vilanova del Banat i Ansovell

Horari: 5 hores

Desnivell: 700 metres

Aquesta excursió circular l'hem feta a finals de desembre, moment en què gaudirem de molta tranquil·litat i d'un paisatge de gran bellesa. Per altra banda, trobarem trams de camí gelats (sense que calguin grampons!) i per això hem marcat una durada de 5 hores.

Accés: De la Seu d'Urgell sortim cap al Parc Olímpic del Segre, prenem el pont que atravessa el riu i agafem la carretera cap a Artedó i Tuixent. Després del poble de Cerc seguim en direcció a Artedó deixant enrera el trencant cap a Tuixent. Seguim per la carretera fins arribar a Vilanova de Banat.

Comencem a caminar per la pista que queda al cantó dels contenidors deixant un trencant a la dreta (ruta BTT). Primer de tot, dir que seguirem el GR (marques blanques i vermelles) fins al poble d'Ansovell, tot i que de Vilanova fins al Mas de la Molina de Lletó les marques són escasses. En aquest tram fins arribar al Mas anirem seguint sempre la pista principal (creuarem una tanca, un torrent petit i el torrent de Vilanova).

Arribats al Mas (aixopluc) agafem la pista que va cap a la dreta i de seguida la deixem per prendre un camí que s'enfila cap a l'esquerra (fita i marques de GR). En aquest tram que iniciem el camí està més desdibuixat, per això és on hem de parar més atenció a les marques de GR i també a algunes fites a l'inici.

Arribem al Santuari del Boscal (aixopluc) i prenem la pista que el voreja cap a l'esquerra fins arribar a un coll molt ample. Des d'aquest punt veiem, al vessant del davant, el poble de Cava, on no hem d'anar. Nosaltres tombem cap a l'esquerra en lleuger descens cap al poble d'Ansovell.

Un cop hi arribem anem fins a la plaça de l'Esglèsia i prenem el carrer que puja a l'esquerra i que ens durà a la carretera. La seguim fins al primer revolt, d'on surt una pista (abeurador) que prendrem. Aquesta pista ens durà fins a un coll (deixem un trencant a l'esquerra que du a l'estació meteorològica) on començarem a baixar i des d'on divisarem el poble on hem iniciat la ruta.Sense deixar mai la pista principal anirem baixant fent ziga-zagues fins a trobar una altra vegada el torrent de Vilanova. En aquest punt trobem una pista que marxa cap al Santuari de les peses (cartell) que no hem de prendre. Nosaltres hem de creuar el torrent (de la millor manera possible... nosaltres ens hem hagut de descançar!). Un cop a l'altra riba hem de seguir la pista de pujada fins a Vilanova.

De Garrigàs a Avinyonet de Puigventós

Durada: 2:30 hores
Desnivell: no és destacable.

Excursió per pista per fer un diumenge a la tarda. Es tracta d'un passeig una mica llarguet per mig de camps i algunes zones més boscoses, i que enllaça les poblacions de Garrigàs, Borrassà i Avinyonet de Puigventós.

Sortim de Garrigàs per la pista que hi ha al cantó de la parada del bus (a baix del poble). Un cartell d’Itinerànnia ens indica que el recorregut fins a Avinyonet de Puigventós és de 2:45 minuts.
Anem seguint la pista sense desviar-nos per cap trencant fins a arribar a la carretera d’Ermedàs, que prendrem cap a la dreta en direcció a una fàbrica de pinso. Seguint l’asfalt travessarem una passera i creuarem l’autopista per un pont. Arribarem a la N-II i la creuarem. Just a l’altre costat de la carretera hi ha una pista que seguirem cap a la dreta. Passarem pel mig de camps fins a arribar a un tram de bosc on prendrem la pista que ens creua, també cap a la dreta. Sense desviar-nos arribarem a un altra carretera, que seguirem uns metres cap a la dreta fins a trobar la primera pista a l’esquerra. Prendrem aquesta pista i seguirem sempre en la mateixa direcció. Més endavant la pista es bifurcarà i nosaltres seguirem la línia telefònica fins arribar a un olivar on un senyal de “camí privat” prohibeix l’entrada als vehicles. Seguirem aquell camí que ens portarà a creuar la riera d’Alguema. A l’altre cantó continuarem la pista sempre en la mateixa direcció fins arribar a veure el poble de Borrassà. Just abans d’arribar al poble, a l’alçada del cementiri, prendrem el camí cap a l’esquerra i creuarem una altra passera. Quan arribem al poble seguirem les fletxes grogues fins arribar a una cantonada on trobarem un cartell que ens indica Creixell a la dreta i Sant Pere de Rodes a l’esquerra. Anirem a l’esquerra i sempre en aquella direcció fins a creuar el poble. A l’altre cantó de poble trobarem una pista (marca groga en una paret de formigó amb pintades i graffitis) que seguirem durant força estona. Pel camí trobarem un indicador d’Itinerànnia que ens dirà que per arribar a Avinyonet ens queda una hora aproximadament. La pista ens deixarà a davant d’una casa i continuarem cap a l’esquerra fins a arribar a l’ermita de Santa Eugènia. Continuarem una estona més fins a arribar a un altre cartell que ens indicarà que ja només queden 25 minuts. Just passat el cartell hem de prendre la pista a l’esquerra que surt d’un revolt i seguir en aquella direcció fins que veiem una altra passera per poder creuar per sota la carretera de Figueres a Olot. Seguim la pista que, a través d’uns horts, ens deixarà a Avinyonet.